La poca eficàcia als EUA del copagament sanitari
L'estudi, realitzat a Oregon el 2003, i analitzat amb tot detall per la revista Health Services Research, arriba a la conclusió que el fet de desincentivar l'ús dels serveis sanitaris amb el repagament pot ser un estalvi que es menja les estovalles. Segons aquest informe és cert que amb la fórmula del copagament baixa la despesa en atenció primària i urgències però dispara la despesa d'hospital i dels pacients, ja que aquests esperen a estar més greus per anar al metge si han de pagar.
Cost global augmenta un 9,5%
El febrer de 2003, el "Medicare", un sistema públic que finança l'assistència sanitària a les persones amb menys recursos econòmics als Estats Units, atenia a unes 400.000 persones d'entre 18 i 65 anys a Oregon. D'aquestes se'n van seleccionar 100.000 a les quals se'ls exigia pagar des de tres dòlars per una analítica o radiografia, a cinc per consulta amb el metge de família o per consulta mèdica externa a l'hospital i fins a 50 per anar a urgències - diners que es retornaven si finalment eren ingressats.
Fets els càlculs, els responsables de l'estudi van comparar les dades entre les persones afectades pel copagament i els que seguien gaudint del sistema gratuït. Els resultats de l'estudi van ser demolidors. Així, en el cas d'urgències, l'ús va disminuir d'un 7,9% respecte a la població que podia anar de franc. Ara bé, les persones que anaven a urgències estaven més greus en general, de manera que la despesa per pacient va augmentar també gairebé un 8%. Tot i això, es va aconseguir una disminució del cost global per habitant del 2%. Les dades van ser similars a l'atenció primària. Els pacients amb copagament van decidir usar un 7,7% menys, encara que la despesa per consulta va pujar un 6,6%. Van aconseguir estalviar un 1,5% per habitant.
En termes minimalistes els resultats apuntaven un cert estalvi en atenció primària i urgències, però la mesura va provocar un augment del 27% en la probabilitat d'ingrés a l'hospital entre els pacients amb copagament, i la despesa total per habitant en les persones ingressades es va enfilar un 20%. També van començar a omplir les consultes externes als hospitals, que van pujar un 13,5% amb augment del cost total de gairebé el 20%. La conclusió és que, encara que l'ús de serveis sanitaris va disminuir un 4,7% de forma global, el cost total per habitant va pujar un 9,5%
Font: Nació Digital