dijous, 26 de maig del 2011

ELS SERVEIS D'URGÈNCIES NOTEN UNA SOBTADA REDUCCIÓ DE PACIENTS

Segons informa El Periódico:
Els serveis d'urgències dels grans hospitals catalans estan experimentant una inusual disminució de pacients, que al coincidir amb les retallades econòmiques i el tancament de quiròfans està fent menys traumàtica la progressiva desaparició de llits d'ingrés, coincideixen metges dels hospitals Clínic, Sant Pau, Bellvitge i Vall d'Hebron, de Barcelona.
Aquest inesperat fenomen va començar al gener i ha anat augmentant durant el març, l'abril i el maig, expliquen els responsables dels serveis, que xifren entre un 7% i un 10% la disminució de la demanda espontània, en especial, dels processos no greus susceptibles de ser resolts en un centre d'assistència primària (CAP). Però als CAP tampoc està augmentant la demanda. «No sabem què està passant, però no arriben malalts a urgències i a les sales d'hospitalització hi ha llits lliures, un fet sorprenent», indica Sergi Hurtado, de l'àrea de Radiologia del Clínic. «Qui ve a urgències s'espera menys estona que abans perquè, a l'haver disminuït l'activitat quirúrgica a causa de les ratallades, tenim llits disponibles», coincideix Pepa Sánchez, del servei de reanimació urgent de Bellvitge.

Una part important d'aquesta menor demanda -encara que no tota- correspon a usuaris que no necessitaven una atenció urgent però que tenien el costum de sol·licitar-la, explica Mercè Biosca, directora clínica dels serveis d'urgències de la Vall d'Hebron. Les unitats d'oftalmologia i otorinolaringologia són algunes de les que estan notant més el descens de demanda, afegeix Biosca. «Qui venia perquè li picaven els ulls o perquè li feia una mica de mal l'orella, ja no ens arriba. Suposem que va al seu CAP -afirma Biosca-. Els malalts greus, els accidents i les autèntiques emergències han disminuït, però menys».
Les àrees que atenen l'emergència, el punt habitualment més calent i complicat dels hospitals de màxim nivell, es van començar a descongestionar quan la Conselleria de Salut va anunciar que el pressupost dels centres sanitaris públics experimentaria una seriosa retallada. «La difusió d'aquestes mesures i les pancartes que diuen 'No et posis malalt que no tindràs llit' o 'No vinguis a urgències que t'esperaràs 12 hores' han exercit un efecte dissuasori per a les coses que no són urgents -diu Biosca-. Moltes persones que venien de manera inadequada han assumit que tenim menys mitjans, i que si van a l'hospital s'esperaran més estona».
CONSCIÈNCIA ESPONTÀNIA / Potser s'està produint una espècie de presa de consciència col·lectiva sobre la raó de ser de la sanitat pública, considera Sánchez, de Bellvitge: «La Generalitat ha intentat durant molts anys, sense èxit, que els ciutadans que no estan greus no vagin a urgències
-afegeix-. És possible que estiguem davant d'una conscienciació espontània dels usuaris». Biosca calcula que gairebé un 50% de les visites ateses en el passat als serveis d'urgències no eren autèntiques emergències imprevisibles, sinó molèsties banals per les quals els usuaris preferien no anar al seu CAP. Si fos així, no obstant, la demanda estaria creixent als centres de primera assistència i a la xarxa de CUAP (Centre d'Urgències d'Assistència Primària), que atenen durant les 24 hores. I no és així, informa la direcció de l'Institut Català de la Salut (ICS), responsable d'aquests serveis. Els responsables de l'Hospital Clínic sí que atribueixen una part d'aquesta menor demanda urgent a l'obertura de diversos CUAP a l'Eixample barceloní. Aquest centre atén ara un 20% d'urgències menys que fa cinc anys, expliquen, malgrat haver tancat fa un mes el dispensari del carrer de València, que absorbia 14.000 emergències cada any.
A l'Hospital de Sant Pau el fenomen és idèntic. Una altra vegada, la direcció explica que des de fa dos mesos es percep una sorprenent «i molt benvinguda» disminució de pacients a la sala d'urgències, que calculen que oscil·la entre un 8% i un 10% de la demanda habitual. «No sabem per què», apunta. I passa exactament el mateix a l'Hospital del Mar.
Igual que a la resta de centres, el perfil de pacient que ja no va a urgències és el que els metges defineixen com a «visita urgent inadequada». Aquesta qualificació, puntualitzen, no es tradueix mai en la negativa a visitar qui demana ser atès. «Només sabem que un cas no era urgent quan ja l'hem atès, perquè els malestars greus no sempre són evidents», expliquen. La decisió de desplaçar-se al servei d'urgències d'un hospital correspon al pacient, tot i que els centres sempre disposaven de l'opció -que ara exerceixen- d'acceptar únicament els habitants de la seva zona geogràfica d'influència. Això significa que ja no és possible rebre atenció immediata a qualsevol hospital de Catalunya, llevat de si es tracta d'una emergència vital. L'actual restricció econòmica provoca que aquests rebutjos per motius geogràfics s'apliquin sense gaires contemplacions. Més d'un pacient es declara tractat de manera inadequada.
TAMBÉ ALS CAP / Als centres d'assistència primària, la moderada afluència de pacients de l'últim trimestre se suma al descens que es va iniciar amb la introducció de la recepta electrònica, que evita les visites al metge d'aquelles persones que només necessiten una renovació de fàrmacs. Aquesta prescripció ara es fa en forma de plans terapèutics que recullen la medicació de diversos mesos i n'informen la farmàcia a la qual està adscrit el pacient.
Amb aquesta aplicació, Salut està aconseguint reduir la despesa per consum de fàrmacs, que continua absorbint el 20% del seu pressupost. La recepta electrònica encara no s'ha implantat a tot Catalunya.