Publica
FoCAP
Recentment, la Generalitat ha
decidit reduir el pressupost de l’Hospital Clínic en 17.5 milions d’euros. Per
aquest motiu, l’hospital ha decidit tancar 74 llits, reduir la seva activitat
assistencial (principalment activitat de baixa complexitat) i precaritzar
encara més les condicions laborals dels seus treballadors. Part d’aquesta
activitat assistencial es transferirà a altres dispositius o centres
assistencials, principalment l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona.
L’Hospital
Sagrat Cor forma part de la multinacional IDC Salud (anteriorment grup Capio)
pertanyent al grup de capital risc CVC Partners. IDC Salud és una entitat amb ànim de
lucre que gestiona més de 20 hospitals del territori espanyol i que ha
experimentat un creixement important en els darrers anys.
Una vegada més i amb l’excusa
de la crisi, els polítics prenen decisions precipitades, poc transparents i amb
manca de consens amb els i les professionals i usuaris de la sanitat pública.
Una vegada més, una retallada d’un servei públic acaba beneficiant ens privats.
Parlem de decisions
precipitades perquè així és com s’estan duent a terme les retallades, sense
temps, sense previsió, sense reflexió i sense valorar-ne adequadament les
conseqüències, que en aquest cas suposen directament un canvi de model i un pas
més en l’avanç cap a la privatització de la sanitat pública.
Parlem de decisions poc
transparents perquè ningú ens explica quins són els motius que justifiquen que
aquesta empresa, amb ànim de lucre i qüestionada per les seves possibles vinculacions amb el
món de la política i de la banca, i no una altra hagi estat
l’escollida per prestar serveis públics. Esperem almenys que algú ens expliqui
cap a on aniran els beneficis que s’obtinguin de la gestió eficient dels
recursos públics que s’hi destinin.
Parlem de manca de consens
perquè, un cop més, es prenen decisions unilaterals, sense l’existència d’un
debat públic i obert tant polític som social i sense tenir en compte el criteri
ni les opinions dels i les professionals i els i les ciutadanes.
Per altra banda, no oblidem
que l’argument que ha esgrimit el Catsalut i la gerència de l’Hospital Clínic
per justificar aquestes retallades i les mesures que se’n deriven és
l’aplicació del programa RAT (Reordenacions assistencials i territorials). Tres
dels seus principals eixos són l’orientació cap als malalts crònics, la
resolució des dels primers nivells i l’enfocament cap als pacients i les seves
famílies, on l’atenció primària té un paper fonamental i molt a dir. Així doncs
no deixa de ser curiós que, novament, per una banda, es demani major
responsabilitat i esforços a l’atenció primària (en podria ser un exemple els programes
del pacient crònic complex) a canvi de menys recursos i menor capacitat de
decisió mentre, per l’altra, sembla que les activitats i recursos econòmics
d’aquests programes només es dirigeixin a l’atenció especialitzada i
hospitalària. Probablement la manca del consens, transparència i reflexió
necessaris hi tinguin alguna cosa a veure.
En resum, ja és hora que els i
les professionals i els i les ciutadanes no haguem de preguntar-nos,
desconcertats, a l’ascensor del nostre centre sanitari, quina sanitat ens
correspon, si la dels de dalt o els de baix. En aquest cas, una imatge val més
que mil paraules.