Publica El País
Aposta perquè
empreses privades de professionals gestionin l'atenció primària
La Generalitat
aposta per crear consorcis per desmembrar l'ICS
El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha rescatat una
de les propostes sanitàries més controvertides d'aquesta legislatura: el
desmembrament del vaixell insígnia de la sanitat pública, l'Institut Català de
la Salut (ICS), que gestiona vuit grans hospitals i més de 280 centres
d'atenció primària (CAP). En un document de propostes per "millorar"
l'ICS, el COMB fa seus els suggeriments que ja recollia un document del
Departament de Salut, dirigit per Boi Ruiz, de 2011 i un altre de 2012 de la
consultora PriceWaterHouse Cooper de trossejar el gran ens públic en empreses més
petites obertes al capital privat.
Aquesta obertura a l'entrada de diners privats es
realitzaria a través del que el document anomena eufemísticament "aliances
estratègiques" amb altres proveïdors del sector. El COMB, que reuneix tots
els metges de Barcelona, aposta
per que l'ICS" evolucioni cap a una estructura de gestió més
flexible" i actuï" com un autèntic grup d'empreses sanitàries
descentralitzades"...
Sota la premissa que la rígida estructura organitzativa
de l'ICS s'ha quedat obsoleta i que la mida de l'empresa pública la fa
ingovernable, el document a què ha tingut accés EL PAÍS proposa "dotar els
centres de l'ICS de capacitat legal" i convertir els hospitals i centres
d'atenció primària a "entitats pròpies" per tenir més autonomia i
"poder dur a terme aliances amb altres proveïdors", sense aclarir si
seran públics o privats. "Aquest document surt del COMB amb la voluntat de
crear un debat per millorar la participació dels professionals en els centres
de l'ICS, que les decisions es prenguin a prop dels pacients", justifica
el doctor Lluís Esteve, portaveu del COMB.
Una idea de Prat
El catàleg de propostes reprèn així el projecte de
reformulació de l'ICS iniciat per Josep Prat, expresident de l'ens públic i
imputat per diversos delictes en el cas Innova de corrupció sanitària. Encara que
els suggeriments són menys ambiciosos que els de Prat, que proposava fer de
l'ICS un holding d'empreses amb filials més petites, el COMB també aposta per
anar un pas més enllà de la personalitat jurídica única i apropar als
professionals a la gestió dels centres fins a convertir-, si és el cas, en
empresaris sanitaris. "Cal superar certes rigideses del sistema. La presa
de decisions ha d'estar en el nivell més baix possible", postil·la Esteve,
que rebutja que les propostes del COMB estiguin vinculades als informes de reformulació
de l'ICS del Departament de Salut i PWC.
Tot i que el document no concreta la figura jurídica de la qual haurien de dotar-se els centres de l'ICS per tenir més autonomia de gestió, sí que dóna pinzellades sobre el rumb que ha de prendre la nova estructura. En l'atenció primària, per exemple, el COMB proposa "avançar cap a l'autogestió a través de societats de professionals", és a dir, el model de les entitats de base associativa (EBA), empreses privades de professionals sanitaris que gestionen els CAP. Esteve subordina aquesta possibilitat "al grau d'autonomia i maduresa dels equips d'atenció primària". A Catalunya hi ha una desena d'EBA que tenen un concert amb el Servei Català de la Salut (CatSalut).
Tot i la falta de concreció en com s'articularia legalment un ICS descentralitzat, Esteve assenyala que la solució no passa per partir l'ens. "Dins l'ICS pot haver-hi molt més grau d'autonomia. El nivell de lideratge és diferent segons l'equip i han de ser els professionals els que incrementin, en base a això, el nivell d'autonomia", aposta.
Tot i que el document no concreta la figura jurídica de la qual haurien de dotar-se els centres de l'ICS per tenir més autonomia de gestió, sí que dóna pinzellades sobre el rumb que ha de prendre la nova estructura. En l'atenció primària, per exemple, el COMB proposa "avançar cap a l'autogestió a través de societats de professionals", és a dir, el model de les entitats de base associativa (EBA), empreses privades de professionals sanitaris que gestionen els CAP. Esteve subordina aquesta possibilitat "al grau d'autonomia i maduresa dels equips d'atenció primària". A Catalunya hi ha una desena d'EBA que tenen un concert amb el Servei Català de la Salut (CatSalut).
Tot i la falta de concreció en com s'articularia legalment un ICS descentralitzat, Esteve assenyala que la solució no passa per partir l'ens. "Dins l'ICS pot haver-hi molt més grau d'autonomia. El nivell de lideratge és diferent segons l'equip i han de ser els professionals els que incrementin, en base a això, el nivell d'autonomia", aposta.
En qualsevol cas, la porta per a l'entrada d'empreses
privades en la sanitat pública s'obre a través d'aliances estratègiques amb
altres centres sanitaris. Aquesta fórmula de col·laboracions amb altres
proveïdors permet compartir o traspassar serveis entre els centres amb vista a
"evitar duplicitats i millorar la gestió de recursos". El document
proposa "crear aliances amb la resta de proveïdors del territori",
sense especificar si hi ha línies vermelles amb centres de la xarxa privada.
Esteve limita "en principi" aquestes aliances a proveïdors de la
xarxa pública (Siscat) i defensa que "els centres de l'ICS han de tenir
autonomia per relacionar-se i dialogar, clínica i institucionalment, amb els
diferents proveïdors d'un territori".
El text també remarca la necessitat de millorar les
retribucions salarials dels treballadors i que s'elaborin els pressupostos dels
centres segons el contracte programa, i "no seguint un pressupost
històric, ja que això no reflecteix la realitat concreta del territori",
apunta Esteve.
Debat avançat
Encara que el COMB insisteix que aquest document només
pretén obrir un procés de discussió a l'ICS, la veritat és que el debat ja està
força avançat. Dimecres passat, la cúpula de l'ICS va participar en una jornada
de treball sobre lideratge professional i autonomia de gestió amb directius
d'atenció primària per informar de la nova estructura organitzativa i de gestió
de les àrees bàsiques de salut. L'ICS ha optat per trencar la rigidesa actual
de l'ens mitjançant una fórmula alternativa a les EBA que proposava el COMB.
Es tracta de les unitats de gestió d'atenció primària
(UGAP), que ja funcionen com a programa pilot en alguns equips territorials.
Fonts consultades asseguren que el model, que encara no s'ha concretat
totalment, passa per partir les funcions de gestió. Si fins ara un metge era el
responsable d'un equip d'atenció primària, ara s'aposta per que hi hagi un
gerent al capdavant de les tasques organitzatives i administratives de l'equip
(que de moment serien els propis professionals) i donar, a més, als metges un
paper de líders clínics. Tot això, en principi, sense desvincular jurídicament
l'ens públic.