dilluns, 23 de febrer del 2015

Teresa Forcades omple el Teatre Armengol de Bellpuig per aturar el Consorci Sanitari de Lleida


Agències

La Marea Blanca de Ponent i Pirineus ha organitzat aquest acte en el marc de la campanya prèvia a la manifestació del 21 de Febrer a Lleida que es preveu clau per tal de frenar la imminent implantació del Sistema Integral de Salut (SIS) de Lleida.


Unes 400 persones han assistit aquest dissabte 14 de febrer a aquesta xerrada on hi han participat el doctor Lluís Capacete i la teòloga, doctora i monja benedictina Teresa Forcades amb l’objectiu d’escoltar els arguments en contra del Consorci Sanitari.

El doctor Luís Capacete ha començat la seva intervenció destacant que les premisses de partida per defensar la necessitat d’aquest nou ens jurídic són absolutament falses ja que “no hi ha res que es pugui fer amb aquest Consorci que no és pugui fer amb l’actual ICS”. En aquest sentit doncs, considera que el que pretenen és “desacreditar i desprestigiar a l’administració pública en el seu conjunt sota l’acusació que és rígida i ineficient”. Tot i això, tal i com demostren les diferents dades extretes de les publicacions de la Generalitat “les 194 empreses publiques, consorcis i fundacions creats sota aquest concepte van suposar pèrdues de fins a 237 milions el 2010 a Catalunya”.


Per la seva banda, Teresa Forcades, ha explicat que els quatre motius que considera bàsics per oposar-se al consorci són “la pèrdua del control Parlamentari sobre el pressupost, la precarització dels treballadors, la pèrdua de la incompatibilitat de càrrecs i l’externalització dels serveis”. En aquest sentit considera que tot aquests preceptes fàcilment poden donar peu a casos de malversació pública com el cas Bagó, Crespo o Innova i ha destacat que “tot i que els consorcis actuals controlin el 20% de la gestió sanitària acumulen el 90% dels casos de corrupció”.

D’altra banda, Forcades ha donat una visió més àmplia al seu discurs i ha remarcat a través d’exemples, alguns a partir de la seva pròpia experiència com a professional a EEUU i Alemanya, com aquests passos d’obertura capa una salut público-privada són un atac al caràcter universal de la sanitat i van dividint les persones "entre una ciutadania de tipus A i una de tipus B en funció de la capacitat adquisitiva que es tingui per pagar la sanitat". En aquest context, doncs, ha volgut remarcar que l'OMS va situar al 2000 la sanitat pública espanyola en la posició 7 en qualitat mentre que el sistema privat d'EEUU estava al 37é.

Finalment, ha defensat que la sanitat no és pot basar en criteris mercantils sinó de justícia i ha convidat a tot l’auditori a sumar-se a la manifestació del proper 21 de febrer a Lleida.