Publica Agències
Compromís
denuncia el saqueig de l'erari públic en la privatització del servei de
ressonàncies magnètiques
Si el servei de ressonàncies magnètiques
valencià fos públic en comptes de privat, com ara, estalviaria 16,7 milions
d'euros cada any a l'erari. És una de les conclusions a què va arribar una auditoria
de la Sindicatura de Comptes i que ara la coalició Compromís ha denunciat en
una campanya amb el lema 'La
nostra salut no és el vostre negoci'.
La web de la campanya recull algunes de les
dades de l'informe de la sindicatura i publica un comptador dels diners que
s'haurien estalviat si el servei fos públic des que l'usuari entra a la
web.
Privatització i concessió a empreses
afins al PP
El servei de ressonàncies es va privatitzar
en la majoria del sistema sanitari valencià l'any 2000. El cost d'aquesta
privatització va ser de 270 milions d'euros per al període 2000-2008 i la
prevista del 2008 al 2018, de 497,1 milions d'euros.
El govern Zaplana va repartir els 27.727
milions del concert a les empreses Eresa, Iscanner i Beanaca, perquè assumissin
exclusivament el servei de ressonàncies a pacients del sistema sanitari.
Compromís recorda que Iscanner va ser fundada per Luís Concepción, ex-diputat
del PP, i que Beanaca era propietat 'd'un amic íntim de Zaplana des que va
estar a Benidorm, Carlos Paz'.
Ja aleshores les societats científiques de
radiologia i diverses empreses es van oposar a la privatització perquè
consideraven que els concursos s'havien fet a mida d'empreses properes al PP.
'Aquestes empreses han aconseguit un negoci
de més de 767 milions d'euros a costa del pressupost de la Generalitat',
denunciava el diputat Fran Ferri. Ho va dir fa uns quants mesos, quan la
coalició, arran de l'informe de la sindicatura, va alertar que l'expedient del
concurs pel qual s'havia adjudicat el servei de ressonàncies magnètiques a
l'UTE d'empreses properes al PP no era publicat en la Plataforma de
Contractació de la
Generalitat.
El servei públic estalviaria 16,7
milions cada any
Segons l'informe de la sindicatura, amb una
inversió pública de 29,1 milions d'euros en equipament, la Generalitat podria
assumir directament totes les ressonàncies magnètiques, i això portaria un
estalvi anual de 16,7 milions. De manera que si el servei fos totalment públic,
la inversió s'hauria amortitzat en dos anys. 'Amb aquests diners es podrien
construir tres centres de salut nous i equipats', diu Compromís, que exigeix
una comissió d'investigació per a determinar 'els responsables d'aquest saqueig
del tresor i la sanitat públiques'.