Davant l'inici de la fragmentació de l'ICS cal estar ben informat. Per això us deixem a sota un parell de notícies.
●
L'ICS es divideix en més de
20 empreses públiques per ser "més eficient"
● El Consell
d’Administració de l’ICS aprova iniciar el projecte de reformulació de
l’empresa pública
També hi trobareu l'enllaç a dos documents, que us recomanem llegir per entendre el procés de fragmentació, documents que dies enrera vam deixar al bloc:
- La Governança de l'ICS, un document de treball intern que, segons la mateixa Conselleria de Salut, en cap cas es pot considerar una proposta ferma de reformulació de l'Institut Català de la Salut. Malgrat això l'ICS està seguint el document al peu de la lletra en el procés de fragmentació. En recomanem la lectura.
- I un document elaborat pel CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) que enumera 10 motius per oposar-se al projecte de trossejament de l’ICS.
10 motius per oposar-se al trossejament de l'ICS
La Governança de l'ICS
Publica el 3/24: L'ICS es divideix en més de 20 empreses públiques per ser "més eficient"
El consell
d'administració de l'Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona 8
hospitals i 285 equips d'atenció primària i una plantilla de 41.000
professionals, ha aprovat la remodelació d'aquesta institució per fer-la més
àgil i eficient. Aquest macroorganisme es dividirà en 7 empreses públiques
hospitalàries i 15 empreses públiques d'atenció primària, que agruparan, cada
una, entre 20 i 25 ambulatoris. Aquest procés de descentralització de l'ICS es
farà de manera progressiva, durant cinc anys. De moment, es comença amb la
creació de dues empreses filials: una entitat filial d'atenció primària a
Girona, amb 26 ambulatoris, i, com a primera experiència hospitalària, s'ha triat
l'Arnau de Vilanova de Lleida.
El servei
d'anatomia patològica de l'Arnau de Vilanova concentra l'anàlisi de
totes les mostres biològiques procedents dels diferents hospitals de la
xarxa pública de Lleida. Això és possible per la voluntarietat dels responsables
dels diferents centres implicats, que van decidir unificar el servei. Aquesta
concentració els ha permès fer a Lleida diagnòstics complexos que abans
s'havien de fer a Barcelona. Els responsables de l'ICS asseguren que, amb la
nova normativa, aquesta mena d'acords seran molt més fàcils d'aconseguir,
i els permetrà ser més eficients.
Jaume Capdevila, gerent Hospital Arnau de Vilanova, destaca la importància de treballar "amb finestreta única". "Si en el territori tenim 3 TACS, 4 TACS, i hi ha una sol·licitud d'un TAC, ara, en aquest moment cada proveïdor treballa amb la seva llista d'espera, que en un pot ser de dos mesos, en l'altre de 30 dies i en l'altre de 5 mesos, i de l'altra manera estaríem treballant amb una única llista d'espera mixta. Això és molt important davant del ciutadà."
Jaume Capdevila, gerent Hospital Arnau de Vilanova, destaca la importància de treballar "amb finestreta única". "Si en el territori tenim 3 TACS, 4 TACS, i hi ha una sol·licitud d'un TAC, ara, en aquest moment cada proveïdor treballa amb la seva llista d'espera, que en un pot ser de dos mesos, en l'altre de 30 dies i en l'altre de 5 mesos, i de l'altra manera estaríem treballant amb una única llista d'espera mixta. Això és molt important davant del ciutadà."
A 300 metres
de l'Arnau de Vilanova hi ha l'Hospital Santa Maria. La direcció del centre ja
té previst establir acords per evitar duplicitats de serveis i concentrar
especialitats complexes que els permetran, per exemple, oferir serveis que
ara no poden donar per falta de massa crítica, com la cirurgia toràcica. Fins
ara, qualsevol decisió que volgués prendre l'Arnau de Vilanova havia de passar
per la seu central de Barcelona.
"El
nivell d'ineficiència que pot donar l'ICS pel fet d'estar regit per normes de
caire administrativista pot ser de l'ordre del 10 al 15%. No és normal que,
en un projecte de compra d'uns materials o d'una inversió important, els equips
directius es passin el 50% del temps en temes procedimentals i de paperassa",
afirma Joaquim Casanovas, gerent de l'ICS.
Els
responsables de l'ICS asseguren que les empreses filials que es crearan seran 100%
de titularitat pública i que no s'hi podrà fer activitat privada.
I mantenen que l'objectiu no és gastar menys, sinó gestionar més
eficaçment els recursos disponibles.
Ara bé, el
canvi implicarà canvis en les relacions laborals. Actualment, la gran
majoria dels 41.000 treballadors estan adscrits al règim estatutari, de
característiques similars al funcionariat. Amb la descentralització, el
gerent de cada filial podrà decidir de quina manera vol contractar. L'ICS vol
que els nous treballadors siguin del règim laboral, és a dir, que no
dependran d'unes oposicions i tindran més flexibilitat.
l consell d'administració
ha aprovat per majoria aquest dijous a la tarda iniciar el projecte de
reformulació de l'empresa pública. L'aprovació no ha estat per unanimitat, ....
Els sindicats veuen la descentralització com una privatització i alerten que
les condicions dels treballadors empitjoraran.
Publica El Punt – Avui: El Consell d’Administració de l’ICS aprova iniciar el projecte de
reformulació de l’empresa pública
Llum verd per iniciar el procés de
fragmentació –o de reformulació, tal com l'anomenen els responsables del
projecte– de l'Institut Català de la Salut (ICS). L'hospital Arnau de Vilanova
de Lleida i els 26 centres d'atenció primària que l'ICS gestiona a les
comarques gironines seran els primers centres que es transformaran en entitats
filials de l'ICS. La previsió és que l'últim trimestre d'aquest any disposin de
NIF propi i, per tant, de personalitat jurídica pròpia i d'autonomia de gestió,
tal com tenen els centres concertats de la xarxa sanitària.
El consell
d'administració de l'ICS va autoritzar ahir el seu director gerent, Joaquim
Casanovas, a iniciar els tràmits davant l'administració per posar en marxa un
procés que, en cinc anys i de manera progressiva, ha de convertir l'ICS en un
grup de 22 entitats filials: set d'hospitalàries i quinze de formades per
agrupacions d'uns 20 o 25 CAP. Segons Casanovas, aquesta reformulació permetrà
que cada entitat pugui prendre decisions més adaptades a les necessitats i
demandes assistencials de cada territori.
Contractacions
Aquestes decisions inclouen des de la
contractació de personal fins a la possibilitat d'establir aliances amb altres
centres sanitaris no gestionats per l'ICS. Pel que fa als recursos humans, les
entitats filials ja no s'hauran d'adaptar a les convocatòries de places que
fins ara feia l'ICS a escala general. Això, en el futur, es podria traduir en la
fi de l'estatus de funcionariat del nou personal de l'ICS, ja que les entitats
podran optar pels contractes laborals com a fórmula habitual. Aquest és
precisament, un dels punts que crea més recel entre els sindicats...
La intenció de l'ICS és avaluar el primer
any de funcionament de l'Arnau de Vilanova i dels CAP gironins com a entitats
filials per anar ampliant la fórmula a la resta de centres sanitaris de l'ICS.
Casanovas va insistir que no es donarà entrada a l'activitat privada i que els
centres seguiran sota el paraigua de l'ICS.
La fragmentació de l'ICS –ideada pel seu
president, Josep Prat– implicarà, a mitjà termini, que el pressupost de l'ens
–2.770 milions d'euros el 2011– deixi de dependre de l'aprovació del Parlament
i surti directament del Catsalut que, a través de contractes amb cada centre,
pagarà una quantitat segons l'activitat encarregada, tal com ja fa amb els
centres concertats.
Les veus crítiques amb aquest model
consideren que l'actual llei de l'ICS ja permet dotar de més autonomia els
centres. L'expert en sistemes d'informació sanitària i exmembre del consell de
l'ICS Santiago Marimon creu que “el trossejament farà més opac l'ICS”, ja que
s'obre la porta a la creació d'empreses per prestar determinats serveis i es
redueix el control dels comptes i la seva adequació als objectius de Salut.
Consorci a les
comarques de Lleida
No ha estat casualitat que l'Arnau de
Vilanova sigui l'hospital escollit per iniciar el procés de descentralització
de l'ICS. El terreny ja s'havia adobat amb la creació, el gener passat, d'una
gerència única entre l'hospital de l'ICS i l'empresa pública Gestió de Serveis
Sanitaris (GSS), responsable dels hospitals Santa Maria de Lleida i de Tremp.
De fet, la intenció a curt termini és crear un nou ens –segurament, un consorci
d'uns 3.000 treballadors– que presti la majoria de serveis hospitalaris a les
comarques lleidatanes. Des de l'ICS justifiquen que els canvis suposaran la fi
de la burocràcia que fins ara ha fet que els centres de l'ICS “s'adaptessin
pitjor que els concertats” a la demanda de serveis sanitaris i asseguren que els usuaris veuran com
s'agilitzen els processos assistencial.