dissabte, 14 de setembre del 2013

Codi de bones pràctiques per prevenir corrupció a Catalunya

Agències
Iniciativa de Salut davant presumptes casos en consorcis i empreses públiques sanitàries. El text l'elaboraran els presidents dels consells i patronats de les entitats.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, defensa a capa i espasa el model català, però està col·laborant amb el Parlament, l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), la Sindicatura de Comptes i altres òrgans de control per abordar el problema de la corrupció en la sanitat catalana. També ha anunciat que les empreses públiques i consorcis (EPIC) vinculats al Servei Català de la Salut (CatSalut) sortiran de qualsevol participació en societats mercantils alienes als seus fins de servei públic durant aquest mateix any, i ha encarregat al consell de presidents de les EPIC que acordin els elements d'un codi ètic de bones pràctiques comú per a tot el sector.

Diversos casos de possible corrupció aflorant gairebé al mateix temps en un context de crisi sense precedents en el sector sanitari català, per les retallades pressupostàries del Govern autonòmic, compliquen el debat tècnic sobre els models de gestió, mecanismes de control administratiu i incompatibilitats de persones en càrrecs en l'Administració, consorcis, empreses públiques, fundacions i altres.
La cirereta del pastís del creixent descrèdit del sistema autonòmic la va posar, davant la comissió parlamentària que investiga la corrupció detectada en el sector, el director de l'OAC, Daniel de Alfonso, dient que el model català provoca "confusió" entre interessos públics i privats. Va destacar com a exemple a Ramon Bagó, que des de càrrecs en el Consorci de Salut i Social de Catalunya va beneficiar presumptament al Grup Serhs, del qual és fundador, accionista principal i president del Consell d'Administració. L'OAC, a més, va obrir al juny una investigació d'ofici sobre Josep Maria Padrosa, director actual del CatSalut, per suposadament compaginar aquest càrrec amb el d'apoderat de sis empreses privades que facturen més de 14 milions d'euros a l'any al mateix CatSalut.
Casos als jutjats
Però en els tribunals s'estan veient més casos: dos exdirectors del CatSalut, Josep Prat (en el càrrec amb CiU) i Carles Manté (amb el PSC), van ser detinguts pel presumpte pagament des del grup Innova (l'Ajuntament de Reus), dirigit per Prat, de 720.000 euros a Manté, pel que sembla per treballs que no existeixen. Prat, que va compaginar càrrecs públics i privats amb el vist-i-plau de Ruiz (el mateix que l'exconseller de Sanitat Xavier Pomés), és investigat, a més, per altres actuacions a Innova.
En el cas de l'Hospital de Sant Pau s'investiga, a demanda dels seus treballadors, el sobrecost de les obres del nou edifici (denunciat per la Sindicatura de Comptes) i adjudicacions irregulars i pagaments il·legals a alts càrrecs. Gairebé tots els directius i exdirectius de l'hospital dels últims 15 anys estan imputats, entre els quals Ricard Gutiérrez Martí, actual vicepresident de l'Organització Mèdica Col·legial i del Col·legi de Metges de Barcelona, ​​que suposadament va rebre durant set anys un salari de 130.000 euros anuals com a gerent adjunt sense exercir les funcions però feia altres encarregades per la Gerència, motiu pel qual podria quedar exculpat finalment.
Un altre cas que ha transcendit gràcies a la Sindicatura de Comptes és el presumpte desviament de fons de l'Institut d'Alta Tecnologia PRBB -Fundació privada, mentre que el dels Hospitals de Blanes i Calella està arxivat.

A l'espera de conèixer detalls del projecte de codi de bones pràctiques i les recomanacions de la comissió parlamentària sobre corrupció, Vicente Ortún, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, que ha estat consultat per aquesta comissió, ha explicat que, atenent únicament al sector sanitari, Catalunya està entre les regions menys corruptes. I ha afegit: "La corrupció sanitària catalana pertany a dues categories: la que deriva de la partitocràcia (aconseguir el poder passa per repartir-se un botí i poder nomenar amics), que sense canviar els partits no desapareixerà, i la que prové de la influència dels grups de poder en els governs. Les seves manifestacions sanitàries a Catalunya s'han concretat en conegudes figures tant de CiU com del PSC que porten dècades simultaniejant interessos privats amb llocs d'influència en el sector públic". Segons la seva opinió, "tot i la relativa petita importància de la corrupció sanitària catalana, comparada amb altres sectors econòmics i amb altres regions, el seu impacte en l'opinió pública dificulta una gestió més àgil i responsable, ja que els únics que es reforcen són els mecanismes que històricament s'han provat més inútils (Intervenció, Sindicatura de Comptes)".
Multiplicant la frustració
Els presumptes casos de corrupció tenen un efecte multiplicador de la frustració a la població, professionals, gestors i proveïdors de productes i serveis per les retallades pressupostàries que, segons càlculs del PSC, podrien sumar al finalitzar 2013 el 20 per cent sobre el gastat a la sanitat pública autonòmica en 2010 (1.998 Milions de diferència). El secretari general de Metges de Catalunya, Francesc Duch, ha reclamat abordar el "malbaratament" que representa mantenir multiplicitat d'empreses públiques sanitàries que responen, segons la seva opinió, "per una banda, a la facilitat per col·locar-hi càrrecs a dit i, per altra, l'interès dels gestors de defugir dels controls més estrictes del dret administratiu".
El públic -privat, en entredit
El cas menys mediàtic però més rellevant per al debat sobre la relació publicoprivada en sanitat és el de l'Institut d'Alta Tecnologia PRBB -Fundació Privada, constituïda per la societat mixta CRC- Mar (del consorci Parc de Salut Mar de Barcelona i CRC Corporació Sanitària SA), l'Hospital Clínic i la Fundació Institut de Recerca Hospital de la Vall d'Hebron. El que ha passat és als tribunals i indica que la col·laboració publicoprivada, sense control ni supervisió constant, pot comportar greus problemes. En aquest cas, la manca de control, fins i tot dels patrons representants del sector públic, va permetre a l'empresa privada obtenir suposadament de manera irregular quantiosos recursos que fins i tot va desviar a les seves filials.