dimarts, 19 de febrer del 2013

El pacient ja no haurà de renovar la seva baixa mèdica cada setmana

Publica El País
El Govern ultima un reial decret que permetrà estar fins a 35 dies sense anar a consulta
Es estandarditzarà el temps mitjà de curació de cada patologia
Suposem que un treballador acaba de sotmetre’s a una operació delicada, per exemple, un trasplantament de fetge. Tot i que la seva baixa laboral serà llarga, ha d'acudir -ell o algú en el seu nom- a la consulta del metge cada setmana a buscar el comunicat de confirmació de la seva baixa. Té sentit? Els metges de família porten anys denunciant que no. Calculen que un 40% del seu temps es va en burocràcia, i la gestió de la incapacitat temporal (IT) per malaltia suposa una part gens menyspreable. Un tràmit enutjós, tant per al pacient com per al metge, que té els dies comptats. El Govern ultima un decret que eliminarà la necessitat d'acudir cada set dies a renovar la baixa, segons es recull en un esborrany de reial decret.
 
La nova norma, que estan elaborant conjuntament el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social i el de Sanitat, preveu estandarditzar els temps mitjans en què es cura cada malaltia per així poder allargar el lapse entre visites al metge fins a un màxim de 35 dies. El text de l'esborrany, datat el 21 de gener i que ara estan analitzant les comunitats autònomes i les societats científiques, crea quatre categories de baixes en funció de la durada estimada del procés: menys de cinc dies naturals, entre cinc i 30 dies, entre 31 i 60 dies i 61 dies o més.
El primer grup correspondria, per exemple, a una grip. Si el metge creu que el treballador no estarà malalt més de cinc dies, emetrà un comunicat de baixa i alhora el d'alta. En el cas de les patologies de recuperació més lenta, les que necessiten un mínim de dos mesos, l'esborrany de decret preveu una revisió mèdica abans de 14 dies des de la baixa, amb el seu corresponent comunicat de confirmació. A partir de llavors, el treballador podrà estar fins a 35 dies sense passar per la consulta per complir amb aquest tràmit administratiu.
Comunitats com Andalusia i Navarra han posat en marxa en els últims anys projectes pilot per gestionar de manera diferent a l'actual la incapacitat temporal per malaltia. Segons les seves dades, han aconseguit reduir les visites al metge i el cost i la durada de les baixes. A Navarra, per exemple, ja són 25 els centres que treballen amb el nou model que gestiona les baixes i les altes amb criteris clínics i no administratius -prescindeixen del comunicat setmanal de confirmació i únicament fan els controls sanitaris necessaris-. Van començar al maig de 2010 amb cinc centres de salut. "Actualment, aproximadament el 60% de la població treballadora de Navarra està subjecta al nou model de gestió de la IT", explica la directora general de Salut, Cristina Ibarrola.
La crisi ha disminuït en general el nombre de baixes, la seva durada mitjana i el nombre de jornades perdudes, afegeix Ibarrola. No obstant això, "aquest canvi es nota d'una manera més acusada en els centres amb el nou model de gestió", assegura. I posa un exemple: "La durada mitjana de les baixes és 1,1 dies menys en les zones amb aquest nou sistema". Es nota especialment en els processos de durada molt curta, curta o mitjana, afegeix. Fa uns mesos, el departament de Salut navarrès va fer públiques dades segons els quals les baixes per grip duraven 4,1 dies en zones amb el nou sistema i 5,1 en zones amb el tradicional, en cas d'esquinços de turmell, eren 10 dies amb el nou i 16,6 dies amb l'antic. Navarra emet el comunicat de baixa i d'alta a una mateixa cerca per incapacitats inferiors a 10 dies.
Andalusia va posar en marxa un sistema semblant al gener del 2010, tot basat en donar per avançat els comunicats setmanals. Dos anys després, segons dades de la seva Conselleria de Salut, els metges andalusos havien passat de destinar el 17% del seu temps de treball a gestionar baixes a fer-ho només en el 4% de la seva jornada. Dels 8,5 milions de consultes dedicades a la gestió de la incapacitat temporal abans del programa pilot, 6,5 es corresponien amb comunicats de confirmació setmanals.
"Agraïm el que suposa de descàrrega del treball burocràtic. Les baixes són actes administratius que poc tenen a veure amb la feina del metge ", assegura Isidoro Rivera, vicepresident tercer de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen). La seva organització suggereix pujar de 35 a 45 dies, "o més", el temps que pot passar entre visita i visita a les patologies llargues. "Imagini una persona afectada de càncer, el tractament serà molt llarg. No hauria de venir a renovar cada poc temps ", explica.