El pla
proposa vendre ens públics després de ser convertits en empreses
La Generalitat de Catalunya té en els seus despatxos un pla privatitzador de la sanitat pública que, si es porta a terme, deixarà en mans d'empreses amb afany de lucre almenys 13 grans institucions sanitàries públiques. Aquestes entitats, principalment consorcis, tenen assignada una població de més de dos milions d'habitants i, en el seu conjunt, gestionen 18 hospitals, 46 centres d'atenció primària i gairebé un centenar d'altres dispositius assistencials.
L’esborrany del pla -titulat Aproximció a un nou plantejament estratègic`per a les empreses públiques i Consorcis de salut de la Generalitat-, datat el juny de 2011, preveu la venda d'entitats públiques. El document ha estat redactat per la consultora PricewaterhouseCoopers (PWC) i inclou una llista d'empreses susceptibles de participar en la privatització -Capio Sanitat, Grup Ribera Salut, USP, HM Hospitals ... -. Els autors també deixen caure un consell: "La nostra recomanació és una entrada de capital privat en dues fases per diluir l'impacte polític i social" del pla.Les entitats de les quals la gestió és susceptible de ser privatitzada, segons el document, són els consorcis de Terrassa, Sabadell, Maresme (Mataró), Vic, l'Anoia (Igualada), l'Alt Penedès, Integral (al Baix Llobregat), a més dels hospitals barcelonins Clínic, Sant Pau, Mar i Pere Virgili, entre d'altres.
Preguntat sobre el document, el Departament de Salut de la Generalitat assegura que es tracta només d'un "plantejament teòric" i rebutja que vagi a "privatitzar cap empresa pública o consorci". Salut, però, no ofereix una resposta clara sobre les raons per les que va encarregar el document i assegura, en contra del que diu el propi text, que aquest va sorgir d '"una proposta de PWC
Aquesta és la segona filtració en 14 mesos de documents que assenyalen cap a la privatització del sistema sanitari català, el conseller, Boi Ruiz, procedeix de la patronal Unió Catalana d'Hospitals. L'octubre de 2011, aquest diari va avançar un altre pla -La governança de l'ICS- que preveia trossejar l'Institut Català de la Salut-que agrupa els vuit grans hospitals i prop de 300 centres d'atenció primària que gestiona la Generalitat- en 20 societats que anaven a ser obertes al capital privat. Salut va negar llavors que pensés aplicar en aquest sentit. La divisió de l'ICS ja ha començat, tot i que les noves societats filles segueixen sent, fins ara, enterament públiques.
Salut assegura que el projecte és un "plantejament teòric"
A la peculiaritat del sistema sanitari català, ambdós plans són complementaris i ofereixen a la Generalitat un full de ruta ben definida cap a una massiva entrada del capital privat a la sanitat pública catalana, la principal característica és la separació entre qui la finançament el CatSalut, organisme del Departament de Salut-i qui presta l'assistència, els anomenats proveïdors. Entre ells està l'ICS, però també un ampli ventall d'entitats públiques i privades que tenen plena autonomia de gestió.Encara que CatSalut renegui d'ells, els dos documents filtrats donen resposta al que per als seus responsables polítics són els dos grans problemes de la sanitat catalana actual. El primer és la gran grandària i la suposada rigidesa de gestió de l'ICS, D'aquí el desig a La governança de l'ICS de trossejar i introduir noves formes de gestió en ell.El segon problema que els responsables sanitaris veuen al sistema ha de veure amb el deute públic i la situació laboral dels seus treballadors. A l'origen, els deutes de consorcis i empreses públiques sanitàries no computaven com de la Generalitat. Tampoc
les condicions dels seus treballadors eren equiparables amb la dels funcionaris de l'ICS.
Però aquesta situació ha canviat amb la normativa europea de comptabilitat i la creixent equiparació de condicions per a tots els empleats sanitaris, com s'ha vist amb l'aplicació universal de la reducció salarial del 5%.El departament català rebutja aplicar l'estudi encarregat a PWC
Per PWC, ambdues tendències "atempten contra els principis fundacionals" del sistema català i s'imposa com a objectiu trobar fórmules que tornin als hospitals tal autonomia que trenqui l'equiparació laboral i eviti a la Generalitat assumir els deutes dels centres sanitaris.La qüestió és que això és impossible sense recórrer a una doble estratègia de privatització que, d'una banda, passa per vendre empreses públiques i, de l'altra, per lliurar a la gestió privada dels hospitals la venda no és possible quan, per exemple, el edifici és propietat d'altres institucions com ajuntaments o la Seguretat Social. I és aquí on conflueixen els dos plans dels que renega Salut, ja que la fórmula seria aplicable tant a consorcis com a les societats filles de l'ICS.La venda d'organismes públics s'ha de fer, segons PWC, en dues fases. "El primer pas consisteix a transformar les entitats de dret públic en societats mercantils" propietat del CatSalut. Després, "el CatSalut podrà (...) alienar els títols de la societat o fins i tot perdre la seva posició majoritària per donar entrada a tercers". Per això, PWC contempla dues possibilitats: la subhasta pública o l'alienació directa, tot i que assenyala que "la subhasta pública és el procediment general".Per als hospitals, PWC proposa la separació entre patrimoni i gestió, i la privatització d'aquesta última. "Es pretén que el patrimoni segueixi en mans públiques i que la gestió dels serveis sanitaris s'encomani a un tercer gestor que assumeixi els riscos \ [i els beneficis \] de la seva explotació". Després d'analitzar diverses opcions, PWC s'inclina per triar la concessió administrativa i el concert com fórmules desitjables ja que permeten "que les pèrdues que, si s'escau puguin derivar no puguin computar com a deute de la Generalitat".El document arriba fins i tot a plantejar la durada dels contractes, que seria de "10 anys llevat que aquest contracte comprengui també l'execució d'obres, en aquest cas podria ser de fins a 50 anys".L'adjudicació de serveis públics essencials a operadors privats té, però, un risc que PWC no amaga: "Un concessionari deficitari pot posar en risc la salut de les persones, [de manera que] és lògic pensar que en aquest cas la Generalitat intervindria ràpidament el servei ". Aquesta última possibilitat -coneguda com la "privatització dels beneficis i socialització de les pèrdues" - és la que ha motivat que aquest tipus de concessions hagin estat sovint objecte de dures crítiques.
