El Punt/Avui
Els 2.600 milions que cal retallar per complir el dèficit equivalen al 80% dels ajustos acumulats en dos anys
Els 2.600 milions que cal retallar per complir el dèficit equivalen al 80% dels ajustos acumulats en dos anys
Són 10 vegades el cost anual de TV3 i Catalunya Ràdio
Què són 2.600 milions d'euros? Què suposa retallar-los
del pressupost de la Generalitat? La xifra, 2.600 milions d'euros, que és la
traducció en diners del topall de dèficit de l'1,58% del PIB fixat pel govern
estatal, equival al 79,5% dels 3.200 milions que el govern d'Artur Mas ja va
retallar entre el 2011 i el 2012, i que han suposat un aprimament del 12,2% de
la despesa. Aprimament considerable que encara farà molt més dura d'aplicar la
nova dieta dictada pel ministre Cristóbal Montoro, que, com es veu, suposa
accelerar el ritme de les retallades –acumulades, a més– respecte dels dos anys
anteriors.
Aquests 2.600 milions suposen un 7% del pressupost de
37.024 milions que el 2012 es va aprovar per al sector públic català. D'on es
poden treure?
La magnitud de la xifra s'aprecia amb claredat amb algunes
equivalències: és, per exemple, deu vegades l'aportació governamental anual a
TV3 i Catalunya Ràdio (no el pressupost, que també inclou una part d'ingressos
publicitaris), que l'any passat va ser de 262,5 milions.
Reduir 2.600 milions equivaldria a eliminar moltes
coses. ERC, soci oficiós del govern, ja va advertir fa uns mesos que eliminant
tot el cos dels Mossos d'Esquadra i els Bombers de la Generalitat, per exemple,
l'estalvi seria de 900 milions. Podríem estalviar-ne 532 més tancant les
principals universitats públiques: la UB, la UAB, la UPC i la UdG. Però encara
faltarien quasi 1.200 milions. Clausurar l'hospital Vall d'Hebron, per exemple,
suposaria un estalvi addicional de 580 milions. Tancar també el Clínic
permetria esgarrapar-ne uns altres 441, sempre segons l'últim pressupost
elaborat, el del 2012. Per completar el paquet, podríem optar per tancar
l'Arnau de Vilanova de Lleida, i ja vorejaríem els 2.600 milions (vegeu
gràfic).
Tot això és impensable, és clar. Però pot donar una
idea de l'esforç necessari per complir l'última exigència del Ministeri
d'Economia. Inassumible, per al govern, que ja ha advertit en més d'una ocasió
que ja no pot retallar més.
És clar que hi hauria una altra possibilitat per
esgarrapar aquests calés: que l'Estat abonés la meitat, només la meitat, dels
5.277,5 milions en què el govern calcula el deute estatal en concepte
d'incompliments inversors en infraestructures previstes a Catalunya. Però això,
ara per ara, també sembla impensable.