L'entrada d'empreses públiques als governs territorials i els CAP, claus
A l’esfera sanitària s’espera amb nerviosisme el rumb que prendrà el Govern després de les eleccions del proper diumenge. Com ja ha publicat aquest mitjà, un primer pas podria ser la privatització de les radiografies, però n’hi haurà molt més.
Diversos fonts molt vinculades al món sanitari i fins i tot de dins del Departament de Salut han explicat a CatalunyaPress quin és el full de ruta dibuixat pel Govern de CiU, l’objectiu últim del qual no és altre que la privatització d’una bona part del sistema. El primer i premonitori episodi, el de la privatització de l'Institut Diagnòstic per a la Imatge.
La principal víctima serà l’Institut Català de la Salut (ICS), empresa pública que és l’autèntica vertebradora del sistema, i que gestiona més de 270 centres d’atenció primària (CAP) nou hospitals de la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública (XHUP), així com laboratoris clínics, centres d’especialitats extrahospitalàries, laboratoris clínics i unitats de rehabilitació extrahospitalària, entre d’altres.
També depenen de l’ICS els 35 governs territorials, que el Govern pretén cedir a tantes altres empreses privades que gestionaran els recursos sanitaris dels diferents territoris, amb el que el futur del personal o els CAP passarà a mans privades que ho gestionaran d’acord amb els seus interessos, que no necessàriament han de ser els dels usuaris.
Dels CAP als EBASP
Una altra de les víctimes d’aquesta privatització encoberta serà l’atenció primària. Molts dels CAP que coneixem passaran a convertir-se, segons les fonts consultades, en els coneguts Equips Bàsics d’Atenció Social Primària (coneguts com EBASP), que no són gestionats per l’administració sinó pels propis professionals. A finals d’any, els seus ingressos depenen del benefici, amb el que la funció pública també queda en entredit.
Reticències de part dels metges
La història interna de les retallades sanitàries, que es reescriu constantment i que ha donat molts tombs en només quatre mesos està, segons les múltiples fonts d’aquest diari que per raons òbvies prefereixen mantenir l’anonimat, plena d’interessos.
D’entrada, l’arribada de Boi Ruiz, expresident de la Unió Catalana d’Hospitals, va ser vista amb bons ulls per una part dels metges –sobretot els de més prestigi-, que van veure una oportunitat d’ampliació del negoci de les consultes privades.
No obstant això, aviat es va veure com el conseller apostava d’una manera clara per potenciar les mútues –va arribar a recomanar-les als ciutadans en una entrevista a TV3-, fet que no va agradar gens als metges, que asseguren cobren “una misèria” a les mútues. En aquest marc d’enuig amb el conseller s’entenen les incendiàries declaracions del doctor Miquel Vilardell contra la tisorada.
Posteriorment, el Departament ha fet marxa enrere en algunes de les seves mesures i, tal i com informava la Cadena Ser aquest dijous, permetrà, en el que s'entén com una mesura compensatòria, que els quiròfans tancats per les retallades puguin ser llogats a les tardes per metges per a operacions privades.
Posteriorment, el Departament ha fet marxa enrere en algunes de les seves mesures i, tal i com informava la Cadena Ser aquest dijous, permetrà, en el que s'entén com una mesura compensatòria, que els quiròfans tancats per les retallades puguin ser llogats a les tardes per metges per a operacions privades.
Aquesta mena de ‘tacticismes’ no han afectat a les protestes, liderades pels sindicats de classe i que representen fonamentalment als treballadors de base dels hospitals, els afectats pels acomiadaments i l’augment de les llistes d’espera.