Agències
Iniciativa de Salut davant presumptes casos en consorcis
i empreses públiques sanitàries. El
text l'elaboraran els presidents dels consells i patronats de les entitats.
El
conseller de Salut, Boi Ruiz, defensa a capa i espasa el model català, però
està col·laborant amb el Parlament, l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), la
Sindicatura de Comptes i altres òrgans de control per abordar el problema de la
corrupció en la sanitat catalana. També
ha anunciat que les empreses públiques i consorcis (EPIC) vinculats al Servei
Català de la Salut (CatSalut) sortiran de qualsevol participació en societats
mercantils alienes als seus fins de servei públic durant aquest mateix any, i
ha encarregat al consell de presidents de les EPIC
que acordin els elements d'un codi ètic de bones pràctiques comú per a tot el
sector.
Diversos
casos de possible corrupció aflorant gairebé al mateix temps en un context de
crisi sense precedents en el sector sanitari català, per les retallades
pressupostàries del Govern autonòmic, compliquen el debat tècnic sobre els
models de gestió, mecanismes de control administratiu i incompatibilitats de
persones en càrrecs
en l'Administració, consorcis, empreses públiques, fundacions i altres.
La
cirereta del pastís del creixent descrèdit del sistema autonòmic la va posar,
davant la comissió parlamentària que investiga la corrupció detectada en el
sector, el director de l'OAC, Daniel de Alfonso, dient que el model català
provoca "confusió" entre interessos públics i privats. Va
destacar com a exemple a Ramon Bagó, que des de càrrecs en el Consorci de Salut
i Social de Catalunya va beneficiar presumptament al Grup Serhs, del qual és
fundador, accionista principal i president del Consell d'Administració. L'OAC,
a més, va obrir al juny una investigació d'ofici sobre Josep Maria Padrosa,
director actual del CatSalut, per suposadament compaginar aquest càrrec amb el
d'apoderat de sis empreses privades que facturen més de 14 milions d'euros a
l'any al mateix CatSalut.
Casos als jutjats
Però en
els tribunals s'estan veient més casos: dos exdirectors del CatSalut, Josep
Prat (en el càrrec amb CiU) i Carles Manté (amb el PSC), van ser detinguts pel
presumpte pagament des del grup Innova (l'Ajuntament de Reus), dirigit
per Prat, de 720.000 euros a Manté, pel que sembla per treballs que no
existeixen. Prat,
que va compaginar càrrecs públics i privats amb el vist-i-plau de Ruiz (el
mateix que l'exconseller de Sanitat Xavier Pomés), és investigat, a més, per
altres actuacions a Innova.
En el cas
de l'Hospital de Sant Pau s'investiga, a demanda dels seus treballadors, el
sobrecost de les obres del nou edifici (denunciat per la Sindicatura de Comptes)
i adjudicacions irregulars i pagaments il·legals a alts càrrecs. Gairebé
tots els directius i exdirectius de l'hospital dels últims 15 anys estan
imputats, entre els quals Ricard Gutiérrez Martí, actual vicepresident de
l'Organització Mèdica Col·legial i del Col·legi de Metges de Barcelona, que suposadament
va rebre durant set anys un salari de 130.000 euros anuals com
a gerent adjunt sense exercir les funcions però feia altres encarregades per la
Gerència, motiu pel qual podria quedar exculpat finalment.
Un
altre cas que ha transcendit gràcies a la Sindicatura de Comptes és el
presumpte desviament de fons de l'Institut d'Alta Tecnologia PRBB -Fundació
privada, mentre que el dels Hospitals de Blanes i Calella està arxivat.
A
l'espera de conèixer detalls del projecte de codi de bones pràctiques i les
recomanacions de la comissió parlamentària sobre corrupció, Vicente Ortún,
catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, que ha estat consultat
per aquesta comissió, ha explicat que, atenent únicament
al sector sanitari, Catalunya està entre les regions menys corruptes. I
ha afegit: "La corrupció sanitària
catalana pertany a dues categories: la que deriva de la partitocràcia (aconseguir
el poder passa per repartir-se un botí i poder nomenar amics), que sense
canviar els partits no desapareixerà, i la que prové de la
influència dels grups de poder en els governs. Les seves manifestacions
sanitàries a Catalunya s'han concretat en conegudes figures tant de CiU com del
PSC que porten dècades simultaniejant interessos privats amb llocs d'influència
en el sector públic". Segons
la seva opinió, "tot i la relativa petita importància de la corrupció
sanitària catalana, comparada amb altres sectors econòmics i amb altres regions,
el seu impacte en l'opinió pública dificulta una gestió més àgil i responsable,
ja que els únics que es reforcen són els mecanismes que
històricament s'han provat més inútils (Intervenció, Sindicatura de Comptes)".
Multiplicant la frustració
Els
presumptes casos de corrupció tenen un efecte multiplicador de la frustració a
la població, professionals, gestors i proveïdors de productes i serveis per les
retallades pressupostàries que, segons càlculs del PSC, podrien sumar al
finalitzar 2013 el 20 per cent sobre el gastat a la sanitat
pública autonòmica en 2010 (1.998 Milions de diferència). El
secretari general de Metges de Catalunya, Francesc Duch, ha reclamat abordar el
"malbaratament" que representa mantenir multiplicitat d'empreses
públiques sanitàries que responen, segons la seva opinió, "per una banda,
a la facilitat per col·locar-hi càrrecs a dit i, per
altra, l'interès dels gestors de defugir dels controls més estrictes del dret
administratiu".
El públic -privat, en entredit
El cas
menys mediàtic però més rellevant per al debat sobre la relació publicoprivada
en sanitat és el de l'Institut d'Alta Tecnologia PRBB -Fundació Privada,
constituïda per la societat mixta CRC- Mar (del consorci Parc de Salut Mar de
Barcelona i CRC Corporació Sanitària
SA), l'Hospital Clínic i la Fundació Institut de Recerca Hospital de la Vall
d'Hebron. El
que ha passat és als tribunals i indica que la col·laboració publicoprivada,
sense control ni supervisió constant, pot comportar greus problemes. En
aquest cas, la manca de control, fins i tot dels patrons representants del
sector públic, va permetre a l'empresa privada obtenir suposadament de manera
irregular quantiosos recursos que fins i tot va desviar a les seves filials.