Publica FOCAP
Juan Simó publica al seu blog Salud,
dinero y atención primaria dos posts sobre les diferències en
la despesa de personal en atenció primària i atenció especialitzada en els
darrers anys, basant-se en les dades facilitades pel Ministerio de Sanidad,
Servicios Sociales e Igualdad, en Estadística del gasto sanitario público,
corresponents al 2013.
Al primer post, “Primaria vs especializada en gasto de personal: mal para
primaria antes de la crisis y peor después”, l’autor conclou que des
que les despeses de personal sanitari van arribar al seu màxim el 2009, la
retallada ha estat d’un 15’4% a l’atenció primària i d’un 10’1% a
l’especialitzada. Si afegim que la despesa de personal de l’atenció
especialitzada entre 2002 i 2009 va augmentar un 9’5% més que el de
l’atenció primària, queda palès una vegada més el menyspreu que ara i abans
mostren els polítics i gestors del sistema sanitari pel primer nivell
assistencial. L’aposta per l’atenció primària amb què s’omplen la boca és un
mer eslògan per aparentar interès per la qualitat i sostenibilitat del sistema
sanitari.
Tenint en compte que les retallades en salaris i reposició de vacants han
seguit el mateix criteri en tots els nivells assistencials, es pot assumir que
l’acomiadament i la precarització laboral han estat molt més intensos en
l’atenció primària. En números absoluts, la retallada en despeses de personal
supera l’estalviat en despesa de recepta de farmàcia. Aquestes dues partides
han patit el 80% de les retallades.
Al segon post, “Gasto de personal de primaria y especializada por CCAA
(2002 – 2013)”, s’analitzen aquestes dades per comunitats autònomes.
A Catalunya, com a Aragó, Múrcia i Navarra, aquesta tendència de privilegiar la
despesa de personal d’atenció especialitzada enfront de la d’atenció primària
és encara més significativa.
Visibilitzar aquestes diferències podria ser només una justa reivindicació
laboral. Però quan sabem que una atenció primària forta millora la salut de les
persones, quan hi ha evidències que més metges de família i menys especialistes
disminueixen la mortalitat d’una població, l’exercici de visibilitzar es
transforma en denúncia d’unes polítiques que van contra la salut de les
persones i la sostenibilitat del sistema.