dimarts, 2 de juny del 2015

El Col•legi de Metges rescata el pla de Boi Ruiz de desmembrar el ICS





Publica El País
Aposta perquè empreses privades de professionals gestionin l'atenció primària
La Generalitat aposta per crear consorcis per desmembrar l'ICS
El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha rescatat una de les propostes sanitàries més controvertides d'aquesta legislatura: el desmembrament del vaixell insígnia de la sanitat pública, l'Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona vuit grans hospitals i més de 280 centres d'atenció primària (CAP). En un document de propostes per "millorar" l'ICS, el COMB fa seus els suggeriments que ja recollia un document del Departament de Salut, dirigit per Boi Ruiz, de 2011 i un altre de 2012 de la consultora PriceWaterHouse Cooper de trossejar el gran ens públic en empreses més petites obertes al capital privat.

Aquesta obertura a l'entrada de diners privats es realitzaria a través del que el document anomena eufemísticament "aliances estratègiques" amb altres proveïdors del sector. El COMB, que reuneix tots els metges de Barcelona, ​​aposta per que l'ICS" evolucioni cap a una estructura de gestió més flexible" i actuï" com un autèntic grup d'empreses sanitàries descentralitzades"...
Sota la premissa que la rígida estructura organitzativa de l'ICS s'ha quedat obsoleta i que la mida de l'empresa pública la fa ingovernable, el document a què ha tingut accés EL PAÍS proposa "dotar els centres de l'ICS de capacitat legal" i convertir els hospitals i centres d'atenció primària a "entitats pròpies" per tenir més autonomia i "poder dur a terme aliances amb altres proveïdors", sense aclarir si seran públics o privats. "Aquest document surt del COMB amb la voluntat de crear un debat per millorar la participació dels professionals en els centres de l'ICS, que les decisions es prenguin a prop dels pacients", justifica el doctor Lluís Esteve, portaveu del COMB.
Una idea de Prat
El catàleg de propostes reprèn així el projecte de reformulació de l'ICS iniciat per Josep Prat, expresident de l'ens públic i imputat per diversos delictes en el cas Innova de corrupció sanitària. Encara que els suggeriments són menys ambiciosos que els de Prat, que proposava fer de l'ICS un holding d'empreses amb filials més petites, el COMB també aposta per anar un pas més enllà de la personalitat jurídica única i apropar als professionals a la gestió dels centres fins a convertir-, si és el cas, en empresaris sanitaris. "Cal superar certes rigideses del sistema. La presa de decisions ha d'estar en el nivell més baix possible", postil·la Esteve, que rebutja que les propostes del COMB estiguin vinculades als informes de reformulació de l'ICS del Departament de Salut i PWC.
Tot i que el document no concreta la figura jurídica de la qual haurien de dotar-se els centres de l'ICS per tenir més autonomia de gestió, sí que dóna pinzellades sobre el rumb que ha de prendre la nova estructura. En l'atenció primària, per exemple, el COMB proposa "avançar cap a l'autogestió a través de societats de professionals", és a dir, el model de les entitats de base associativa (EBA), empreses privades de professionals sanitaris que gestionen els CAP. Esteve subordina aquesta possibilitat "al grau d'autonomia i maduresa dels equips d'atenció primària". A Catalunya hi ha una desena d'EBA que tenen un concert amb el Servei Català de la Salut (CatSalut).
Tot i la falta de concreció en com s'articularia legalment un ICS descentralitzat, Esteve assenyala que la solució no passa per partir l'ens. "Dins l'ICS pot haver-hi molt més grau d'autonomia. El nivell de lideratge és diferent segons l'equip i han de ser els professionals els que incrementin, en base a això, el nivell d'autonomia", aposta.
En qualsevol cas, la porta per a l'entrada d'empreses privades en la sanitat pública s'obre a través d'aliances estratègiques amb altres centres sanitaris. Aquesta fórmula de col·laboracions amb altres proveïdors permet compartir o traspassar serveis entre els centres amb vista a "evitar duplicitats i millorar la gestió de recursos". El document proposa "crear aliances amb la resta de proveïdors del territori", sense especificar si hi ha línies vermelles amb centres de la xarxa privada. Esteve limita "en principi" aquestes aliances a proveïdors de la xarxa pública (Siscat) i defensa que "els centres de l'ICS han de tenir autonomia per relacionar-se i dialogar, clínica i institucionalment, amb els diferents proveïdors d'un territori".
El text també remarca la necessitat de millorar les retribucions salarials dels treballadors i que s'elaborin els pressupostos dels centres segons el contracte programa, i "no seguint un pressupost històric, ja que això no reflecteix la realitat concreta del territori", apunta Esteve.
Debat avançat
Encara que el COMB insisteix que aquest document només pretén obrir un procés de discussió a l'ICS, la veritat és que el debat ja està força avançat. Dimecres passat, la cúpula de l'ICS va participar en una jornada de treball sobre lideratge professional i autonomia de gestió amb directius d'atenció primària per informar de la nova estructura organitzativa i de gestió de les àrees bàsiques de salut. L'ICS ha optat per trencar la rigidesa actual de l'ens mitjançant una fórmula alternativa a les EBA que proposava el COMB.
Es tracta de les unitats de gestió d'atenció primària (UGAP), que ja funcionen com a programa pilot en alguns equips territorials. Fonts consultades asseguren que el model, que encara no s'ha concretat totalment, passa per partir les funcions de gestió. Si fins ara un metge era el responsable d'un equip d'atenció primària, ara s'aposta per que hi hagi un gerent al capdavant de les tasques organitzatives i administratives de l'equip (que de moment serien els propis professionals) i donar, a més, als metges un paper de líders clínics. Tot això, en principi, sense desvincular jurídicament l'ens públic.