Els funcionaris, estatutaris i laborals del sector públic
perdrem tres dies dels sis de lliure disposició amb què ens havien deixat les
retallades del nostre Govern. Ens quedarem també sense els dies de lliure
disposició que preveia l’Estatut bàsic de l’empleat públic com a premi a
l’antiguitat, d’acord amb el Reial decret 20/2012, de 13 de juliol, pel qual el
govern de l’estat ens clava l’enèsima punyalada, i ben fonda!
Els dies de lliure disposició no eren una concessió
graciosa “atorgada en un moment de vaques grasses”, sinó una compensació
establerta l'any 1983 per no apujar el sou segons l’IPC de l'any, que va ser
del 12,2%.
El ministre socialista de Presidència era Javier
Moscoso del Prado i Muñoz. Es va reunir amb els sindicats, per ordre de Felipe
González, per negociar una compensació en "temps" a canvi de
no incrementar les retribucions en una quantitat equivalent a l'IPC, com hem
dit, del 12.2%. La negociació sindical d'aquell any la va realitzar
personalment Moscoso i els sindicats CESM, CCOO i UGT.
A la reunió, el ministre va explicar la
pèssima situació econòmica d'aquell any, que, segons va dir, impedia aquell
percentatge d'increment. A canvi, va proposar la compensació d’una pèrdua del
poder adquisitiu tan important mitjançant el reconeixement de sis dies de
dispensa, que amb el temps van consolidar el nom de “moscosos".
Per legitimar els moscosos es va publicar al BOE del
22 de desembre de 1983 la Instrucció de 21 de desembre de 1983, de la
Secretaria d'Estat per a l'Administració Pública.
La proposta de donar sis dies a canvi de no
incrementar un 12,2% els sous no era proporcional i el nombre de dies
de sou que haurien correspost a la pèrdua de poder adquisitiu era de 30,5, és a
dir, vam perdre 24,5 dies de sou. Però aquells anys eren especials. No tant com
ara... El resultat va ser que els sindicats negociadors, CESM, CCOO i UGT, van
acceptar aquella pèrdua adquisitiva, molt parcialment compensada en dies i es
va consumar un altre dels nostres “privilegis”, consistents en l’increment de
dies lliures, vacances, plans de pensions més que migrats que la majoria
no volíem, a canvi de no apujar el que toca els nostres sous. I així es
proveïen, a més, d’arguments per vendre a la resta de ciutadans/es que teníem
unes condicions laborals “de nassos”. I nosaltres anant perdent poder
adquisitiu, per arribar on som ara...
Se'ns pixen a sobre...
US ANIREM INFORMANT DE LES MOBILITZACIONS UNITÀRIES QUE CONVOQUEM
I RECORDEU: ELS DIVENDRES, TOTHOM A TREBALLAR VESTIT/DA DE NEGRE!
Se'ns pixen a sobre...
US ANIREM INFORMANT DE LES MOBILITZACIONS UNITÀRIES QUE CONVOQUEM
I RECORDEU: ELS DIVENDRES, TOTHOM A TREBALLAR VESTIT/DA DE NEGRE!