dijous, 28 de març del 2013

Catalunya, al final de la cua,

Modest Guinjoan UPF i Barcelona Economia

Amb motiu de la ruta política plantejada després de les darreres eleccions, en ambients contraris al dret a decidir, es parla molt, i malament, de Catalunya. No deixen de sorprendre els disbarats que es diuen i el silenci dels que es consideren demòcrates. Destaquen membres del govern de l’Estat, mitjans incendiaris, l'alt funcionariat dels aparells de l'Estat (que callen, però fan i fan fer) i algun expresident de govern autonòmic que de tant en tant desbarra. No és Espanya qui parla. Com sosté Alfredo Pastor, són aquests grups, que és molt diferent. En els arguments que es fan servir s’hi troben a faltar dades objectives que donin suport posicions sobrades de passió.

Parlant de dades, avui en vull portar unes a aquesta tribuna que demostren que Catalunya es troba a la cua de tothom en ocupació pública. Aquests conformen el col · lectiu més nombrós d'un sol empleador, l'administració pública. Les darreres dades disponibles són de gener del 2012. D'acord amb el Ministeri d'Hisenda, a Espanya hi ha 2,7 milions d'empleats públics, un 22% dels quals són de l’administració  estatal, el 50% de les comunitats autònomes (on educació i sanitat són pràcticament el 80% dels empleats ), el 22% en l'administració local i la resta a universitats.


D'acord amb la mateixa font, a Catalunya hi ha 322.351 empleats públics (inclosos 12.600 empleats de ministeris i organismes autònoms, 6.700 policies i guàrdies civils, 1.800 militars, entre d'altres). Una reacció immediata pot ser considerar que són molts empleats i, en efecte, és així en termes absoluts. Mirem-ho no obstant en termes relatius. En primer lloc, a nivell internacional. L'ocupació pública varia molt de país a país: a Suïssa el 2008 (última dada disponible) representava el 9,7%, en el conjunt de l'OCDE, el 15% (mateix percentatge pràcticament que l'Estat espanyol) i en canvi a Noruega s'acosta al 30 %. A Catalunya, en aquell any el percentatge era del 9,3%.

Per comparar amb la resta de l'Estat tornem a gener del 2012. Ara, amb la crisi, el pes de l'ocupació pública ha augmentat fins al 11% del total d'ocupats. Catalunya és l'última comunitat en aquest registre. La segueixen Euskadi (12,9%) i Navarra (13,3%), per citar els tres del final. En el primer lloc del rànquing hi trobem Extremadura, amb un 26,2%. Un tercer registre d'interès és el nombre d'empleats públics per 1.000 habitants. En aquest cas, Catalunya també és al final, amb 42,6, seguit del País Valencià (47,4) i les Balears (51,2). Hom es pot plantejar si el fet que Catalunya estigui a la cua d'empleats públics és bo, dolent o indiferent. Tinc opinió, però no la donaré, si més no avui. De moment, demano al lector que, si vol, registri la dada entre les peculiaritats del país.

Publica La Vanguardia