El 2012 va tancar amb 71.000 pacients pendents d'operació, un 12% menys que el 2011
Ruiz
insta l'oposició a desenvolupar un sistema nacional de salut propi
“El govern no té la intenció de privatitzar la sanitat”
Pendents de saber
quin serà l'abast de la nova tisorada que en el pròxim pressupost es reserva a
la partida sanitària, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va aprofitar ahir la
seva compareixença d'inici de legislatura a la comissió de salut del Parlament
per anunciar que, malgrat les dificultats financeres i per primera vegada des
de l'aplicació de les retallades, els hospitals públics han aconseguit
disminuir la llista d'espera per a operacions no urgents i han tancat el 2012
amb una reducció del 12%.
Ruiz no va
facilitar xifres més concretes, però si el desembre del 2011 hi havia 80.540
pacients en espera, la llista s'hauria reduït d'unes 9.665 persones l'últim
any. Així doncs, el desembre del 2012 hi havia al voltant de 70.875 malalts
pendents d'operar-se, encara molt per sobre dels 56.700 d'abans de les
retallades.
La disminució del
nombre de pacients no ha anat acompanyada d'una reducció del temps d'espera,
que es manté igual que a final del 2011, en què la mitjana de demora era de
quatre mesos i mig per a les catorze intervencions no urgents que monitora el
Departament de Salut i per a les quals garanteix una espera màxima de sis
mesos. Tampoc s'ha millorat la llista d'espera per a proves i visites a
l'especialista.
“Els resultats són
fruit d'un gran esforç i, malgrat que estan molt per sobre de l'objectiu del 2%
que ens havíem marcat, el problema no està resolt”, va admetre Ruiz. Aquest
esforç es concreta, per exemple, en l'aplicació del pla d'atenció als malalts
crònics, que ha permès reduir ingressos i disposar de més llits per a pacients
quirúrgics, segons va explicar el conseller.
La recuperació de
les llistes d'espera s'ha concentrat en el segon semestre de l'any, ja que les
dades dels primers sis mesos del 2012 mostraven una reducció molt minsa de la
llista (només 400 persones). De fet, Ruiz va destacar que els recursos
addicionals obtinguts amb els sis mesos d'aplicació de l'euro per recepta (45,7
milions d'euros recaptats de juny a desembre, més l'estalvi en despesa
farmacèutica que va suposar la mesura) també han fet possible l'increment de
l'activitat quirúrgica.
Més enllà de les
llistes d'espera, Ruiz va introduir a la comissió el debat de l'estat propi i
va proposar un gran acord entre els grups polítics per desenvolupar el model
català sanitari: un sistema nacional de salut per dissenyar polítiques
sanitàries pròpies que sigui sostenible més enllà de la situació econòmica del
moment.
Segons Ruiz, la
legislació estatal i l'actitud centralitzadora del govern de l'Estat no
s'ajusten al model sanitari català. I en va posar dos exemples: el reial decret
que vincula l'accés a la sanitat amb la cotització a la Seguretat Social ,
en lloc de reconèixer-lo com a dret de ciutadania, i la llei de contractes de
l'Estat, que prioritza els aspectes econòmics a l'hora de resoldre concursos
públics, inclosos els de gestió de serveis sanitaris.
En vista dels
canvis previstos en la gestió d'alguns serveis sanitaris, dels rumors de
privatitzacions i de les investigacions obertes sobre presumptes irregularitats
en l'àmbit sanitari, els portaveus a la comissió de salut dels grups de
l'oposició van reclamar al conseller informació i transparència sobre la gestió
dels serveis sanitaris i dels recursos públics que s'hi destinen. Boi Ruiz va
respondre sobre alguns casos concrets:
Privatitzacions
“Aquest govern i
aquest conseller no tenen la intenció de privatitzar la sanitat del país”, va
assegurar Ruiz. El conseller s'hi va comprometre personalment. També a donar
explicacions.
Canvis a l'ICS
“No es privatitzarà
ni es permetrà l'entrada de capital risc.” El procés de fragmentació de
l'Institut Català de la Salut
(ICS) –l'empresa pública que gestiona vuit grans hospitals i un 80% dels
centres d'atenció primària– en una vintena d'entitats amb entitat jurídica
pròpia respon a la necessitat de fer-lo “més competitiu”.
Hospital Clínic
Continuarà sent un hospital públic, sense capital
privat ni forà. El Departament de Salut té a sobre la taula la proposta d'un
equip de professionals de l'hospital disposats a gestionar-lo a través d'una
fundació.
CAP de l'Escala
La llei estatal de
contractació del 2010 prioritza els criteris econòmics a l'hora de resoldre
qualsevol concurs públic. La multinacional Eulen va fer la millor oferta
econòmica per gestionar el CAP de l'Escala i va guanyar el concurs, tot i que
l'hospital de Figueres tenia experiència acreditada. “Si haguéssim actuat d'una
altra manera, ens haurien acusat de prevaricació”, va justificar Ruiz.