divendres, 13 de setembre del 2013

25 milions d'europeus més patiran pobresa el 2025 si les mesures d'austeritat continuen

OXFAM

Podria costar 25 anys recuperar el nivell de vida anterior a la crisi econòmica

"És possible impulsar un nou model de prosperitat. Invertint en escoles, hospitals, habitatge, recerca i tecnologia. Milions de ciutadans i ciutadanes europeus podrien tornar a treballar i impulsar una economia sostenible"
Si no es corregeixen les polítiques d'austeritat,  el nombre d'europeus vivint en la pobresa podria augmentar entre 15 i 25 milions l’any 2025. Això incrementaria el nombre de persones en risc de pobresa a Europa fins als 146 milions, més d'un quart de la població, adverteix l'agència internacional Oxfam (Intermón Oxfam a l’Estat espanyol) en el seu informe "La trampa de l'austeritat", fet públic avui gairebé a totes les capitals europees.

L'informe, que es llança en la vigília de la reunió dels ministres d'Economia de la UE a Vílnius, revela que les mesures d'austeritat posades en marxa per equilibrar els comptes després dels 4,5 bilions d'euros invertits en el rescat de la banca, estan causant més pobresa i desigualtat i que es pot trigar més dues dècades tornar als índexs de pobresa de 2008.
No obstant això, les mesures d'austeritat no estan aconseguint reduir els nivells de deute, com era el seu objectiu, ni crear un creixement econòmic inclusiu.
"L'austeritat avui, com les mesures d'ajust en el passat a Amèrica Llatina o Àsia, no només no són la solució a la crisi, sinó la medecina equivocada que pot acabar matant al pacient. Ho hem vist en el passat i ho estem veient diàriament ara a Europa. Hi ha alternatives a l'austeritat, que permetrien en el futur un creixement més just i inclusiu que afavoreixi a les persones, i és urgent posar-les en marxa com més aviat millor", afirma Teresa Cavero, responsable d'investigacions d'Intermón Oxfam i coautora de l'informe.
Les mesures d'ajust estructural aplicades en les crisis d'Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica als anys 80 i 90 (similars a les que avui s’implementen a Europa) van tenir un profund impacte en els nivells de pobresa i desigualtat. En alguns països, aquestes mesures van retardar el desenvolupament dues dècades i van provocar un enorme augment de la desigualtat. Tot i que Europa parteix d'una situació diferent a la d'aquells països, les mesures posades en marxa per reduir el dèficit estan tenint els mateixos efectes perversos: deteriorament dels serveis públics, reducció de la protecció social, debilitament de la capacitat de negociació col·lectiva com a conseqüència de la desregulació del mercat laboral.
"La gestió europea de la crisi econòmica amenaça amb revertir dècades de progrés en matèria de drets socials. Les agressives retallades en la seguretat social, la sanitat i l'educació, els drets minvats dels treballadors i un sistema fiscal injust estan atrapant milions de ciutadans europeus en el cercle viciós de la pobresa, que podria perdurar durant generacions. No té sentit moral ni econòmic", comenta Cavero.
"Les úniques persones que s'estan beneficiant de les mesures d'austeritat és el 10% dels europeus més rics. Només ells han vist augmentar la seva riquesa. Espanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Portugal i el Regne Unit -els països que estan aplicant les mesures d'austeritat de forma més rigorosa- aviat estaran entre els països amb més desigualtat del món si els seus líders no canvien de rumb. Per exemple, la bretxa entre les persones riques i les persones pobres al Regne Unit i Espanya podria comparar-se a la del Sudan del Sud o Paraguai", afegeix Cavero.
Hi ha altres opcions
L'informe crida als responsables europeus i els ministres de finances de la UE a aparcar l'austeritat i a liderar altres models de creixement social i econòmic que inverteixi en les persones, reforci la democràcia i busqui un sistema fiscal just. Els governs podrien recaptar milions per a serveis públics com la sanitat i l'educació pujant els impostos a les persones més riques, prenent mesures per combatre l'evasió fiscal i aplicant una taxa a les transaccions financeres internacionals, mesures que servirien, a més, per regular l' sector financer i evitar futures crisis.
"És possible impulsar un nou model de prosperitat. Invertint en escoles, hospitals, habitatge, recerca i tecnologia. Milions de ciutadans i ciutadanes europeus podrien tornar a treballar i impulsar una economia sostenible", conclou Cavero.
NOTES PER A EDITORS:
  • L'anàlisi d'Oxfam està basat en la definició oficial de la Unió Europea del concepte de "pobresa". El 2011, 121 milions de persones es trobaven en risc de patir pobresa a la UE, un 24,3% de la població. L'Institute for Fiscal Studies prediu que, si les mesures d'austeritat continuaven com fins al moment, entre 2010 i 2020 la taxa de pobresa al Regne Unit augmentaria entre un 2,5 i un 5% entre diversos grups. Si el nivell de pobresa augmentés a la UE un 3% al llarg dels propers 12 anys (fins al 2025), el nombre de persones en risc de pobresa s'incrementaria fins als 14.963.000. Si la taxa de pobresa s'incrementés un 5%, suposaria un augment fins 24.939.000.
  • Després d'aplicar el seu programa d'ajustament estructural durant els anys noranta, Bolívia va veure incrementar-se en 16 punts percentuals la desigualtat d'ingressos nets (després d'impostos i transferències socials) durant un període de sis anys. Des del començament de l'aplicació de les polítiques d'austeritat, alguns països ja han experimentat un increment de la desigualtat. Si Espanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Portugal i el Regne Unit experimentessin un augment similar al de Bolívia, la desigualtat neta s'incrementaria fins als 0,47-0,51 punts, fent que aquests països es trobessin entre aquells amb major desigualtat del món. Segons les últimes estimacions, el coeficient de Gini (un indicador de la desigualtat) del Sudan del Sud i Paraguai és 0,45 (2009) i 0,52 (2010) respectivament.
  • Des que la crisi financera esclatés fa cinc anys, molts dels països que s'han vist greument afectats per les mesures d'austeritat - Espanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Portugal i el Regne Unit -han patit una d'aquestes dues conseqüències: o el 10% més ric de la població ha vist com els seus ingressos totals augmentaven o el 10 % més pobre ha vist com els seus ingressos minvaven. En alguns casos es van produir totes dues. En altres paraules, les persones riques es van enriquir encara més i les persones pobres es van empobrir encara més.
  • Al Regne Unit i Portugal s'estima que els salaris reals han disminuït un 3,2% entre 2010 i 2012. Al Regne Unit, el valor real dels salaris es troba a nivells de 2003, el que suposa una dècada perduda per al treballador mitjà. Tant Itàlia com Espanya i Irlanda també han registrat un descens dels salaris reals durant aquest període. Grècia ha registrat una caiguda dels salaris reals de més d'un 10%.