Publica Ara
Més enllà de la
fragmentació de l'ICS -que està pendent de l'aprovació del Parlament-, aquest
any els professionals ja autogestionaran els centres d'atenció primària. El nou
model es va provar el 2009.
L'Institut Català de la
Salut (ICS), una empresa pública de més de 40.000
treballadors, està immers en un procés de canvi. S'ha de fragmentar en 22
societats filials amb entitat jurídica pròpia. Una divisió que començarà en
forma de prova pilot a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i als 26 centres
d'atenció primària de Girona. Aquest procés, però, està lligat a la nova llei
de pressupostos de la
Generalitat, l'ha d'aprovar el Parlament i, per tant, encara
no té data. "Nosaltres treballem amb la hipòtesi que tirarà endavant, però
encara és molt preliminar", explica Jaume Benavent, director adjunt de
l'ICS.
En canvi, el que ja està promovent l'ICS -que inclou vuit grans hospitals
com Bellvitge i la Vall
d'Hebron, i 285 CAP- és donar autonomia de gestió a tots els seus centres
d'atenció primària. És un pas previ a la reformulació de l'ICS i a les entitats
participades per professionals, però que no requereix cap canvi jurídic.
"Aquest 2013 el model d'autonomia de gestió serà el model de gestió de
tots els centres d'atenció primària de l'ICS", va confirmar Jaume
Benavent. De fet, aquest model ja es va provar en deu equips d'atenció primària
de Catalunya -a Vilassar de Mar, Tremp i Lleida, entre d'altres-, que el 2009
van participar en una prova pilot. En la segona fase d'implantació s'hi havien
de sumar 80 centres més, "però el projecte va quedar estancat perquè va
coincidir amb l'inici de les retallades", explica Manel Ferran, metge de
família i membre de la junta directiva del Fòrum Català d'Atenció Primària
(Focap). Aquesta entitat està a favor que els centres d'atenció primària
s'autogestionin. "Els CAP que van fer la prova pilot van donar resultats
excel·lents. Si s'implica els professionals de base, aquest model és el que pot
millorar les coses", diu Ferran. Entre altres aspectes, permet reduir la
despesa econòmica.
Aquest nou model donarà als professionals dels CAP més autonomia
organitzativa, econòmica, de gestió del personal i de l'assistència.
"Passem de dir-los com s'han d'organitzar a avaluar els resultats que
obtenen, tant de la qualitat en l'atenció, com de la satisfacció dels pacients
i dels professionals", explica Benavent. L'objectiu és que cada centre
s'organitzi amb els recursos que els assigna l'ICS. I amb aquests recursos
gestionaran des del pagament de la llum fins a quin perfil de substituts
contracten o com organitzen l'agenda. L'horari d'obertura del centre el
continua fixant l'ICS, però els professionals sí que podran decidir com es
distribueixen la jornada laboral. "Si, per exemple, un centre té més feina
un dijous que un dilluns, per què s'han de treballar les mateixes hores cada dia?
O si hi ha més consultes pediàtriques a la tarda, per què no s'adapta la
jornada laboral a les necessitats dels ciutadans?", es pregunta Benavent.
Els professionals també podran decidir el 80% dels incentius econòmics.
Fragmentació de l'ICS
En el model d'autonomia de gestió, els professionals sanitaris continuen
sent personal estatutari, és a dir, funcionaris. Però l'autonomia de gestió és,
per a molts professionals, insuficient, i volen més capacitat per
autogestionar-se. "Com que això es pot quedar curt, plantegem reformular
l'ICS i fer canvis en la seva estructura", apunta Benavent.
Amb la fragmentació de l'ICS, els hospitals i els CAP tindran encara més
instruments per desenvolupar l'autogestió. Les noves empreses seran "100%
públiques i continuaran estant dins de l'ICS, però amb més autonomia",
afegeix. Cada entitat gestionarà el seu pressupost i tindrà més capacitat
decisòria i de compra de serveis. La idea és completar el desplegament en uns
quatre o cinc anys. El personal estatuari fix continuarà igual, si així ho vol,
però els eventuals i interins s'incorporaran com a treballadors laborals. Dins
d'aquesta nova forma d'organització de l'ICS encara hi ha un tercer estadi: el
de les entitats participades per professionals (EPP).
Aquest model encara dota de més autonomia els professionals, però encara
està en fase d'estudi -tot i que diversos centres sanitaris s'hi han
interessat- i l'ICS ho ha deixat, per ara, de banda, ja que "calen canvis
legislatius" per desenvolupar-ho. "És una possibilitat que hem d'explorar,
però està aturada a l'espera de la reformulació de l'ICS", reflexiona
Jaume Benavent. En aquest cas, els professionals que ho vulguin hauran de
deixar la seva plaça en excedència.
Millors resultats
El Fòrum Català d'Atenció Primària s'oposa a la fragmentació de l'ICS.
"Si la gestió dels CAP i els hospitals es fa de manera més autònoma, no
cal fragmentar. Es pot fer des del model actual", diu Manel Ferran. Tampoc
comparteixen el model de les entitats de base associativa (EBA), que són societats
de professionals que gestionen el CAP a través d'un concurs públic. Les EBA,
que concerten els serveis amb el CatSalut, només representen el 3% dels centres
d'atenció primària de Catalunya. "S'està estudiant la possibilitat que
n'hi hagi més, però els professionals han de voler assumir aquest risc",
avança Francesc Brossa, subdirector del CatSalut. Els professionals valoren
l'estímul d'autoorganitzar-se i s'obtenen millors resultats, però Ferran
critica que és un "model mercantilista". "I volem autonomia de
gestió sense sortir del sistema públic", afegeix.
Des de cooperatives a EBA, passant per models privats, com ara el CAP de
l'Escala, el departament de Salut està explorant diferents formes de gestió
dels centres sanitaris. Brossa destaca que, independentment del model, "la
qualitat assistencial està garantida". En tot cas, tots els models
empresarials avancen cap a l'autogestió. "Estem a favor de totes les vies
en què els professionals agafin més protagonisme i el timó sobre com organitzar
els serveis", conclou Benavent.