Publica l'Ara
Salut promet
millorar la informació i nega col·lapse als hospitals
Un model semblant al de les marquesines dels autobusos de
Barcelona o de les estacions del metro perquè la gent sàpiga en tot moment quant
temps s’ha d’esperar per ser atesa a les urgències dels hospitals catalans.
Aquesta és la idea que el conseller de Salut, Boi Ruiz, va avançar ahir al
Parlament per “dissipar aspectes polèmics” i aconseguir que, gràcies a un
augment de la transparència, els ciutadans entenguin la gestió que es fa.
El conseller va prometre que abans que acabi l’any els 64
hospitals del sistema públic disposaran d’una pantalla en el seus serveis d’Urgències perquè els
pacients sàpiguen en quina categoria de prioritat estan classificats i quant
falta per ser atesos. De fet, va recordar que els hospitals ja disposen
d’aquesta informació i que al cap de menys de deu minuts fan una primera
exploració del malalt per saber la gravetat de la seva situació. La
idea, en una segona fase a partir del 2015, és que també s’informi dels altres
serveis d’atenció urgent disponibles en l’àrea d’influència de cada hospital, per
descongestionar, així, alguns centres que reben pacients que podrien anar a un
altre lloc. La compareixença durant gairebé cinc hores a la comissió de Salut,
després d’un estiu en què sindicats i usuaris han criticat durament la
saturació dels centres, agreujada pel tancament habitual de prop de 2.000 llits durant l’estiu, va servir
també perquè el conseller admetés que s’havien produït “determinades situacions
puntuals” de saturació a Urgències, però en cap cas col·lapse.
Infrafinançament
Boi Ruiz va demanar a tots els grups un front comú per
exigir al govern espanyol que augmenti els recursos destinats al sistema
sanitari, perquè pateix un infrafinançament crònic i perquè totes les mesures
que s’havien de fer per entomar la crisi ja s’han fet i no es pot anar més
enllà.
El conseller va arribar a dir que una xifra “raonable”
seria 1.500 euros per pacient i any, quan actualment Catalunya n’hi dedica gairebé
1.100, una quantitat per sota de la mitjana de l’Estat, malgrat representar el 40%
del pressupost del Govern.
Els grups de l’oposició van criticar que havia trigat
molt a donar explicacions. El PP, ICV-EUiA, C’s i la CUP van ser els més
crítics, tot i que el conseller va retreure les insinuacions sobre una possible
manipulació de la informació per tractar-se d’una “falta de respecte
inacceptable”. En l’apartat més tècnic, el Servei Català de la Salut (CatSalut)
va assegurar que les urgències havien baixat un 1,4% durant els mesos de juliol i agost
respecte al 2013, tot i que sí que havien crescut els ingressos hospitalaris en
prop de 650 persones, i, per això, alguns centres es van veure obligats a deixar
en funcionament llits que en un principi no estaven previstos: uns 160 dels
gairebé 2.000 que havien de tancar.
Problemes a la
Vall d’Hebron
A més a més, els tècnics van recordar que més de la
meitat de les urgències no requereixen una atenció immediata perquè són patologies sense cap risc
vital. Sí que van acceptar, però, que a l’Hospital Vall d’Hebron 9 de cada 10.000 pacients s’han
hagut d’esperar a urgències més de 72 hores, el triple que la mitjana del sistema públic. En un
to conciliador, Boi Ruiz va assegurar que no té cap intenció de desmantellar el sistema sanitari i
que li dol que es qüestioni l’ètica amb què actua: “Sóc fill de la pública i fidel a la pública”, va
assegurar.