dimecres, 24 de desembre del 2014
Set directius de la sanitat pública s’han apujat el salari el 2014 tot i les retallades
Publica l'Ara
En la sanitat
catalana les retallades no són uniformes. Això queda clar segons la informació
feta pública pel portal de la transparència de la Generalitat. Segons les dades
publicades el 2013 i el 2014, la congelació o reducció salarial dels empleats
públics i del sector en general contrasten amb els increments de sous de set
gerents d’hospitals o empreses del sector públic sanitari. Per contra, només
dos directius s’han rebaixat el salari. I tot això un any en què, segons els
pressupostos del 2014, el sou màxim per als alts càrrecs havia d’equivaler com
a màxim al d’un conseller. Fins a 9 dels 17 directius que incompleixen aquest
topall treballen en l’àmbit de la sanitat.
El pressupost en
salut als comptes del 2014 registrava una retallada de 554 milions respecte a
la partida en aquest àmbit del 2012 -el 2013 no es van aprovar pressupostos i
es van prorrogar els anteriors-. Aquesta disminució del crèdit disponible,
però, no ha impedit que alguns alts càrrecs de centres sanitaris inflessin les
seves nòmines. Qui se l’ha augmentat més ha sigut el director general del
Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM): un 19,3%, fins als 95.718 euros bruts
anuals.
divendres, 19 de desembre del 2014
divendres, 5 de desembre del 2014
El personal interí de llarga durada pot reclamar la carrera professional
Recentment el Tribunal Suprem ha capgirat
la situació del dret del personal interí a la carrera professional. En un
sentència, que ratifica una altra del Tribunal Superior de Castella-Lleó,
reconeix que el personal interí de llarga durada té dret a l'accés a aquest
sistema retributiu.
Què
diu la sentència?
La sentència, que desestima un recurs
de cassació de la Junta de Castella-Lleó contra una sentència del TSJ d'aquest
territori, ratifica l'anul·lació d'una disposició addicional del decret que
regula el sistema de carrera i desenvolupament professional a aquesta comunitat
autònoma, on s'especifica que el personal interí acumularà crèdits; però, només
es faran efectius en el moment d'accedir a la plaça en propietat. La supressió
d'aquesta disposició equiparà, a tots els efectes i pel que fa a l'accés al
sistema de carrera i desenvolupament professional, al personal fix i al personal interí amb més de cinc anys de
serveis prestats.
Sentència carrera professional interins
Recentment el Tribunal Suprem ha ratificat una
altra sentència del Tribunal Superior de Castella-Lleó que reconeix que el personal interí
de llarga durada (més de 5 anys prestats) té dret a l'accés a aquest sistema retributiu.
Accedeix a la sentència
dijous, 4 de desembre del 2014
Campanya 2015 carrera professional
De l’1 al 31 de desembre de 2014 s’obre el termini de
presentació de sol·licituds en les campanyes següents:
- N1234O15 – Per sol·licitar els nivells ordinaris de carrera professional del personal estatutari fix de l’Institut Català de la Salut de les categories professionals de l’àrea funcional sanitària i de l’àrea funcional de gestió i serveis.
- N1TPENIT15 –Per sol·licitar, en període transitori (*), el primer nivell de carrera professional del personal estatutari fix de l’Institut Català de la Salut, adscrit als serveis assistencials dels centres penitenciaris de les categories professionals de personal facultatiu, personal diplomat sanitari i personal de l’àrea sanitària de formació professional.
- (*)Les convocatòries amb caràcter transitori no requereixen mèrits.
dimarts, 2 de desembre del 2014
Més privada a la xarxa pública
Salut facilita als centres la normativa sobre atenció de
pagament en una instrucció pendent d'aprovació
La caiguda del pressupost públic reactiva l'interès per fer privada
Publica El Punt/Avui
Des de l'inici de la crisi i les retallades pressupostàries, els centres sanitaris de la xarxa pública han mostrat cada cop més interès a intentar incrementar els seus ingressos posant un peu en l'activitat privada, ja sigui oferint serveis complementaris o d'altres que, tot i estar inclosos en la cobertura pública, estan subjectes a llargues llistes d'espera. Aquesta incursió ha generat, no només reticències entre el sector cent per cent privat –que hi veu una competència clarament deslleial–, sinó dubtes ètics i legals sobre l'ús de recursos públics per a fins privats i sospites de presumptes desviaments de pacients d'una porta a l'altra per fer negoci.
La caiguda del pressupost públic reactiva l'interès per fer privada
Publica El Punt/Avui
Des de l'inici de la crisi i les retallades pressupostàries, els centres sanitaris de la xarxa pública han mostrat cada cop més interès a intentar incrementar els seus ingressos posant un peu en l'activitat privada, ja sigui oferint serveis complementaris o d'altres que, tot i estar inclosos en la cobertura pública, estan subjectes a llargues llistes d'espera. Aquesta incursió ha generat, no només reticències entre el sector cent per cent privat –que hi veu una competència clarament deslleial–, sinó dubtes ètics i legals sobre l'ús de recursos públics per a fins privats i sospites de presumptes desviaments de pacients d'una porta a l'altra per fer negoci.
La complexitat del model sanitari català, amb proveïdors de
tot tipus (empreses i consorcis públics, fundacions, societats mercantils,
etc.) i diverses titularitats dels béns, fa especialment difícil establir unes
condicions úniques per regular la coexistència d'atenció pública i privada en
un mateix centre. El Departament de Salut ha enllestit una instrucció –pendent
d'aprovació– en què recull tota la normativa sobre aquesta qüestió per tal de
facilitar el camí als centres que optin per explorar una via que la conselleria
considera “èticament acceptable” sempre que no interfereixi en el principi
d'equitat.
dilluns, 1 de desembre del 2014
A Suècia posen limitacions als guanys de les empreses amb afany de lucre, proveïdores de serveis de salut
Publica RBA
En uns moments
d’una manca important de recursos, és una mesura que contribueix a la
sostenibilitat de l’Estat del Benestar, i reforça una visió ètica en la
utilització dels diners públics
Al nostre país no
té cap sentit que els fons d’inversió, que pel general són un clar exponent de
l’economia especulativa, treballin en el camp dels serveis sanitaris públics.
Fa pocs dies parlant amb el conseller Ruiz dels
inconvenients que genera el fet que el buc insígnia de la sanitat privada
catalana (el Grup Quiron-IDC) formés part del SISCAT a través de l’Hospital
Sagrat Cor, i del mal d’ulls que fa aquesta situació del tot legal per altre banda,
em va fer reflexionar al voltant de la participació de la iniciativa privada
amb ànim de lucre dins de l’àmbit de la prestació de serveis sanitaris públics.
Cal recordar en aquets sentit que la Llei d’Ordenació
Sanitària de Catalunya (LOSC) no exclou a les entitats amb ànim de lucre de
poder pertànyer a la Xarxa Pública. Tanmateix, de la mateixa manera que moltes
lleis s’han de modular en funció de la realitat de cada moment, cal incorporar
en moments d’una crisi econòmica punyent que ha fet mal a moltes famílies i a
moltes institucions, que aquelles organitzacions que basades en l’ànim de lucre
persegueixen la maximització dels seus beneficis, estiguin sotmeses a alguna
mena de control dels mateixos, quan aquests provenen de la prestació de serveis
públics.