dijous, 25 de juliol del 2013

SOBRE LA ULTRAACTIVITAT DELS CONVENIS, LES PRÒRROGUES I NEGOCIACIONS

Fracassat l’intent d’aprovació de la proposta de mediació de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, les patronals sanitàries, CCOO i UGT, ens fan creure que ara ja no es pot fer una pròrroga del conveni.

Analitzada la situació afirmem que, en cap cas, aquest fet aboca els treballadors/es a l’Estatut dels Treballadors, ja que la pèrdua d’ultraactivitat dels convenis col·lectius comporta la consolidació d’aquests drets de manera individual.

A més, és possible la pròrroga del convenis en base a l’acord per al suport i
acompanyament en els processos de negociació col·lectiva en ultraactivitat, signat el
18 de juny en el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que especifica:

En el punt 8 de l’annex diu:
En cas que finalitzi la mediació sense acord, es procedirà segons el punt 6 de l’acord.
I el punt 6 de l’acord diu:
Que ultrapassat aquest període inicial pactat, i mentre existeixi una negociació activa
del conveni amb bona fe negociadora, amb avenços i amb possibilitat d’acord, les
clàusules convencionals seguiran essent vigents.
Per tant, no hi ha cap impediment, el que hi ha és manca de voluntat.

Per tot el que abans hem exposat, exigim:
Com a caràcter previ a qualsevol negociació de qualsevol conveni o pacte a
nivell d’empresa, el VII Conveni de la XHUP i la resta de convenis sanitaris
vigents fins el 7 de juliol de 2013, quedaran automàticament prorrogats en els
mateixos termes i condicions, i amb els pactes de modificació d’aplicació al
centre en el moment de l’inici de les negociacions.

I per altra banda, com a mesures estructurals bàsiques per a optimitzar la despesa
sanitària, requerim:

1) Tenint en compte que els darrers 4 anys i mig les organitzacions patronals no
han estat capaces d’aconseguir cap pacte estable a nivell sectorial amb els
treballadors/es i que la immensa majoria de retallades que el CatSalut ha
aplicat al sistema concertat han repercutit, d’una forma o altra, bé sia en la
qualitat assistencial, bé sia en les condicions laborals, retributives, o ambdues,
dels treballadors/es, sense que s’hagi percebut per part dels mateixos un
esforç de similar calibre en les estructures patronals supra-centres, i degut a
que aquestes estructures es mantenen mitjançant fons que surten dels
pressupostos dels centres, fons que el CatSalut destina per a l’assistència a la
població, requerim que aquest centre deixi d’abonar TOTES les quotes
patronals (que a vegades s’abonen, fins i tot, per duplicat) que fins ara
abonava, ja que la present negociació és producte del fracàs d’aquestes
patronals com a ens gestors.

2) Així mateix, i seguint l’esperit del punt anterior (intentar que el màxim de
recursos públics es destinin a l’assistència i no a hipertrofiar estructures de
gestió), a la signatura del conveni o pacte, la direcció del centre s’ha de
comprometre a l’entrega d’un llistat amb tots els càrrecs directius, de gestió i
intermedis d’aquest centre, així com els costos que té per a la nostra empresa
aquesta estructura. Al venciment del conveni o pacte, tant l’estructura com els
costos derivats s’han d’haver reduït almenys un 35%. Aquestes dades han de
ser contrastables, objectivables i validades per ambdues parts. Les parts han
d’acordar que, mentre no es produeixi aquesta reducció, els desequilibris
pressupostaris que es puguin produir per l’infrafinançament del centre seran
assumits per la direcció, no podent proposar a la part social cap pacte d’estalvi,
en tant no s’aprimi, en els termes abans esmentats, l’estructura de gestió.

Per tot això,
Exigim la pròrroga dels convenis del SISCAT.

Aquest manifest a estat signat per la majoria d’organitzacions sindicals de l’àmbit XHUP. Cal tenir en compte que aquest manifest es va fer públic abans de conèixer la sentència de la Sala del Social de  l’Audiència Nacional en la que s’avala la vigència dels convenis pactats abans de la reforma laboral.