Xarxa Penedès
Entrevistem la secció sindical de la I-CSC de
l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, que organitza una xerrada amb el títol
“Salut és lluitar; lluitar és salut”, i reflexionen sobre les conseqüències de
les lluites sectorials, locals i globals.
La secció sindical de la Intersindical-CSC reprèn el
cicle de xerrades sobre salut aquesta setmana. I ho fan amb un acte el dimecres
17 que han titulat “Salut és lluitar; lluitar és salut”.
Expliquen que amb aquestes xerrades volen parlar “de
retallades, de condicions laborals però també de privatitzacions, de
desigualtats i en definitiva d’agafar consciència d’on estem i que la lluita
local sense una lluita més global ens condueix a un estancament”.
Hem entrevistat els organitzadors de l’activitat
perquè ens expliquin com plantegen el cicle de xerrades i com entenen la salut
des del seu punt de vista.
Com és que
impulseu aquest cicle de xerrades? En teniu més de concretades ja?
Impulsem aquest cicle de xerrades per donar veu a
persones i/o col·lectius relacionats amb lluites per la salut i la sanitat amb
l’objectiu que des de l’hospital, el nostre lloc de treball, aprenguem, debatem
i agafem consciència del que som i per què hem de lluitar. Les vam iniciar
l’any passat amb el documental La salut, el negoci de la vida, de SICOM,
i vam continuar amb David Vidal explicant el cas INNOVA. Ara és el torn de
“Lluitar és salut. Salut és lluitar”, amb Toni Barbarà.
Per aquest any tenim algun contacte i idea però res
tancat, les xerrades les anem fent de tant en tant per no sobrecarregar a la
gent.
Per què
penseu que la lluita local sense una lluita més global condueix a
l’estancament?
Creiem en la nostra lluita local, que es concreta en
les mobilitzacions contra les retallades salarials i de personal que estem
patint i contra les condicions laborals que ens imposen; no ens cansarem de
reivindicar estabilitat, retorn de les pagues, increment salarial, millores amb
salut laboral, etc. Però tenim molt clar que tots aquests aspectes van
estretament lligats a lluites més globals sistemàtiques i que, per tant, si no canviem
el sistema, res canviarà realment.
Correm el risc de convertir-nos en aristocràcia
treballadora i només pensar en millorar les condicions en el nostre centre i
aquest error sempre ens acaba portant més retallades. Al nostre col·lectiu ens
manca consciència, ja que no som metges, infermeres, auxiliars, administratius,
etc. sinó que som treballadors i hauríem de treballar per certa homogeneïtat
d’interessos i actuar col·lectivament com a classe social.
Per què
considereu que “salut és lluitar i lluitar és salut”?
Entenem la salut no com un estat abstracte sinó com un
medi per arribar a un fi, com un recurs que permet a les persones portar una
vida individual, social i econòmicament productiva. Es tracta d’un concepte
positiu que accentua els recursos socials i personals, així com les aptituds
físiques.
La salut implica que totes les necessitats fonamentals
de les persones estiguin cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals,
socials, culturals i perquè aquesta definició no sigui paper mullat ens cal molta
lluita per poder arribar-hi, i el fet de lluitar per aconseguir les necessitats
fonamentals de totes les persones ens dóna salut a nosaltres mateixos.