dimecres, 24 de desembre del 2014

Retribucions i dietes d'alts càrrecs de Salut




Set directius de la sanitat pública s’han apujat el salari el 2014 tot i les retallades

Publica l'Ara

En la sanitat catalana les retallades no són uniformes. Això queda clar segons la informació feta pública pel portal de la transparència de la Generalitat. Segons les dades publicades el 2013 i el 2014, la congelació o reducció salarial dels empleats públics i del sector en general contrasten amb els increments de sous de set gerents d’hospitals o empreses del sector públic sanitari. Per contra, només dos directius s’han rebaixat el salari. I tot això un any en què, segons els pressupostos del 2014, el sou màxim per als alts càrrecs havia d’equivaler com a màxim al d’un conseller. Fins a 9 dels 17 directius que incompleixen aquest topall treballen en l’àmbit de la sanitat.
El pressupost en salut als comptes del 2014 registrava una retallada de 554 milions respecte a la partida en aquest àmbit del 2012 -el 2013 no es van aprovar pressupostos i es van prorrogar els anteriors-. Aquesta disminució del crèdit disponible, però, no ha impedit que alguns alts càrrecs de centres sanitaris inflessin les seves nòmines. Qui se l’ha augmentat més ha sigut el director general del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM): un 19,3%, fins als 95.718 euros bruts anuals.

divendres, 5 de desembre del 2014

El personal interí de llarga durada pot reclamar la carrera professional



Recentment el Tribunal Suprem ha capgirat la situació del dret del personal interí a la carrera professional. En un sentència, que ratifica una altra del Tribunal Superior de Castella-Lleó, reconeix que el personal interí de llarga durada té dret a l'accés a aquest sistema retributiu.

Què diu la sentència?

La sentència, que desestima un recurs de cassació de la Junta de Castella-Lleó contra una sentència del TSJ d'aquest territori, ratifica l'anul·lació d'una disposició addicional del decret que regula el sistema de carrera i desenvolupament professional a aquesta comunitat autònoma, on s'especifica que el personal interí acumularà crèdits; però, només es faran efectius en el moment d'accedir a la plaça en propietat. La supressió d'aquesta disposició equiparà, a tots els efectes i pel que fa a l'accés al sistema de carrera i desenvolupament professional, al personal fix i al personal interí amb més de cinc anys de serveis prestats.

Sentència carrera professional interins


Recentment el Tribunal Suprem ha ratificat una altra sentència del Tribunal Superior de Castella-Lleó que reconeix que el personal interí de llarga durada (més de 5 anys prestats) té dret a l'accés a aquest sistema retributiu.

Accedeix a la sentència

dijous, 4 de desembre del 2014

Consells per combatre la síndrome visual informàtica


Manual carrera professional 2015 de presentació de sol·licituds de professionals

https://drive.google.com/file/d/0BwEnnTFK6oQ5RHNnZFJEemQ1QjA/view?usp=sharing

Campanya 2015 carrera professional



De l’1 al 31 de desembre de 2014 s’obre el termini de presentació de sol·licituds en les campanyes següents:

  •  N1234O15 – Per sol·licitar els nivells ordinaris de carrera professional del personal estatutari fix de l’Institut Català de la Salut de les categories professionals de l’àrea funcional sanitària i de l’àrea funcional de gestió i serveis. 
  • N1TPENIT15 –Per sol·licitar, en període transitori (*), el primer nivell de carrera professional del personal estatutari fix de l’Institut Català de la Salut, adscrit als serveis assistencials dels centres penitenciaris de les categories professionals de personal facultatiu, personal diplomat sanitari i personal de l’àrea sanitària de formació professional.
  •  (*)Les convocatòries amb caràcter transitori no requereixen mèrits.

dimarts, 2 de desembre del 2014

Més privada a la xarxa pública




Salut facilita als centres la normativa sobre atenció de pagament en una instrucció pendent d'aprovació
La caiguda del pressupost públic reactiva l'interès per fer privada 
Publica El Punt/Avui 
Des de l'inici de la crisi i les retallades pressupostàries, els centres sanitaris de la xarxa pública han mostrat cada cop més interès a intentar incrementar els seus ingressos posant un peu en l'activitat privada, ja sigui oferint serveis complementaris o d'altres que, tot i estar inclosos en la cobertura pública, estan subjectes a llargues llistes d'espera. Aquesta incursió ha generat, no només reticències entre el sector cent per cent privat –que hi veu una competència clarament deslleial–, sinó dubtes ètics i legals sobre l'ús de recursos públics per a fins privats i sospites de presumptes desviaments de pacients d'una porta a l'altra per fer negoci.

La complexitat del model sanitari català, amb proveïdors de tot tipus (empreses i consorcis públics, fundacions, societats mercantils, etc.) i diverses titularitats dels béns, fa especialment difícil establir unes condicions úniques per regular la coexistència d'atenció pública i privada en un mateix centre. El Departament de Salut ha enllestit una instrucció –pendent d'aprovació– en què recull tota la normativa sobre aquesta qüestió per tal de facilitar el camí als centres que optin per explorar una via que la conselleria considera “èticament acceptable” sempre que no interfereixi en el principi d'equitat.

dilluns, 1 de desembre del 2014

A Suècia posen limitacions als guanys de les empreses amb afany de lucre, proveïdores de serveis de salut



Publica RBA

En uns moments d’una manca important de recursos, és una mesura que contribueix a la sostenibilitat de l’Estat del Benestar, i reforça una visió ètica en la utilització dels diners públics
Al nostre país no té cap sentit que els fons d’inversió, que pel general són un clar exponent de l’economia especulativa, treballin en el camp dels serveis sanitaris públics. 

Fa pocs dies parlant amb el conseller Ruiz dels inconvenients que genera el fet que el buc insígnia de la sanitat privada catalana (el Grup Quiron-IDC) formés part del SISCAT a través de l’Hospital Sagrat Cor, i del mal d’ulls que fa aquesta situació del tot legal per altre banda, em va fer reflexionar al voltant de la participació de la iniciativa privada amb ànim de lucre dins de l’àmbit de la prestació de serveis sanitaris públics.

Cal recordar en aquets sentit que la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) no exclou a les entitats amb ànim de lucre de poder pertànyer a la Xarxa Pública. Tanmateix, de la mateixa manera que moltes lleis s’han de modular en funció de la realitat de cada moment, cal incorporar en moments d’una crisi econòmica punyent que ha fet mal a moltes famílies i a moltes institucions, que aquelles organitzacions que basades en l’ànim de lucre persegueixen la maximització dels seus beneficis, estiguin sotmeses a alguna mena de control dels mateixos, quan aquests provenen de la prestació de serveis públics.