Segons publica El
Periódico
Professors del
IESE proposen eximir de taxes mèdiques la població vulnerable
Una hipotètica aplicació a Catalunya,
i a la resta d'Espanya, d'una taxa que obligués a pagar de manera
indiscriminada 10 o 15 euros per anar al servei d'urgències d'un hospital, al
metge de família del CAP o al canviar una recepta de fàrmacs aconseguiria
reduir l'ús dels serveis sanitaris i, de manera general, no alteraria la salut
de la població, excepte per als sectors més empobrits de la societat i els
malalts crònics que necessiten actualitzar la seva medicació constant. Aquesta
és una de les conclusions a què arriba l'estudi desenvolupat per tres professors
de l'escola de negocis IESE, de Barcelona, que proposen estructurar, si arriba
el cas, taxes que s'adaptin al nivell de renda i situació personal dels
usuaris.
Els sectors vulnerables de la
societat haurien de quedar exempts del copagament, o abonar taxes inferiors a
les de la resta de ciutadans, conclou la investigació dels professors Núria
Mas, Laia Cirera i Guillem Viñolas. L'estudi confirma que el copagament no té
sentit si el seu objectiu és finançar el sistema sanitari -«per a això, s'han
d'apujar els impostos», afirma Mas- però pot resultar eficaç, diu, si busca
dissuadir aquells ciutadans que, «al ser tot sempre gratuït», utilitzen els
serveis de manera clarament abusiva.
LA MAJORIA / El treball analitza els
copagaments sanitaris que s'apliquen a Europa (en tenen tots els països excepte
Grècia, la Gran Bretanya i Espanya) i adverteix del risc que al dissuadir de la
visita mèdica, els ciutadans prescindeixin en primer lloc dels controls
preventius del càncer
-les mamografies-, les revisions dels
nens, la hipertensió o el colesterol, programes que miren d'evitar malalties
greus que no estan causant dolor quan s'apliquen. En conseqüència, suggereixen
no incloure en un eventual copagament els programes de prevenció.
«El copagament només es pot aplicar
en les situacions en què el ciutadà pren la decisió d'anar al metge: als
centres d'assistència primària, als serveis d'urgència i en el consum de
fàrmacs -explica Mas-. Però l'usuari no és un expert en salut i si té problemes
econòmics pot prendre decisions errònies i perjudicials». Consideren inapropiat
fixar taxes sobre el menjar dels hospitalitzats.
En cas de decidir un copagament, proposen optar en primer lloc per
aplicar-lo a les urgències dels hospitals, uns serveis que són objecte de
freqüent mal ús. Desaconsellen aplicar taxes només a la visita als CAP, ja que
fent-ho augmentaria la demanda als hospitals. Aquestes mesures, alerten els
investigadors, haurien d'anar acompanyades d'un profund canvi en l'organització
del sistema sanitari. Els estats amb tradició en el cobrament de copagaments
sanitaris, van explicar, disposen de sistemes de salut eficaços. A Suècia es
paga entre 15 i 25 euros per visitar el metge de família. França aplica una
taxa variable.