Segons Vozpopuli
Hèlsinki ha pres mesures per protegir
més els treballadors i els aturats. Contínua
amb el famós "model escandinau" mentre el sud d'Europa liberalitza el
seu mercat laboral.
A
Finlàndia, l'Estat del benestar segueix sent una realitat concreta, i fins i
tot més que abans. Quan
Espanya anuncia l'abaratiment de l'acomiadament, Finlàndia pren mesures per
protegir millor els seus treballadors. Amb
un creixement del 2,9% i l'atur al 7,6% el 2011, però sobretot, un ràting 'AAA'
de part de totes les agències de qualificació, Finlàndia té tota l'amplitud per
protegir la seva població activa de la millor
manera, i existir a Europa com un model econòmic alternatiu.
Malgrat
les seves bones dades macroeconòmiques, les perspectives a Finlàndia seguien
negatives el 2011 pel context general de la Unió europea i la forta inflació. El
Govern conservador, presidit per Jyrki Katainen, va decidir apostar pel seu
mercat interior sense la menor intenció de millorar la competitivitat.
Protegir els treballadors i els
aturats
La
primera legislació que ha posat en marxa s'aplica als treballadors temporals,
que podran beneficiar de condicions mínimes i termes de protecció en qualsevol
treball, si no són iguals a les dels empleats de l'empresa a la qual han estat
incorporats. La
Llei de contractes d'ocupació, modificada de comú acord pels sindicats, els
empresaris i l'administració, inclou mesures de major protecció sanitària i de
seguretat, amb l'objectiu d'ajudar als empleats quedar-se el temps més llarg
possible com a població activa.
No
només Finlàndia protegeix als seus treballadors, sinó també als seus aturats. La
pèrdua mitjana de poder adquisitiu ha estat del 0,6% el 2011, de manera que les
prestacions bàsiques per desocupació passaran de 25,74 euros a 31,36 euros al
dia, el que representa un augment de gairebé 120 euros al mes. L'ajuda
a la renda i el subsidi d'habitatge també augmentaran, una persona soltera
rebrà 461,05 euros al mes com ajuda bàsica a la renda.
El secret: l'acord
L'octubre
de 2011, els interlocutors socials també van crear un nou acord tripartit, en
el qual el Govern va servir com a conseller. En
fi d'acceptar l'augment de les cotitzacions per a pensions, els sindicats van
obtenir la reducció de l'impost sobre la renda del 0,2%.
Totes
les parts es van posar d'acord per elevar els salaris en una mitjana del 0,6%
el 2012, lluitar contra la inflació i reduir les taxes professionals per
augmentar el poder adquisitiu dels finlandesos.
Aquest mateix poder adquisitiu que preocupar els mitjans i la població l'any passat, que van sofrir una inflació mitjana del 3,42% el 2011. Millorar les condicions de vida dels aturats, els ingressos dels treballadors i els ajuts per a l'habitatge són les tres principals solucions que permetran ajudar a tots, fins als més vulnerables.
Aquest mateix poder adquisitiu que preocupar els mitjans i la població l'any passat, que van sofrir una inflació mitjana del 3,42% el 2011. Millorar les condicions de vida dels aturats, els ingressos dels treballadors i els ajuts per a l'habitatge són les tres principals solucions que permetran ajudar a tots, fins als més vulnerables.