Publica El Periódico
La Generalitat posa aquest any 1.095 euros per
ciutadà, al darrere de 14 comunitats
Les llistes d'espera i el sou del personal carreguen
amb el pitjor llast de la crisi
Tot i que els indicadors que calibren la salut dels
ciutadans situen Catalunya, des que es va iniciar la crisi, per sobre de la
mitjana espanyola en temes com l'atenció de l'infart, l'ictus, el control
d'infeccions i la cirurgia del càncer, el pressupost sanitari per càpita de la
Generalitat no ha deixat de caure anualment des del 2011, i el 2014 serà el
tercer pitjor d'Espanya. Només les Balears i el País Valencià destinaran aquest
any menys euros per persona a assistència sanitària. El pressupost català del
2014 destina una despesa sanitària per càpita de 1.095,34 euros.
Una quantitat que queda lluny dels 1.298 euros de l'any
2010, que ja llavors eren considerats insuficients. I encara més lluny dels
1.500 euros que, segons va indicar dijous a aquest diari el conseller de
Salut, Boi Ruiz, serien idonis en aquest moment per poder sostenir la sanitat
pública catalana. La clau que permet les dues realitats -una assistència
sanitària que manté la qualitat, amb un pressupost minvant- es recolza en tres
fets admesos per tots els especialistes consultats, inclòs el conseller:
l'enorme esforç que fan els metges i les infermeres perquè els serveis
mantinguin o guanyin eficiència amb menys diners, l'exagerada retallada
salarial que suporten aquests mateixos professionals i el notable augment de
les llistes d'espera dels que esperen ser operats d'una malaltia o lesió no
urgent. Aquestes tres circumstàncies, en qualsevol cas, ja han tocat el seu
límit, adverteix Miquel Vilardell, president del Col·legi Oficial de Metges de
Barcelona (COMB) i assessor sanitari del president de la Generalitat, Artur
Mas. «Els metges i les infermeres ja no poden assumir més pressió assistencial:
no es cobreixen baixes per jubilació, cobren molt menys que fa tres anys... No
és raonable demanar més esforç i sacrifici», afirma Vilardell. «El sistema ja
no admet més retallades», reitera el president del COMB.
LÍMIT DE RETALLADES // «Tots els hospitals hem ajustat fins al màxim que
podíem fer-ho i, encara que resulti paradoxal, no s'ha perdut qualitat
assistencial. A partir d'ara, qualsevol retallada que s'apliqui serà
perjudicial per al pacient», adverteix Antoni Trilla, epidemiòleg de l'Hospital
Clínic i president de l'Agència d'Avaluació i Qualitat que periòdicament
analitza els resultats de salut dels 64 hospitals catalans. «Càrrec no
remunerat i independent», puntualitza Trilla.
En els últims tres anys, el sistema sanitari de Catalunya
ha perdut 1.400 milions d'euros, en total, del seu pressupost. El del 2014 puja
a 8.290 milions. És el 40% dels diners de què disposarà la Generalitat en el
seu conjunt. El salari del personal sanitari s'ha reduït, com a mitjana, un 20%
des de l'any 2011, reducció que expliquen la desaparició de les hores
extraordinàries destinades a cirurgia vespertina no urgent -cosa que va
augmentar les llistes d'espera- a més a més de successives retallades decidides
des del Govern i la Generalitat.
30.000 MALALTS MÉS // La cirurgia no urgent acumulada i irresolta és, des
del punt de vista assistencial, el forat negre que posa en evidència la
dificultat amb què s'aguanta l'estructura sanitària catalana. Els 64 hospitals
públics de Catalunya acumulen en aquests moments una demora quirúrgica que
afecta 180.000 pacients, dels quals uns 79.000 esperen una de les 14
intervencions que habitualment caracteritzen les llistes d'espera (les que
tenen garantit un termini màxim de retard). «Són 30.000 malalts més que el
2010, quan la cirurgia no urgent tenia 150.000 pacients en espera -va indicar
Boi Ruiz-. És obvi que són moltíssims, però si haguéssim finançat aquestes
30.000 operacions, ara tindríem 400 milions més de dèficit».
Cada hospital ha administrat de forma autònoma el
descompte pressupostari imposat per Salut. Molts d'ells -Clínic, Mar i Vall
d'Hebron, per exemple- pressionats pel Servei Català de la Salut perquè
reduïssin les seves llistes d'espera amb menys personal i diners, han pactat
amb els seus professionals un increment d'activitat quirúrgica -inserint
intervencions en els temps lliures de quiròfan entre dos pacients, per exemple-
i extremen els criteris diagnòstics per no demanar més proves o analítiques que
les imprescindibles. Tot plegat, explica el doctor Felip Bory, director mèdic
de l'Hospital del Mar, de Barcelona, amb l'objectiu d'assumir el mínim
pressupost sense perdre -o guanyant- eficiència. «Amb molt menys personal, hem
aconseguit augmentar el 8% l'activitat quirúrgica de l'hospital -afirma Bory-.
Sense que a cap metge se li hagi prohibit sol·licitar segons quines proves, ha
baixat la xifra de diagnòstics radiològics i es demanen menys anàlisis, que
potser es repetien». «Tot això ho ha fet el personal», destaca Bory.
Una experiència similar, igualment assumida per metges i
infermeria, està permetent a l'Hospital Clínic que les retallades no alterin
l'assistència als malalts, explica l'hepatòloga Àngels Escorsell, presidenta de
l'Associació de Facultatius del centre. «Hem optimitzat els temps de quiròfan i
hem aplicat mesures d'eficiència», sintetitza Escorsell. Com la resta,
adverteix, treballen més i cobren menys.