Recentment el Tribunal Suprem ha capgirat
la situació del dret del personal interí a la carrera professional. En un
sentència, que ratifica una altra del Tribunal Superior de Castella-Lleó,
reconeix que el personal interí de llarga durada té dret a l'accés a aquest
sistema retributiu.
Què
diu la sentència?
La sentència, que desestima un recurs
de cassació de la Junta de Castella-Lleó contra una sentència del TSJ d'aquest
territori, ratifica l'anul·lació d'una disposició addicional del decret que
regula el sistema de carrera i desenvolupament professional a aquesta comunitat
autònoma, on s'especifica que el personal interí acumularà crèdits; però, només
es faran efectius en el moment d'accedir a la plaça en propietat. La supressió
d'aquesta disposició equiparà, a tots els efectes i pel que fa a l'accés al
sistema de carrera i desenvolupament professional, al personal fix i al personal interí amb més de cinc anys de
serveis prestats.
Quins
són els fonaments de la sentència?
La sentència del TS ve a confirmar els
arguments del TSJ de Castella-LLeó que s'empara en la Directiva Europea de regulació del treball a temps determinat i en
el principi de no discriminació entre el personal fix i el personal amb
nomenament temporal, així com en la jurisprudència del Tribunal Superior de
Justícia de la Unió Europea (la mateixa que va donar peu a que el personal
temporal cobrés els triennis). Aquesta normativa estableix que no pot haver
discriminació en les condicions laborals entre el personal fix i el temporal,
només pel fet de la diferència en el tipus de nomenament, excepte en els
supòsits en què, efectivament, existeixin diferències en les funcions a
realitzar que la justifiquen.
Qui són interins de llarga durada?
Qui són interins de llarga durada?
Són aquells i aquelles companyes que
acumulen més de cinc anys de serveis prestats en la mateixa categoria. Ara bé,
el dubte sorgeix quan ens plantegem si aquesta definició inclou, també, els
supòsits del personal que ha desenvolupat llocs de treball diferents en aquest
període, encara que de la mateixa categoria, o només fa referència als supòsits
en què s'han mantingut de forma permanent al mateix lloc de treball. Malgrat
que a la sentència es fa referència en diverses ocasions al “mateix lloc de
treball o altres de naturalesa semblant”, la qual cosa fa pensar que sí que s'inclouen
els dos supòsits, sempre ho fa referint-se als arguments del TSJ o de la part
demandant i no com a opinió explícita del TS.
Es pot
traslladar aquesta sentència al personal interí de l’Institut Català de la
Salut?
Malgrat ser normatives reguladores diferents,
entenem que sí, doncs es dóna la identitat de situacions pel que fa a la
discriminació del personal temporal respecte del fix, en l'accés al sistema de
carrera i desenvolupament professional. Altra qüestió és si el TSJ de Catalunya
farà una interpretació de la sentència extensiva a tot el personal amb més de
cinc anys de serveis prestats, independentment dels llocs de treball ocupats, o
la farà restrictiva sols als supòsits que sigui en el mateix lloc de treball.
Nosaltres pensem que s'ha de fer una lectura ampla de la sentència, però clar,
només és la nostra opinió; el TSJ tindrà la seva pròpia, que no necessàriament
ha de coincidir.