Una
de les definicions més generalitzada de formació és:
«Acció intencionada que busca aconseguir un canvi en
l’àmbit dels coneixements, les habilitats o les actituds de les persones».
L'objectiu
de la formació és desenvolupar les competències professionals i millorar les
competències del personal al servei de les administracions públiques, i així
està considerat en la normativa que la regula.
La
formació és un instrument de canvi personal, ja que persegueix que la persona
que es forma adquireixi coneixements nous, habilitats noves o actituds noves, i
és alhora un instrument potent de canvi organitzacional, necessari en els
processos de millora i de modernització dels serveis públics.
La formació és un dret o un
deure? La normativa presenta la formació bàsicament
com un dret. Només està considerada un deure de forma explícita en un article
del Decret legislatiu 1/1997 (article 108.2f )
i en l'article 54.8 de l'EBEP.
Tipus de formació
Les
línies responen al que estableix el III Acord general sobre condicions de treball del
personal de la Generalitat de Catalunya que, en el punt 10,
especifica que la formació s'ha de dividir entre:
- formació bàsica:
la formació basada en l'interès de les persones i de l'organització a fer
formació en matèries relacionades amb l'Administració i els serveis
públics
- formació
d'actualització i aprofundiment: la formació
necessària per a la millora en la prestació dels serveis
- formació estratègica:
la formació necessària per desenvolupar nous projectes o la formació
proposada per òrgans interdepartamentals
- formació d'acollida:
la formació necessària per a l'adaptació a un nou lloc de treball
Horaris
per formar-se
En l’article 10.3 del mateix acord s’explicita quins són
els horaris en què es pot fer formació orientada al desenvolupament del lloc de
treball (d’acollida, estratègica, i d’actualització i aprofundiment) i es diu
literalment que, sempre que no es perjudiqui el servei, s'ha de desenvolupar
dintre de l’horari laboral.
En
el cas de la formació orientada a la millora de les competències personals amb
vista a la mobilitat i la promoció (formació bàsica), l’Acord no explicita quin
és l’horari en què s'ha de dur a terme.
Respecte
al nombre d’hores de formació a què es té dret anualment, l’article 10 de l’Acord de condicions diu que els
empleats i les empleades públiques tindran dret a 40 hores anuals de formació.
L’EBEP, dins el Capítol I del drets dels
empleats públics, inclou l’article 14: Drets
individuals Els empleats públics tenen els següents drets de caràcter
individual en correspondència amb la naturalesa jurídica de la seva relació de
servei: g) A la formació contínua i a l’actualització permanent dels seus
coneixements i capacitats professionals, preferentment en horari laboral.
En
comparació amb l’Acord de condicions vigent fins al 31 de desembre de 2004, que
establia que “l’Administració ha de facilitar 40 hores anuals de formació als
treballadors públics”, l’actual acord comporta un reconeixement individual. Aquest
dret a les 40 hores anuals de formació es configura com un dret de
l’empleat/ada, la qual cosa no significa que l’Administració tingui el deure de
facilitar-l’hi en exclusiva.
Aquestes
40 hores es poden integrar per:
- Les activitats impartides per la mateixa Administració o l’EAPC.
- Les activitats a què s’autoritzi l’assistència a l’empleat/ada amb pagament de matrícules externes ja siguin fora o dintre de l’horari laboral.
- Les activitats a què es faciliti només l’assistència a l’empleat/ada; cal computar les hores dutes a terme durant la jornada laboral.