Publica Rba
Finalment, després d’anys de
negociacions infructuoses, la sanitat pública catalana s’ha dotat d’un nou
conveni col·lectiu
Els negociadors han tingut que
posar-hi imaginació per resoldre situacions complexes, com la possibilitat que
els treballadors de les EPiC puguin recuperar tot o en part, el 5% d’increment
salarial
Com es sabut, el dia 28 de maig es va signar el primer conveni col·lectiu
de la sanitat concertada catalana. És la primera vegada en la historia de la
sanitat pública catalana, en la que tot el sector concertat està sota un mateix
conveni col·lectiu. Centres d’hospitalització d’aguts, d’atenció primària, de
salut mental i d’atenció sociosanitària que no tenen un conveni col·lectiu
propi, estan subjectes a les previsions del conveni. Només aquest fet ja és
prou remarcable per ell mateix. El conveni ha estat ratificat amb les
signatures de UCH, CAPPS (CSC), i ACES per la part patronal, i CCOO, UGT i
SATSE per la part sindical. El sindicat Metges de Catalunya no va voler signar
el conveni.
Pel que fa a Salut Mental i atenció sociosanitària, els centres venen
obligats pel conveni sempre que la seva facturació amb el CatSalut superi el
50% del total facturat. Amb caràcter general el conveni no obliga a les
empreses que disposen del seu propi conveni col·lectiu. La seva durada s’estén
fins el 31 de desembre de 2016 i la ultra-activitat del conveni pot
perllongar-se fins el 31 de desembre de l’any 2017. En cas d’arribar a aquesta
data sense acord per un nou conveni, els signants es comprometen a sotmetre’s a
la mediació de l’autoritat laboral, i si aquesta mediació finalitza sense
acord, les parts accepten acudir al Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) segons
els procediments de solució de conflictes.
Els signants del conveni expressen la voluntat que la seva aplicació no
impliqui un empitjorament de les condicions pactades al sí de les empreses les
quals prevaldran fins la finalització de la seva vigència.
Pel que fa a la jornada, es remet la regulació del règim de jornada i
descansos, a l’Estatut Marc. La conseqüència d’aquest fet és que les hores de
guàrdia de presència física no tindran la consideració d’hores extra, amb el
que això suposa a nivell de retribució, (atès que ja no s’hauran d’abonar al
preu d’hora ordinària sinó al que fixen les taules salarials), a nivell de
cotització (atès que la retribució de la fornada d’atenció continuada no estarà
subjecta a la cotització addicional del 23,6%) ni tampoc afectarà a la
limitació de la jornada (màxim de 80 hores any si es consideressin hores
extraordinàries)
La jornada anual pels treballadors del Grup 1 queda establerta en 1688
hores (la mateixa que fins ara), mentre que pels Grups del 2 al 7, seran 1668
hores pel torn de dia (que suposa un increment de 48 hores any respecte de les
1620 de l’extint VII conveni de la XHUP)
i 1562 pel torn de nit (que és la mateixa de l’anterior conveni).
Aquestes jornades de treball inclouen 3 dies de lliure disposició que tindran
la consideració de temps de treball efectiu.
El personal que com a conseqüència de l’aplicació de la norma bàsica que va
instituir les 37,5 hores de mitjana setmanal en còmput anual, o de l’aplicació
del 1er. conveni dels centres
sociosanitaris o per acords d’empresa, hagi patit un increment de la jornada
que venia efectuant, disposarà de 2 dies més de lliure disposició que tindran
també la consideració de temps de treball efectiu, els quals seran absorbibles
per futures reduccions de la jornada que es pugui pactar.
Altres aspectes regulats pel conveni sobre la jornada laboral són:
- Distribució irregular de la jornada limitada al 5%.
- Als treballadors amb jornada reduïda per tenir cura de familiars, no se’ls podran aplicar mesures de flexibilització de la seva jornada.
- Els treballadors que gaudien d’una jornada inferior a la jornada complerta dels anteriors convenis, l’increment de jornada haurà de ser proporcional.
- S’hauran de respectar els contractes a temps parcial mantenint el % sobre la jornada complerta.
Pel que fa a la carrera professional queden suspesos durant la vigència del
conveni els efectes econòmics derivats del progrés dels nivell C al D, i quan
aquesta suspensió sigui aixecada no es derivaran efectes econòmics amb caràcter
retroactiu.
Sobre la retribució variable per objectius, el conveni preveu que la
meritació sigui anual per tots el Grups, i que la percepció d’aquests
emoluments resti vinculada a l’assoliment de l’equilibri pressupostari i
financer de les entitats, de forma que el seu pagament tampoc pugui posar en
risc aquest equilibri. Pel personal del Grup 1 d’atenció primària, 2.000€
passen a integrar-se a la retribució ordinària en el concepte “plus conveni”.
També es preveu que quan l’empresa pugui pagar les DPO segons totes les
condicions anteriors, el primer 15% del seu valor segons les taules, no estigui
subjecte a cap avaluació (el 15% de les DPO està assegurat tant si es
compleixen els objectius com sinó). Finalment s’ha acordat que la situació d’incapacitat
temporal no penalitza en l’assoliment de les DPO.
Altres aspectes continguts en el conveni són: millores en el complement de
les prestacions per incapacitat temporal d’acord al que ja es d’aplicació en el
sector públic de la Generalitat. S’estableixen també els nou preus dels tiquets
menjador que passen a ser de 4€
(personal amb jornada partida), 6€ per la resta de personal, i sense cap cost
pel personal de guàrdia de presència. Una qüestió important és el premi de
fidelització, en el que no es podrà substituir el temps de vacances per una
compensació econòmica, fet que comporta que les entitats no hagin de de
aprovisionar en els seus comptes aquests pagaments.
Un altre qüestió important és el relatiu a la retribució. En aquest sentit
es recuperen les taules salarials del VII conveni de la XHUP, vigents el 31 de
desembre de 2008, el que equival a un increment del 5% de les retribucions
fixes i periòdiques també per a les EPiC i pels centres sociosanitaris. Afecta
a tot el personal d’empreses públiques i privades inclòs en l’àmbit d’aplicació
del conveni i té efectes des de l’1 de maig de 2015. En qualsevol cas el
conveni estableix per als empleats d’empreses públiques i consorcis afectats
per la normativa bàsica que va reduir un 5% les retribucions el mes de juny de
2010, que aquesta normativa és d’obligat compliment i que cap treballador
públic pot percebre una retribució anual superior de la que li hauria
correspost l’any 2010 amb el 5% de reducció.
El que han fet els negociadors del conveni per fer possible que també els
empleats de les empreses públiques es poguessin beneficiar de l’increment de
tarifes del 3,6% establert pel CatSalut, posant sobre la taula molta imaginació
que caldrà veure si els és reconeguda pels òrgans de control i fiscalització,
és acollir-se a la facultat d’alteració de la distribució de la reducció del 5%
entre els diferents conceptes salarials que els atorgava la pròpia norma bàsica
que va implantar la retallada salarial i concentrar tota la reducció en la
retribució variable per objectius (DPO) que ha quedat vinculada a l’assoliment
de l’equilibri pressupostari i financer a cada institució. La conseqüència
d’aquesta concentració és que a la nòmina de cada mes els treballadors de les
EPiC igual que els de les empreses privades concertades veuran que s’incrementa
la nòmina en un 5% encara que després s’hagin de fer les compensacions amb al
retribució variable per objectius.
Aquelles empreses públiques o privades que no han reduït les retribucions
el 5%, hauran de negociar en el termini de 2 mesos amb els seus comitès d’empresa,
com impacta l’increment de retribució del 3,6% de les tarifes que els paga el
CatSalut. Aquestes retribucions previstes en aquest 1er. conveni col·lectiu
general de la sanitat concertada de Catalunya, es podran revisar si durant la
vigència del conveni es modifiquen les tarifes del CatSalut.
El conveni també preveu com a permisos retribuïts les estades a urgències
de familiars de 1er. grau, fins a un màxim de 2 dies i que passen a tenir per
tant la mateixa consideració que els permisos concedits per l’hospitalització
de parents, així com un permís fins un màxim de 14 hores anuals per acudir a
l’especialista o a una prova diagnòstica. Les excedències especials s’amplien
fins els 3 anys.
Els conveni ha volgut tenir en consideració l’obtenció de la especialitat
pel sistema de residència del personal d’infermeria i atès que no era possible
introduir un concepte retributiu nou, el que s’ha fet és establir en la
regulació de la carrera professional d’aquest col·lectiu una reducció del temps
necessari per l’accés. Així, les noves contractacions de infermers/eres que
acreditin que tenen l’especialitat feta (encara que no se’ls contracti per
ocupar un lloc definit en l’empresa com d’especialista), al cap d’un any de
prestació de serveis accedirà automàticament al nivell A de carrera. Si
l’infermer/a obté el títol d’especialista de forma sobrevinguda quan ja està
adscrit a la carrera professional, veurà reduït en un any la permanència en
cada nivell per progressar en la carrera.
S’han incorporat al text del conveni totes aquelles interpretacions, que no
són poques, que al llarg de tots aquests anys, ha fet la comissió paritària.
Finalment el negociadors han acordat crear una sèrie de comissions que hauran de treballar durant
la seva vigència diferents problemàtiques: classificació professional, salut
laboral, formació, solapaments del personal d’infermeria, igualtat, etc.