Agències
El conseller català, Boi Ruiz, ha fet públiques les últimes dades de la Central de Resultats vinculant-per primera vegada als noms dels hospitals. D'aquesta manera s'ha pogut comprovar que, tot i la campanya de desprestigi, els de l'ICS no són pitjors que la resta.
El conseller català, Boi Ruiz, ha fet públiques les últimes dades de la Central de Resultats vinculant-per primera vegada als noms dels hospitals. D'aquesta manera s'ha pogut comprovar que, tot i la campanya de desprestigi, els de l'ICS no són pitjors que la resta.
El quart
informe de la Central de Resultats econòmics i de salut dels hospitals
catalans, que per primera vegada vincula les dades als noms dels centres,
confirma que els que formen part del grup Institut Català de la Salut (ICS) no
són pitjors que els públics (consorcis, fundacions i empreses públiques) i
privats concertats, tot i la campanya de desprestigi a què estan sent sotmesos
des de dins i des de fora del Govern autonòmic.
Els
hospitals de l'ICS són els més tecnificats, els que realitzen major volum
d'assistència i els que concentren la major taxa de complexitat (l'Hospital de
Bellvitge és en això el campió de Catalunya), i formen a la major part
d'especialistes que majoritàriament opten seguir treballant-hi, el que li
garanteix a l'ICS de partida professionals excel·lents que faciliten bons
indicadors de qualitat i seguretat assistencial, segons han explicat a aquest
diari diversos experts consultats.
Assumpte a
part són els indicadors econòmics, aparentment pitjors en els centres de l'ICS,
però cal tenir en compte que no són comparables amb els dels centres públics
concertats per una raó: l'ICS treballa amb comptabilitat pressupostària (els
concertats amb comptabilitat financera) i seves regles del joc del finançament,
pròpies de l'administració pública, també són diferents. En el que sí sembla
sortir perdent l'ICS (personal estatutari) respecte als concertats (personal
laboral), tal com havien apuntat informes previs (Iasist 2007), és en el
resultat d'explotació per professional assistencial contractat. Vegeu aquesta
comparació: a la Vall d'Hebron (ICS) el resultat és de -12.415,15 euros, i a
l'Hospital Clínic (consorci), +827,84 euros.
Analitzant
totes les dades de l'informe amb ajuda d'Antoni Trilla, president de l'Agència
d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut de la Generalitat, destaca aquesta
impressió: tots els hospitals són en conjunt bons, però els resultats són
herogéneos (uns són més bons que altres segons els indicadors que s'observin) i
no és possible classificar-los de millor a pitjor perquè no són comparables ni
en grandària i activitat (també n'hi ha monogràfics) ni en context.
Indicadors
'imperfectes'
A més, els
indicadors no són perfectes, segons Trilla, i depenen de la bona codificació en
cada centre. "És possible que els que ho hagin fet millor surtin
perjudicats (les seves dades poden ser pitjors que els que els han registrat
malament) per això és important que davant un resultat negatiu se li pregunti
al centre què ha passat, sense prejutjar ni treure conclusions precipitades
".
És el que
passa en aquests casos: a l'Hospital de Viladecans apareixen les llistes
d'espera disparades en els procediments amb demora màxima garantida, i el
mateix succeeix amb l'espera per a cirurgia oncològica a l'Hospital del Mar de
Barcelona i el Pius Hospital de Valls . La mortalitat de les altes amb
diagnòstic principal d'infart agut de miocardi posa en evidència a l'Hospital
de Bellvitge respecte a la resta d'hospitals terciaris, i l'Hospital de Mataró,
entre els generals. A la mortalitat en fractura de coll de fèmur semblen sortir
lleugerament més malparats els hospitals del Bellvitge i Vall d'Hebron entre
els que realitzen més intervencions d'aquest tipus. En l'indicador de
reingressos per causes seleccionades hi ha molta variabilitat i el pitjor
resultat correspon a l'Hospital Mútua de Terrassa.
En cesàries,
estan disparades per sobre del 50 per cent (la mitjana catalana és de 23,2 per
cent) a l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona. I l'hospitalització
potencialment evitable oscil · len en una forquilla sorprenentment àmplia: del
0,9 al 23,8 per cent (aquest màxim correspon a l'Hospital Sant Jaume de
Calella).
A la vista
de tot l'informe Trilla ho té molt clar: "És un petit pas per l'Agència
d'Informació i un gran pas per al sistema sanitari català. Ara cal anar
perfeccionant, incorporant participació i lideratge dels clínics".
TRANSPARÈNCIA
MALGRAT LES RETICÈNCIES
Boi Ruiz,
amb la iniciativa de fer públics els resultats econòmics i de salut de cada
hospital identificant els seus noms, s'ha posicionat com el conseller més
transparent del Sistema Nacional de Salut, però no li
ha resultat fàcil perquè tant les patronals com els propis centres han posat
inconvenients. Segons ha explicat a aquest diari el president de l'Agència
d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, Antoni Trilla, s'han publicat 60
dels 120 indicadors dels 63 centres analitzats per la Central de Resultats.
"S'ha fet un exercici de transparència sense precedents a Espanya, la
iniciativa suposa un estímul per millorar perquè ara els centres saben els seus
números i als qui corresponen els dels altres, i un altre detall: s'han
publicats els imports dels concerts de cada centre amb el Servei Català de la
Salut (CatSalut), perquè no hi hagi sospites sobre a qui es tracta millor i a
qui pitjor. El sistema no és perfecte, però si s'hagués esperat a un acord de
tots i a indicadors perfectes això no s'hauria fet mai ". Un altre element
important, segons el parer de Trilla, que també és director de Qualitat de
l'Hospital Clínic de Barcelona: "El sistema està sota sospita de pèrdua de
qualitat assistencial per les retallades, però les dades demostren que els
paràmetres es mantenen i fins i tot milloren una mica ". No obstant, ha
admès que els efectes es veuran realment en les dades de 2012 (el gran
retallada es va aplicar en el segon semestre del 2011). El 2011 ja es va
registrar el descens de l'activitat i l'increment de les llistes d'espera
(reconeguts prèviament pel Departament de Salut).