Publica El Periodico
82.000 malalts esperen per ser operats als hospitals catalans, 25.000 més que fa un any
Els centres de l'ICS acceleren l'activitat en els quiròfans per recuperar el ritme d'operacions
La càrrega fonamental de les retallades pressupostàries que la Generalitat va imposar el 2011 als hospitals catalans, prolongades en la mateixa proporció el 2012, la suporten desenes de milers de persones que esperen cita per ser operades d'una malaltia o lesió no urgents diagnosticada fa molts mesos. La Conselleria de Salut manté en silenci la xifra de demores amb què va tancar el 2011, però segons es desprèn de la retallada en l'activitat quirúrgica no urgent aplicada en els 64 hospitals públics de Catalunya, el còmput actual puja fins a 82.000 persones. Són 25.330 malalts més que el desembre del 2010, quantitat que implica que les demores van créixer un 45% durant el 2011.
Fonts de l'àrea gestora de Salut asseguren que aquest increment és només del 10%, encara que no n'ofereixen dades. Per la seva part, el director de l'Institut Català de la Salut (ICS), Joaquim Casanovas, que gestiona els hospitals de la Generalitat, xifra en «un 15%» l'increment de les llistes d'espera als seus centres. Els dos càlculs són posats en entredit per les últimes dades oficials que Salut va difondre el 2011, que indicaven que les demores quirúrgiques havien crescut un 23% entre el gener i el juny d'aquell any. En els set mesos posteriors, tots els quiròfans van interrompre de manera absoluta la cirurgia que no era urgent o motivada per un càncer, com ho va emfatitzar el mateix conseller de Salut, Boi Ruiz.
Als hospitals de l'ICS, això es va traduir en la suspensió de la cirurgia realitzada a les tardes. L'activitat que el Servei Català de la Salut va contractar el 2011 (igual que farà aquest any) als 56 hospitals concertats amb Salut (Clínic, Mar i Sant Pau, entre ells) no va incloure el 20% d'activitat addicional de què havien disposat fins al 2010. Aquesta activitat extra, explica Ramon Cunillera, director de la patronal Consorci de Salut i Social de Catalunya, es destinava a operar a les tardes malalts en llista d'espera. Aquestes decisions expliquen el cúmul de demores.
SENSE NOU DECRET /Encara que, en un sistema sanitari públic i obert com és l'espanyol, les llistes quirúrgiques no deixen mai de créixer, la proporció amb què ho van fer l'any passat a Catalunya no té precedents. Entre el 31 de desembre del 2009 i el del 2010 (abans de les retallades) van augmentar l'11% i van fixar en 56.670 els pacients en espera, segons Salut. Durant els sis mesos següents, les llistes van créixer el 23%: el juny del 2011 ja incloïen 69.967 malalts, va informar la Generalitat.
La insuportable exigència sanitària i econòmica que reflecteixen aquestes xifres, unida a la pretensió oficial de «garantir el quiròfan per als malalts greus», va portar la Generalitat a anunciar, l'octubre passat, uns nous criteris mèdics que a partir de llavors s'havien d'exigir per incloure un malalt en llista d'espera quirúrgica. Aquests criteris, que substituirien per mitjà d'un decret els vigents des del 2004, rebaixaven dràsticament les xifres d'espera: els 69.967 malalts comptabilitzats per Salut el juny del 2011 quedaven reduïts automàticament a 32.652 sense necessitat d'obrir més quiròfans ni contractar -i pagar- hores extres als cirurgians. Però, per raons no explicades, Salut no ha publicat aquest nou decret de llistes d'espera, de manera que segueix vigent el que concedeix el dret a ser operats abans de sis mesos els 82.000 malalts citats anteriorment.
En una resposta parlamentària al grup socialista, el conseller va informar el 29 de desembre passat que, entre el gener i l'octubre del 2011, els hospitals públics catalans van fer 303.939 intervencions quirúrgiques, una xifra que, va dir, en suposava 21.153 menys que en el mateix període del 2010. Encara faltaven el novembre i el desembre, els mesos de màxima restricció quirúrgica. La majoria d'aquesta cirurgia no feta va fer créixer les llistes d'espera.
RESTABLIMENT D'ACTIVITAT / Encara que des del gener passat els hospitals de l'ICS han restablert en més del 90% la seva activitat quirúrgica, el reinici intenta evitar un increment més gran de les llistes, però difícilment podrà absorbir les esperes ja acumulades, reconeix el director de la institució. Perquè les demores no augmentin, els hospitals s'han reorganitzat, han comprimint la jornada laboral de cirurgians, infermeres i anestesiòlegs, explica Casanovas. Aquest «aprofitament més gran de les hores de quiròfan» també s'aplica als centres concertats. «En el temps que abans feien cinc intervencions ara en fan set -indica-. La neteja del quiròfan entre dues operacions es resol a més velocitat: ja no hi ha temps morts». No es tornarà a pagar hores extres per resoldre cirurgia no urgent a les tardes, conclou.