dilluns, 23 de juliol del 2012

La Central de Resultats confirma que l'ICS no és pitjor


Agències
El conseller català, Boi Ruiz, ha fet públiques les últimes dades de la Central de Resultats vinculant-per primera vegada als noms dels hospitals. D'aquesta manera s'ha pogut comprovar que, tot i la campanya de desprestigi, els de l'ICS no són pitjors que la resta.
El quart informe de la Central de Resultats econòmics i de salut dels hospitals catalans, que per primera vegada vincula les dades als noms dels centres, confirma que els que formen part del grup Institut Català de la Salut (ICS) no són pitjors que els públics (consorcis, fundacions i empreses públiques) i privats concertats, tot i la campanya de desprestigi a què estan sent sotmesos des de dins i des de fora del Govern autonòmic.

Els hospitals de l'ICS són els més tecnificats, els que realitzen major volum d'assistència i els que concentren la major taxa de complexitat (l'Hospital de Bellvitge és en això el campió de Catalunya), i formen a la major part d'especialistes que majoritàriament opten seguir treballant-hi, el que li garanteix a l'ICS de partida professionals excel·lents que faciliten bons indicadors de qualitat i seguretat assistencial, segons han explicat a aquest diari diversos experts consultats.
Assumpte a part són els indicadors econòmics, aparentment pitjors en els centres de l'ICS, però cal tenir en compte que no són comparables amb els dels centres públics concertats per una raó: l'ICS treballa amb comptabilitat pressupostària (els concertats amb comptabilitat financera) i seves regles del joc del finançament, pròpies de l'administració pública, també són diferents. En el que sí sembla sortir perdent l'ICS (personal estatutari) respecte als concertats (personal laboral), tal com havien apuntat informes previs (Iasist 2007), és en el resultat d'explotació per professional assistencial contractat. Vegeu aquesta comparació: a la Vall d'Hebron (ICS) el resultat és de -12.415,15 euros, i a l'Hospital Clínic (consorci), +827,84 euros.
Analitzant totes les dades de l'informe amb ajuda d'Antoni Trilla, president de l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut de la Generalitat, destaca aquesta impressió: tots els hospitals són en conjunt bons, però els resultats són herogéneos (uns són més bons que altres segons els indicadors que s'observin) i no és possible classificar-los de millor a pitjor perquè no són comparables ni en grandària i activitat (també n'hi ha monogràfics) ni en context.
Indicadors 'imperfectes'
A més, els indicadors no són perfectes, segons Trilla, i depenen de la bona codificació en cada centre. "És possible que els que ho hagin fet millor surtin perjudicats (les seves dades poden ser pitjors que els que els han registrat malament) per això és important que davant un resultat negatiu se li pregunti al centre què ha passat, sense prejutjar ni treure conclusions precipitades ".
És el que passa en aquests casos: a l'Hospital de Viladecans apareixen les llistes d'espera disparades en els procediments amb demora màxima garantida, i el mateix succeeix amb l'espera per a cirurgia oncològica a l'Hospital del Mar de Barcelona i el Pius Hospital de Valls . La mortalitat de les altes amb diagnòstic principal d'infart agut de miocardi posa en evidència a l'Hospital de Bellvitge respecte a la resta d'hospitals terciaris, i l'Hospital de Mataró, entre els generals. A la mortalitat en fractura de coll de fèmur semblen sortir lleugerament més malparats els hospitals del Bellvitge i Vall d'Hebron entre els que realitzen més intervencions d'aquest tipus. En l'indicador de reingressos per causes seleccionades hi ha molta variabilitat i el pitjor resultat correspon a l'Hospital Mútua de Terrassa.
En cesàries, estan disparades per sobre del 50 per cent (la mitjana catalana és de 23,2 per cent) a l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona. I l'hospitalització potencialment evitable oscil · len en una forquilla sorprenentment àmplia: del 0,9 al 23,8 per cent (aquest màxim correspon a l'Hospital Sant Jaume de Calella).
A la vista de tot l'informe Trilla ho té molt clar: "És un petit pas per l'Agència d'Informació i un gran pas per al sistema sanitari català. Ara cal anar perfeccionant, incorporant participació i lideratge dels clínics".
TRANSPARÈNCIA MALGRAT LES RETICÈNCIES
Boi Ruiz, amb la iniciativa de fer públics els resultats econòmics i de salut de cada hospital identificant els seus noms, s'ha posicionat com el conseller més transparent del Sistema Nacional de Salut, però no li ha resultat fàcil perquè tant les patronals com els propis centres han posat inconvenients. Segons ha explicat a aquest diari el president de l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, Antoni Trilla, s'han publicat 60 dels 120 indicadors dels 63 centres analitzats per la Central de Resultats. "S'ha fet un exercici de transparència sense precedents a Espanya, la iniciativa suposa un estímul per millorar perquè ara els centres saben els seus números i als qui corresponen els dels altres, i un altre detall: s'han publicats els imports dels concerts de cada centre amb el Servei Català de la Salut (CatSalut), perquè no hi hagi sospites sobre a qui es tracta millor i a qui pitjor. El sistema no és perfecte, però si s'hagués esperat a un acord de tots i a indicadors perfectes això no s'hauria fet mai ". Un altre element important, segons el parer de Trilla, que també és director de Qualitat de l'Hospital Clínic de Barcelona: "El sistema està sota sospita de pèrdua de qualitat assistencial per les retallades, però les dades demostren que els paràmetres es mantenen i fins i tot milloren una mica ". No obstant, ha admès que els efectes es veuran realment en les dades de 2012 (el gran retallada es va aplicar en el segon semestre del 2011). El 2011 ja es va registrar el descens de l'activitat i l'increment de les llistes d'espera (reconeguts prèviament pel Departament de Salut).