Realitzar una Marató contra la pobresa és fer caritat
i donar almoina, i si a més és en plena època de retallades és hipocresia i
cinisme. Si no volem pobresa, que no es retalli en ocupació, sanitat i
educació.
El 27 de maig tindrà lloc la Marató per la
Pobresa, organitzada per la Fundació La Marató de TV3 amb l’objectiu de
recaptar diners per reduir la taxa de risc de pobresa que afecta a un 20% la
població adulta de Catalunya i a un 23,4% dels infants i joves, segons les
últimes dades conegudes.
Però qui ha contribuït a l’augment d’aquests
percentatges en pobresa? I qui té la responsabilitat de pal·liar aquest gran
problema social?
“Que ningú es quedi fora de joc” és el lema de la Marató.
Però potser sí que algú s’hauria de quedar a la banqueta, i deixar que els
recursos públics s’inverteixin precisament en això, en el bé públic! Se suposa
que els 5 personatges de l’anunci, que no tenen feina, no cobren la pensió, no
tenen recursos educatius i sanitaris dignes o no arriben a final de mes, per
què han de compartir 4 cadires, metàfores d’habitatge, feina o poder
adquisitiu, i no 5? De cadires n’hi ha de sobres, la qüestió és que estan mal
repartides! Que a ningú se li escapi que amb aquesta crisi que deixa sense
cadires a uns, permet que uns altres silenciosos disposin de dues, tres i
quatre cadires per cap.
La Fundació de La Marató de TV3 compta amb unes
empreses col·laboradores, com ara Telefònica, que els darrers anys ha acomiadat
més de 35.000 persones, però en canvi en el mateix període ha obtingut més de
15.000 milions de beneficis. Una altra de les empreses és Abertis, la companyia
que només en els 3 primers mesos del 2012 ha guanyat 135 milions d’euros
gràcies al cobrament d’uns peatges de les autopistes catalanes que ja estan més
que amortitzades. Abertis ha obtingut en els darrers anys més de 1.300 milions
de dividends, malgrat mantenir un deute de més de 12.000 milions d’euros. De
cada 100 euros recaptats als peatges, 80 són benefici net a repartir entre els
seus accionistes. Vaja, una empresa merament recaptadora, amb alts beneficis i
a sobre ha reduït un 18% la seva plantilla en el darrer any. I no podem obviar
La Caixa, gran holding empresarial, amb participacions a Repsol i que, per
cert, participa en un alt percentatge en el control del capital d’Abertis,....
O sigui, empreses solvents i amb grans beneficis malgrat el temps de crisi que,
d’una banda provoquen l’augment de persones aturades d’aquest país i generen
més pobresa, i de l’altra, participen amb la Marató, per pal·liar-ne els
efectes.
Però la Marató... a qui convida a fer els donatius?
Aquesta iniciativa aconsegueix mobilitzar entitats i
ciutadania i els fa sentir corresponsables. Són persones que fa uns anys van veure
passar el creixement econòmic per davant dels seus ulls sense quedar-se’n ni
cinc i que ara estan patint totes les conseqüències de la mala gestió econòmica
i financera d’aquesta gran crisi. I el 27 de maig els que s’han anat empobrint
amb la crisi seran els que estaran disposats a donar les engrunes als pobres.
I són engrunes, perquè uns milers d’euros poden tapar
el problema però no eradicar les seves causes, que és del que es tractaria. Hem
de donar el peix o ensenyar a pescar?
Un lloc de treball proporciona retribucions, hàbits,
dignitat i fins i tot realització professional. L’almoina no ensenya a
guanyar-se la vida, és un ajut puntual que torna la persona al pou d’on ha
sortit momentàniament, i als únics que beneficia són, no els destinataris, sinó
els emissors, que els tranquil·litza la consciència.
Potser caldria deixar de gastar diners en maratons i
començar a prendre responsabilitats sobre les causes del problema: Per què
l’administració pública i el sector empresarial no aposten per polítiques i
recursos que vetllin pel benestar d’aquestes persones i eviten la destrucció de
llocs de treball o acomiadaments? Aleshores no caldria donar almoines i es
reduiria la taxa d’atur, que ara es gira en contra, en forma de pobresa
estructural.
I qui organitza la part logística de la Marató i la
formació dels voluntaris? Doncs els treballadors de l’administració de la
Generalitat. Persones que porten dos anys de retallades en els sous, les
condicions i els recursos de treball i ja han vist disminuir els seus salaris
mileuristes en un 10%, i els funcionaris interins, encara un 15% menys de
sou i horari. Sort que al funcionariat de l’Administració General de l’Estat
només li han congelat el sou, perquè si li haguessin aplicat retallades, els
funcionaris catalans també ho haguessin patit de més.
El més greu de tot és que a Catalunya patim doblement
la crisi i, per tant, el cinisme de la Marató. Per què els catalans hem de ser
més pobres que la resta d’espanyols?
Per què a Catalunya és on hi ha una retenció més alta
de l’IRPF (56% per a les rendes altes, 40 per a les mitjanes i 24,75 a les
baixes)?
Com pot ser que per cada 1.000 euros que paga un
català en impostos, en rep 870 de l’Estat en forma de serveis i per la mateixa
quantitat, un extremeny en rep 1.170? La diferència és de 300 euros.
Per què a Barcelona, el bitllet senzill val 2 euros i
a Madrid, un euro i mig? I per què a la capital de l’Estat el metro arriba a
Barajas i a Barcelona el metro no hi ha manera que s’acosti a El Prat? Per què
el servei de Cercanías a Madrid és molt millor que el de
Rodalies a Catalunya?
I per què a Catalunya de cada 100 quilòmetres d’autopistes, 67 són de peatge i 33 de franc, mentre que a Madrid, en són 4 de pagament i 96 de gratuïtes, a Andalusia el percentatge és de 13 de peatge i 87 de franc i a Extremadura no hi ha ni un sol peatge???
I per què a Catalunya de cada 100 quilòmetres d’autopistes, 67 són de peatge i 33 de franc, mentre que a Madrid, en són 4 de pagament i 96 de gratuïtes, a Andalusia el percentatge és de 13 de peatge i 87 de franc i a Extremadura no hi ha ni un sol peatge???
Per què el Govern espanyol ha triat Catalunya per fer
la retallada més important en inversions –un 45%- mentre que la tisorada
al País Valencià i a Andalusia és del 34%, a Castella-La Manxa, d’un 7 i a
Galícia i al País Basc, on es farà arribar el TGV, les inversions creixeran un
9% i un 17%, respectivament?
I com pot ser que per aquest curs a Barcelona hi ha 7.400 places d’escola bressol pública per una població de 1.630.000 habitants, mentre que a Sevilla hi ha 22.000 places per a una població de 703.000 persones?
I com pot ser que per aquest curs a Barcelona hi ha 7.400 places d’escola bressol pública per una població de 1.630.000 habitants, mentre que a Sevilla hi ha 22.000 places per a una població de 703.000 persones?
I com pot ser que després de les anunciades retallades
del govern del PP a Sanitat, Andalusia hagi retallat en dos anys 6 euros per
habitant (de 1.180 euros 1.174 euros aquest any), a Madrid, per un pressupost
similar la retallada ha estat de 4 euros i a Catalunya, en dos anys s’han
retallat 170 euros per habitant (passant de 1.298 euros per habitant als 1.128
actuals)?* I com és que no s’han vist igual de retallats els pressupostos en
Defensa, en la Casa Reial o en els ministeris que tenen les competències
traspassades a les comunitats autònomes?
Són balls de xifres de comprensió indigerible.
La població de Catalunya, doncs, és qui més pagarà els
plats trencats d’aquesta crisi que ara la Marató contra la pobresa pretén donar
resposta. Però més trist que aquesta pobresa, és la pobresa intel·lectual,
ètica i de responsabilitat social dels dirigents polítics i financers d’aquest
país que no s’esmercen per sortir d’aquest forat. I pot ser que encara gosin
anar el dia 27 al plató de TV3 a despenjar els telèfons de la Marató...
* Dades contrastades i recollides pel periodista Jofre
Llombart i confirmades pel catedràtic d’economia Antoni Serra Ramoneda.