La jubilació parcial consisteix en una reducció de la jornada laboral (entre un 25% i un 75%) amb una pensió de jubilació parcial equivalent al percentatge de jornada. A titol d'exemple si un treballador de 61 anys decideix reduir la seva jornada en un 75% cobrarà aquest 75% com a pensió de la Seguretat Social. L'altre 25%, que seguirà treballant, li pagarà la seva empresa.
Segons la Llei 55/2003 de l'Estatut Marc, que regula les normes aplicables del personal estatutari dels serveis de salut en el seu article 26.4 diu: " Pot optar a la jubilació voluntària, total o parcial, el personal estatutari que compleixi els requisits que estableix la legislació de la Seguretat Social".Proposta de modificació del Pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de la Salut per tal de regular la jubilació forçosa, el perllongament en la situació de servei actiu, la jubilació parcial, la integració voluntària del personal estatutari en la plantilla de personal laboral i la pròrroga de la vigència del Pla actual.
I. Mesures adoptades en el marc del Pla d’ordenació de recursos humans sobre jubilació forçosa, perllongament en la situació administrativa de servei actiu i jubilació parcial del personal de l’Institut Català de la Salut.
1. Jubilació forçosa
L’edat de jubilació forçosa del personal de l’Institut Català de la Salut és els seixanta-cinc anys, tal i com disposa l’article 26.2 de la llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels Serveis de Salut.
2. Perllongament en la situació administrativa de servei actiu.
El perllongament en la situació administrativa de servei actiu serà autoritzat o denegat per l’Institut Català de la Salut mitjançant resolució individual i motivada, previ informe emès per la direcció del centre hospitalari o de la direcció d’atenció primària on estigui adscrit la persona interessada o, en el seu cas, quan una comissió creada “ad hoc” declari el reconegut prestigi de la persona interessada, als efectes de proposar el seu perllongament.
L’informe favorable o desfavorable al perllongament emès per la direcció del centre hospitalari o per la direcció d’atenció primària ha de contenir una motivació específica referida, entre altres, als següents supòsits:
a) Si la persona interessada pertany o no a una categoria o especialitat que siguin deficitàries en l’àmbit geogràfic al que està adscrita.
El dèficit de professionals en una categoria professional o especialitat es podrà acreditar pel baix nombre de participants en les últimes convocatòries de selecció i pel baix nombre d’aspirants en la borsa de treball temporal de l’àmbit geogràfic concret interessat.
Temporalment, i fins l’aprovació completa i actualitzada del nou Pla d’Ordenació de Recursos Humans, les especialitats que van ser declarades deficitàries en aquest Pla es presumeix que tenen un dèficit de professionals, si bé s’admetrà la prova en contrari en cada cas.
b) Una valoració econòmica i qualitativa de la proposta de perllongament o no del professional.
c) Una valoració en relació amb les dificultats i garantia de la cobertura de l’atenció continuada del servei, i la seva previsió temporal en un futur mediat, tenint en compte les dades d’edat, gènere, absentisme i d’altres contingudes en aquest PORH.
d) La previsió de reemplaçament i les necessitats i possibilitats de fidelitzar o no altres professionals, bé sigui de forma immediata, a mig o més llarg termini, que garanteixi en qualsevol cas la millor prestació pública del servei.
e) El reconeixement i la possible promoció interna que la decisió de perllongar o no la jubilació pot comportar en cada unitat o servei assistencial, i el seu previsible impacte sobre les prestacions públiques.
f) La necessitat de mantenir la cobertura del lloc ocupat, la conveniència de la seva amortització o la decisió de fer front amb aquest recurs a una altra necessitat assistencial que es considera prioritària. S’entendrà, entre d’altres supòsits, que no hi ha necessitat de mantenir la cobertura del lloc ocupat quan la plaça o la categoria del professional que sol•licita perllongar està declarada a extingir o a amortitzar.
En el supòsit de professionals mèdics de reconegut prestigi, i que es considera per aquest motiu necessari el seu perllongament més enllà de l’edat de jubilació forçosa prevista legalment, serà la Gerència Territorial qui faci la proposta motivada, prèvia conformitat de l’interessat, i una comissió creada “ad hoc” valorarà aquests mèrits i en proposarà o no el seu perllongament.
Aquesta comissió estarà formada per:
- Presidència: director gerent de l’ICS,
- Vocalies:
1. Un representant del Consell de Col•legis de Metges.
2. Un representant de l’Institut d’Estudis de la Salut.
3. Un representant de la direcció competent en matèria assistencial de l’Institut Català de la Salut.
4. Un representant de la gerència territorial proposant.
La constitució de la Comissió i l’adopció d’acords s’ajustaran a allò que determinen per als òrgans col•legiats la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la Llei 26/2010, de 3 d''agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
La manca d’informe favorable o la manca de declaració del reconegut prestigi de la persona interessada comportarà la denegació de l’autorització de perllongament en la situació administrativa de servei actiu.
"3. Jubilació parcial
L’ICS impulsarà i afavorirà l’accés a aquest tipus de jubilació al personal que ho sol•liciti i compleixi els requisits legalment previstos, d’acord amb el que disposa l’Estatut Marc i la legislació en matèria de seguretat social, i contribuirà amb la contractació del personal de relleu necessari, respectant sempre el principi de sostenibilitat econòmica i qualitat de les prestacions, com una forma activa d’oferir una contractació estable a uns professionals que, dins dels sistemes de selecció temporal de l’ICS, esperen accedir al mercat de treball en uns moments especialment difícils.
II. Mesures adoptades en el marc del Pla d’ordenació de recursos humans sobre laboralització del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut.
L’activitat de les entitats de dret públic que han d’ajustar la seva activitat al dret privat s’ha de sotmetre a les normes de dret civil, mercantil i laboral, sens perjudici de les matèries en relació amb les quals s’aplica l’Estatut de l’empresa pública catalana, de les matèries exceptuades per la llei de creació o pel decret de desenvolupament i, en general, de les matèries referents a les seves relacions de tutela amb l’Administració pública (art. 22 del Decret Legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel que s’aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana).
El principal objectiu a l’hora de decidir crear una empresa pública és guanyar agilitat en el seu funcionament i la principal eina per aconseguir-ho és un canvi en les normes que el regulen.
L’actual redacció de l’article 19 de la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut, possibilita a hores d’ara la convivència de personal estatutari, laboral i funcionari, el que dóna eines als gestors de l’empresa per gestionar més adequadament els seus recursos mercès als avantatges que disposen un o altre tipus de vinculació.
La redacció originària de l’art. 19 de la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut, circumscrivia el personal laboral als càrrecs directius, al personal amb funcions de comandament, al personal en formació, als professionals de prestigi reconegut, i al personal en que per circumstàncies acreditades degudament no fos possible el nomenament de personal estatutari. Aquestes limitacions al personal laboral de l’Institut Català de la Salut han estat totalment eliminades amb nova redacció donada a l’article 19 de la Llei de l’ICS pel Decret Llei 4/2010, de 3 d’agost de 2010, de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya.
Per tal de fer més viables els objectius que van portar el legislador a constituir l’ICS com una empresa pública i incrementar el nombre de relacions de serveis sotmeses al dret privat, sempre amb total respecte a la voluntat dels treballadors que tenen una relació de serveis sotmesa al dret públic, es considera adequat efectuar ofertes d’integració voluntària del personal estatutari en les plantilles de personal laboral de l’Institut Català de la Salut.
1. Integració voluntària del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut en la plantilla de personal laboral de l’Institut.
1.1 El personal estatutari de l’Institut Català de la Salut que ocupi un lloc de treball que d’acord amb la relació de llocs de treball de l’Institut pugui ser ocupat per personal laboral podrà optar voluntàriament per integrar-se en la plantilla de personal laboral de l’Institut.
1.2 La integració en la plantilla de personal laboral de l’Institut Català de la Salut no comporta el canvi de lloc de treball.
4 Grup Treball Mesa Sectorial Negociació Salut document treball 14/6/2011
Al personal estatutari que opti per la integració en la plantilla laboral de l’Institut restarà en la seva vinculació estatutària en la situació de serveis sota un altre règim jurídic, i durant els tres primers anys disposarà del dret per a la reincorporació al servei actiu en la mateixa plaça que ocupava. Així mateix, mantindrà en la nova vinculació el model retributiu i les condicions del lloc de treball ocupat.
Anualment l’Institut Català de la Salut convocarà un procés d’integració voluntària en el qual el personal estatutari de l’Institut que reuneixi els requisits establerts en el punts anteriors podrà participar per a integrar-se en les plantilles de personal laboral.
Excepcionalment, i pel que fa a l’any 2011, el personal estatutari i el personal a que fa referència el paràgraf anterior pot presentar en els registres de l’ICS, des de l’endemà de la publicació d’aquesta modificació del Pla d’Ordenació de Recursos Humans en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i fins al dia 17 de juny de 2011, les sol•licituds d’integració en les plantilles de personal laboral sense la convocatòria d’un procés específic.
III. Mesures adoptades en relació amb la vigència de l’actual Pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de la Salut.
1. Les mesures adoptades en aquesta modificació del Pla d’ordenació de recursos humans substitueixen en matèria de jubilació, de perllongament en la situació administrativa de servei actiu, de jubilació parcial i de vigència les que figuren en el Pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de la Salut aprovat pel Consell d’Administració en data 17 de juny de 2008 i en la seva modificació aprovada per la Mesa sectorial de Negociació de Sanitat en data 17 de juliol de 2008.
La vigència de l’actual Pla d’Ordenació de Recursos Humans de l’Institut Català de la Salut, i les seves modificacions, vistos els estudis que s’estan realitzant i davant la necessitat d’una anàlisi més acurada, es prorroga per un període de 4 mesos comptadors a partir de la finalització de la seva vigència actual, període durant el qual haurà de continuar negociant-se a la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat, d’acord amb el que preveu l’article 13 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatuari dels serveis de salut, el nou Pla aprovat pel Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut que el substitueixi."