Article d’opinió
de Joan Barril publicat al Periódico
Ens van dir
un dia que la salut era absència de malaltia. Però les cèl·lules tenen les
seves pròpies regles. I, a mesura que s'interrelacionen entre si, la malaltia
apareix. En temps antics, se la vencia amb remeis més que experimentals. No
sempre funcionaven. Va ser el temps del triomf de la botànica i de posar el cos
en la bisectriu de la curació o l'enverinament. Gràcies a això la indústria
farmacèutica va assolir l'auge que avui té. I a Catalunya, més.
Davant d'una
farmàcia, una senyora amb bon aspecte em demostra les seves ganes de parlar: «A
mi m'agrada anar a una farmàcia i els pregunto què tenen de nou. Els
medicaments sense recepta m'encanten». Li dic que s'ha d'anar amb compte, i que
malgrat l'aspecte rodó de certes pastilles, no s'han de prendre com si fossin
caramels. «No tot són pastilles», em diu. «També existeix la medicina
homeopàtica, amb les seves ampolletes tancades i el seu aspecte antic. ¿Vostè
ha provat una mica de coure per evitar els refredats d'estiu? Doncs provi-ho».
El que és cert és que la farmacopea moderna ha generat un públic convençut que
tot s'arregla a cop de pastilla.
En una plaça
a prop de la Via Júlia, uns xavals fumen els que seran els primers cigarrets de
la seva vida. Els dic que això de fumar de manera compulsiva no pot ser bo. I
ells em responen: «Vostè no s'amoïni. Quan arribi als 20 anys em prendré unes
pastilles per deixar de fumar». Molta gent creu que tots els nostres pecats
s'arreglen a cop de pastilles. Des de ser una mica més moreno fins a limitar la
gana, la pastilla prodigiosa converteix el malalt en un prodigi de salut. La
part dolenta és que, a partir de diumenge, aquesta invenció ens resultarà una
mica més cara.
Llavors a
Catalunya hi haurà un doble copagament de les medecines. En primer lloc, el de
l'euro de més que proposa la Generalitat. En segon lloc, el plus que haurà de
meritar el client malalt en funció de la seva declaració de la renda. La idea
pot tendir a una certa equitat, però el sistema utilitzat és bastant pervers.
¿Potser haurem d'anar sempre amb la declaració de la renda a la cartera cada
vegada que ens sentim decaiguts? «No es tracta d'això», diu una farmacèutica
del carrer de Muntaner. «Fins ara estàvem convençuts que la declaració de la
renda era un secret que manteníem l'Estat i el contribuent i ara resulta que el
sistema informàtic sabrà els nostres ingressos a ulls del farmacèutic. Ja veu.
Si jo en lloc de farmacèutica hagués volgut ser inspectora d'Hisenda, ja ho
hauria fet».
Això i la
informàtica. El que va ser alcalde Jordi Hereu encara ha de recordar que
un dels seus fracassos més estentoris va ser dipositar en la informàtica el referèndum
de la Diagonal. ¿Pot ser realment possible que gent poc avesada a l'ús
sistemàtic de la pantalla l'encertin en els seus teclats? A vegades és l'eina
la que fa fracassar les causes més nobles. I després hi ha la reducció de
medicaments que fins ara eren beneficiats per l'erari públic. Es restringeix la
gratuïtat i s'envia el pobre al món de la diarrea, de la migranya, dels
vertígens i dels refredats. Pel que es veu, tot l'invent significarà un estalvi
de poc més de 400 milions d'euros. Tenint en compte que només la banca i la
seva mala gestió ja exigirà uns 60.000 milions, queda clar que val molt més la
impunitat d'un banquer incompetent que la d'un pensionista amb tos i mocs.