Article de Santiago Niño Becerra publicat
a l’Econòmic
El problema d'abordar certs temes és que tals temes -que
no són de naturalesa política- han estat polititzats fins a la sacietat, cosa
que confon la ciutadania, molt, moltíssim. Amb el finançament de les regions passa
això: enorme error!
En declaracions del passat 27 de gener, el govern va
manifestar que l'objectiu per a les regions del regne és el dèficit zero, ni
tan sols serà permès un dèficit estructural, i a aquell dèficit del -0,4%
pactat entre el PSOE i el PP tan sols s'hi podrà arribar en situacions
megaextraordinàries. No complir això suposarà multes en forma de retencions de
transferències des de l'Estat a les regions; si s'apliqués ara la norma això
suposaria a Catalunya una retenció de 400 milions. Al·lucinant, indignant,
inqualificable, ja. Catalunya, al tancament del 2005, tenia un dèficit fiscal
interregional del 8,7% del seu PIB (el 2005 és l'últim any publicat pel govern
d'Espanya; aquest es va comprometre que a l'octubre del 2011 publicaria les balances
fiscals del 2009, però no ho va fer i ningú l'hi va reclamar). És a dir, que
uns 16.000 milions surten de Catalunya i no tornen de cap manera (la xifra
penso que continua sent vàlida).
Si aquest dèficit es reduís a zero, el PIB per capita de
Catalunya sobre la mitjana europea passaria a ésser del 126% (Espanya 100,2%),
el dèficit intern català es transformaria en un superàvit del 6,3%, i en menys
de tres anys Catalunya hauria liquidat el seu deute públic: 34.000 milions,
gran part del qual ha estat causat per aquest dèficit interregional que se li
imposa i que està a punt de ser tingut en compte com a escombraries. Però això
no és tot.
Si Catalunya recuperés aquests fons, l'atur, que a
Catalunya avui arriba al 20,5% (Espanya 22,9%), podria ser menor, igual que la
taxa de pobresa extrema: 3,7% (4,0% a Espanya).
I les retallades, si n'hi hagués, serien molt més
mesurades i afectarien molt poc la despesa en Educació per alumne en centres
públics: 6.652 euros el 2008 (6.567 a Espanya), i en Sanitat: 4,56% del PIB el
2007 (5,21% a Espanya). Educació i Sanitat: on més s'estan notant les
retallades.
L'eliminació d'aquest dèficit fiscal interregional hauria
de ser la tasca prioritària de Catalunya, el tema de conversa majoritari dels
seus ciutadans, l'objectiu d'institucions, entitats culturals, associacions i
agrupacions professionals. I hauria de ser també el monotema dels polítics
triats pel poble de Catalunya, però això ja s'ha vist que no és així deixant al
marge referències difuses en moments concrets i en fòrums molt determinats.
Pensin-ho: per cada euro que no torna d'aquests 16.000
milions roman un tros de carència que podria ser eliminat. I això no té gens de
política, són faves comptades.