Publica RBA
La sanitat pública catalana no es pot permetre ni una
sola ombra de dubte
Per això cal acabar amb les situacions límit i poc
clares
Des d’aquest
bloc he defensat, i ho continuaré fent mentre sigui cert, que el sistema
sanitari públic català no es privatitza. En contra del que s’ha convertit en
discurs únic d’alguns partits polítics, sindicats
i organitzacions diverses, la sanitat catalana no ha sofert cap procés de
privatització. Tanmateix succeeixen coses que donen municions a aquells que
defenses la tesi contrària. Com que el món sanitari català està ja prou
convuls, seria convenient un posicionament clar i concís per part del
Departament de Salut, davant de determinades notícies que necessiten
forçosament un aclariment.
El
dissabte 26 de juliol, el diari El País
publicava una notícia segons la qual l’Hospital Vall d’Hebron, des de
començaments d’any, ha derivat a l’Hospital Sagrat Cor més de 475 intervencions
quirúrgiques. Paral·lelament, des de l’Hospital Clínic s’hi han derivat també
un bon nombre de malalts. D’acord que l’Hospital Sagrat Cor forma part del
SISCAT, però la titularitat de l’empresa gestora d’aquest centre, IDC Salut,
genera prou controvèrsia com per aclarir la situació.
IDC Salut és
una organització avui integrada dins del Grup Quirón, propietat majoritàriament
d’un fons d’inversió. Tots tenim molt clar que l’objectiu prioritari dels fons
d’inversió és retribuir als accionistes d’aquestes fons, amb rendiments que
rarament estan per sota del 10%. En uns
moments en els que el sistema sanitari públic català està sotmès a unes
restriccions econòmiques com mai abans havíem patit, hem de contemplar
impassibles com un fons d’inversió anglès amb quantitat d’accionistes
estrangers, es retribueix gràcies a les retallades fetes als hospitals
catalans? Ja sé que dir-ho així pot semblar demagògic, però el resultat final
és exactament aquest.
Hi ha
tanmateix un altra contradicció en tot plegat: el Grup Quirón, al qual pertany
ara IDC Salut s’ha convertit en el grup sanitari privat més important, tant a
nivell català com a nivell espanyol. En aquestes condicions semblaria que
aquest aiguabarreig entre allò privat i
allò públic s’hauria de poder aclarir evitant que els camins d’uns i altres
s’entrecreuin.
Tots sabem
que l’autorització de la venda del contracte de gestió de l’Hospital Sagrat
Cor, del que n’era titular l’Aliança, va ser una decisió molt mal presa pel
govern tripartit. Aquella decisió estava basada en una determinada situació
econòmica catalana, i amb una estructura societària de IDC Salut que encara que
fos amb pinces, podria encabir-se dins del SISCAT. Avui en dia ambdós factors
han canviat: estem en economia de guerra pel que fa a sanitat i IDC ha passat a
engrossir el grup sanitari privat més gran de Catalunya. Estem segurs que les
coses han de continuar igual? Jo diria que no.
No em val
que el CatSalut justifiqui la situació al·legant que ells s’ho van trobar així.
Això és cert, però quan et trobes un problema, s’ha d’agafar el toro per les
banyes i actuar defensant l’interès públic. La situació econòmica no és
la dels “alegres” anys 2010, sinó que s’ha complicat molt, i es requereixen
solucions que responguin als temps actuals. Qualsevol actitud de mirar cap a un
altre banda pot ser considerada com una situació consentida. Ja se que hi haurà
qui dirà que la LOSC permet que hi hagi entitats privades amb ànim de lucre
dins de l’antiga XHUP. Als que diguin això els contestaré que la LOSC no ho
admet en cap dels seus articles; senzillament no ho prohibeix, i d’aquí es
dedueix que si no ho prohibeix, es que pot ser possible. Hi ha encara un altre
qüestió: la LOSC va ser feta fa ja més de 20 anys, sota unes circumstàncies
determinades i uns condicionaments econòmics i polítics que no tenen res a
veure amb els actuals. Jo simplement pregunto, si avui es refés la LOSC, el
Parlament aprovaria que el CatSalut pogués establir concerts amb l’empresa de
titularitat privada amb ànim de lucre més gran de Catalunya?