dilluns, 22 d’abril del 2013

Riscos ambientals i vida sana infantil: recomanacions de l’OMS


Publica Wilaweb
Els darrers informes de l’Organització Mundial de la Salut ho deixen ben clar: els factors ambientals són cada cop més importants en la salut present i futura dels adults i dels infants, i des del moment mateix de la gestació.
Una quarta part de les malalties de tot el món, fins a una de cada tres en el cas dels menors, estan relacionades directament amb factors ambientals: la pol·lució atmosfèrica, la qualitat de l’aigua o els contaminants tòxics. Als països més pobres, són responsables d’un terç de les morts prematures, inclosos 4 milions d’infants menors de cinc anys cada any. A Europa i a Estats Units, un medi ambient més sa reduiria significativament la incidència de càncer, patologies cardiovasculars, asma i altres afeccions respiratòries.

Per tot això, des de l’OMS s’apunta que quan parlem de salut i prevenció, parlem necessàriament de millorar el medi ambient. Els dos conceptes van de la mà. I per poder prevenir, el primer pas és sempre estar informat.
En aquest article recollim les recomanacions recents de l’OMS sobre tres dels temes més importants en la salut infantil: els disruptors endocrins, l’alimentació i la contaminació de l’aire.
Disruptors endocrins, efectes de per vida
Vivim envoltats de substàncies químiques, i de moltes d’elles es desconeix si poden tenir efectes sobre la salut. D’algunes ja es té clar, però tot i això continuen presents en objectes d’ús quotidià.
És el cas dels disruptors endocrins, que són substàncies que poden interferir en el sistema hormonal, bé de manera directa, bé a través de les proteïnes que el controlen. Es tracta, per exemple, de components del plàstic com els ftalats, el bisfenol A que es troba al algunes ampolles d’aigua o al recobriment interior de llaunes de conserva, i diversos contaminants orgànics persistents, fungicides i pesticides, entre altres.
L’últim informe elaborat per la OMS afirma que els disruptors endocrins tenen efectes en la salut reproductiva tant de dones com d’homes, i també causen alteracions del desenvolupament neuronal i de la tiroide, del metabolisme o del sistema immunològic, per citar-ne només alguns. I els infants hi són especialment vulnerables, perquè l’exposició dins l’úter i durant els primers anys de vida pot afectar teixits que s’estan desenvolupant i que poden tenir conseqüències en la salut d’aquella persona dècades més tard.
És impossible fugir-hi per complet, però l’OMS recomana reduir l’exposició a aquestes substàncies el màxim possible. Informar-se bé i evitar els materials més perillosos és un pas, i també es pot participar en campanyes com la que actualment té en marxa la Fundació Vivo Sano per demanar que es prohibeixi totalment el Bisfenol A en envasos d’aliments a Espanya, com ja s’ha aprovat a França.
Massa sal, poc potassi
Més enllà de l’obesitat, que és sens dubte un dels problemes més greus relacionats amb la salut alimentària ara mateix (juntament, de manera paradoxal, amb la malnutrició), l’OMS ha detectat recentment altres factors de risc en la dieta, com ara l’excés de sal i l’escassetat de potassi.
Es recomana que, a partir dels dos anys d’edat i durant tota l’edat adulta, no es sobrepassi un màxim de 5 grams de sal al dia, l’equivalent a una cullera sopera. Les dades de tot el món, tret d’alguns països africans, pràcticament dupliquen aquesta xifra. A Espanya la mitjana és de 9,8 grams per dia.
Això pot tenir conseqüències sobre la salut des de ben petits, perquè pot causar hipertensió o predisposar a tenir-ne en l’edat adulta. La principal font de sal s’ingereix sobretot a través d’aliments industrials: precuinats, conserves o pa. En el cas dels infants, el pa i les patates fregides són les fonts principals, però també contenen més sal de la necessària bona part dels purés, cereals, snacks o galetes.
Per contra, molt poques persones consumeixen la quantitat de potassi recomanada, un mínim de 3,5 mil·ligrams per dia, i això també pot tenir conseqüències en la pressió arterial. El potassi es troba sobretot en llegums, fruits secs, vegetals com ara els espinacs, la col o el julivert, i fruites com el plàtan, la papaia o els dàtils.
Acostumar a menjar amb poca sal des de menuts, evitar al màxim els productes industrials i incorporar més verdures i fruites fresques a la dieta són les claus no només per a prevenir aquests problemes, sinó per a tenir una alimentació saludable.
Contaminació atmosfèrica, la batalla continua
L’informe de l’OMS publicat fa només unes setmanes, i cofinançat per la Unió Europea recull les conclusions científiques recents sobre els efectes de la contaminació de l’aire en la salut humana. La llista no para de créixer. En infants: asma, bronquitis i altres malalties respiratòries, però també problemes cognitius i de desenvolupament neuronal, i pes baix en el naixement, que pot comportar problemes de salut crònics físics i mentals més endavant. En adults, a més, diabetis, ictus, malalties cardiovasculars i asteriosclerosi.
La recomanació de l’OMS és clara: cal reduir de manera significativa els nivells d’ozó, òxids de nitrògen i sobretot partícules en suspensió, provinents majoritàriament de vehicles amb combustibles fòssils. El cas del dièsel és encara més preocupant, perquè a més de ser més contaminant, s’ha comprovar que és un cancerigen. Però les autoritats competents no responen a aquest requeriment.
Un exemple: les partícules PM2,5, les més fines i que per tant penetren més fàcilment en el sistema respiratori, no haurien de superar els 10 micrograms per metre cúbic, segons l’Organització Mundial de la Salut. A Estats Units han marcat el límit ‘legal’ en 15. A la Unió Europea, en 25. A Espanya se supera el límit europeu de manera repetida en ciutats com ara Barcelona, Madrid, València o Sevilla. De moltes altres zones del país ni tan sols hi ha dades.
Ara, arran aquest últim informe de l’Organització Mundial de la Salut, la Unió Europea té previst revisar la legislació vigent i rebaixar les quantitats permeses. Els experts en salut tenen clar que és necessari, i urgent. Canviar la normativa, i complir-la.
Contaminació, alimentació inadequada i components tòxics tenen, més enllà de la seva perillositat, un altre element en comú: els efectes que produeixen sobre la salut es poden prevenir en gran mesura, però per a això cal un canvi a molts nivells, des de les polítiques de salut pública i la legislació als hàbits familiars i de consum. I no hi ha temps per perdre.
Què podem fer nosaltres? Per la nostra part, els ciutadans tenim a la nostra mà no tancar els ulls davant aquestes informacions i anar adoptant hàbits saludables que protegeixin la nostra salut i la dels nostres fills i filles. En aquest sentit, podem recórrer a organitzacions com la Fundació Roger Torné, que treballen per oferir a les famílies informació de qualitat i basada en conclusions científiques que ens permetin actuar en el nostre dia a dia i prendre decisions saludables.