divendres, 13 de maig del 2011

MILERS DE BATES BLANQUES CONTRA LA RETALLADA SANITÀRIA

Segons publica avui l’Avui:

 

Salut aspira a rebaixar la despesa en 950 milions d'euros aquest any

La tisorada sanitària ha estat rebuda com un atac al cor de l'estat del benestar

Distribució de l'estalvi previst per Salut


La presència de bates blanques al carrer, protagonitzant talls de trànsit i manifestacions a desenes de municipis del país ha estat la imatge més visible de la convulsió que viu la sanitat pública des de fa setmanes. Les retallades previstes pel govern al sistema sanitari van ser les primeres a sortir a la llum, quan, poc després d'assumir el càrrec, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va anunciar la necessitat de reduir la despesa sanitària en 950 milions d'euros (al voltant del 10% dels 9.875 milions d'euros corresponents al pressupost de Salut del 2010) i va activar una bomba de rellotgeria que no va trigar a esclatar. El terreny ja havia estat prèviament abonat pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que al gener havia assenyalat el dèficit sanitari i la despesa en salut com a principals culpables de l'excés de dèficit de la Generalitat. Aquelles declaracions a Catalunya Ràdio van ser un avís de l'abast de la retallada sanitària que, poques setmanes després, el conseller Ruiz va traslladar als gerents de tots els centres sanitaris.

Mas-Colell i Ruiz van aconseguir que l'atenció de l'opinió pública es focalitzés en l'àmbit sanitari fins al punt que el mateix president, Artur Mas, va descartar de manera reiterada que el govern pensés en cap fórmula de copagament. Durant setmanes va semblar que les úniques retallades projectades per l'executiu fossin les sanitàries. Es va constituir el consell assessor de salut del govern –presidit pel president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell–, però la tisorada sanitària havia de fer mal per força. D'una banda, pel volum de diners que implica –el pressupost sanitari representa un terç del pressupost total de la Generalitat–, però, principalment, perquè la sanitat pública –gràcies, en bona part, als professionals que hi treballen– ha estat durant anys la joia de la corona de tots els serveis públics, amb els millors índexs de satisfacció dels ciutadans. Tocar la sanitat era atacar el cor de l'estat del benestar.
Salut va passar la pilota als hospitals, que, a principis de març, van rebre l'encàrrec del conseller Boi Ruiz d'elaborar plans de xoc amb l'objectiu de reduir la seva despesa en un 10% de mitjana. El missatge de Salut als hospitals va anar acompanyat d'un altre anunci: a partir del 2011, el Catsalut (l'asseguradora sanitària pública) no només els contractaria un 3% menys d'activitat, sinó que els la pagaria amb tarifes un 2% més baixes.
El compte enrere per fer esclatar la bomba havia començat a avançar. Mentre el conseller de Salut assegurava que les mesures de contenció tindrien poca repercussió en els usuaris –a banda d'un cert augment de les llistes d'espera– i que no se suprimiria cap prestació, pocs creien en la quadratura del cercle. La idea de la conselleria era que els centres lliuressin a Salut els seus plans de contenció a mitjans d'abril. A partir d'aquí, el Catsalut farial'encaix de peces, que consistiria, bàsicament, en una reordenacióde serveis, és a dir, que determinades prestacions desapareixerien d'alguns centres.
Missió impossible
Però abans d'acomplir-se el termini previst, els gerents dels centres sanitaris van començar a alçar la veu: mantenir el nivell d'assistència amb un pressupost que retrocedia a les xifres del 2006 –quan hi havia mig milió de targetes sanitàries menys– era una missió impossible. La restricció pressupostària només era assumible, segons les patronals, si se suprimien serveis i s'ajustaven plantilles. Les dues associacions que agrupen els centres sanitaris concertats, el Consorci de Salut i Social i la Unió Catalana d'Hospitals (UCH) –entitat que presidia Ruiz abans de ser conseller–, van alertar que molts hospitals només estaven en condicions d'assolir una reducció del 5% de la despesa, la meitat del que els exigia Salut.
La corda es començava a tensar, fins al punt que el col·lectiu de metges –representat pels col·legis professionals, sindicats i societats científiques– va irrompre en escena exigint al conseller que no s'apliqués cap retallada que posés en risc la qualitat de l'atenció als pacients.
Però finalment la situació va esclatar quan, des de les direccions dels hospitals, es van començar a anunciar i a dur a la pràctica mesures d'estalvi de forma unilateral: des del tancament de llits i sales d'operacions fins a la restricció de contractacions de personal suplent i de reforç i, en casos extrems, el plantejament d'expedients de regulació d'ocupació (ERO). La retallada sanitària ja tenia cara i ulls i els professionals no van trigar a sortir al carrer. Des del mes de març, l'onada de bates blanques s'ha estès per tot el país com una taca d'oli. A les protestes dels professionals s'hi han anat sumant ciutadans i polítics de l'àmbit municipal. Alcaldes dels partits de l'oposició no han dubtat a fer precampanya amb la bandera de la defensa de la sanitat pública.
L'avís de Vilardell
Enmig de l'ambient enrarit i dels dubtes sobre el futur de la sanitat pública, una veu autoritzada va posar un punt i a part a la situació de caos. L'assessor del govern en matèria de sostenibilitat sanitària, el doctor Miquel Vilardell, va reclamar públicament al govern que fes marxa enrere i encetés un període de reflexió. L'avís de Vilardell va ser el revulsiu que, sumat a la imminència de les eleccions municipals i al temor que les candidatures de CiU estiguessin marcades per l'estigma de les retallades, va obligar el govern a fer un canvi d'estratègia.
El primer pas va ser fer desaparèixer Boi Ruiz de la primera línia de foc durant un temps. El segon, anunciar que el pla de mesures per reduir la despesa sanitària tindrà dues velocitats. Primer, s'aplicaran mesures immediates que han de permetre reduir la despesa en un 5% i que no afectaran directament l'assistència (s'hi inclouen la reducció de tarifes del 2%, la reducció de la despesa farmacèutica i canvis d'organització interna). La segona fase, que es planificarà després de les eleccions municipals, conté mesures més dràstiques que toquen de ple dos aspectes molt delicats: assistència i plantilles. Després del 22-M, Salut té sobre la taula la tasca de reordenar els serveis sanitaris (què es fa i què es deixa de fer a cada hospital). Usuaris i treballadors en rebran les conseqüències.
1.297 euros va ser la despesa per càpita en Salut corresponent al 2010. L'any 2003, quan va començar el primer govern tripartit, era de 860 euros.