Publica Nació Digital
El
conseller de Salut, Toni Comín, ha posat fil a l’agulla al seu pla de
“desprivatització” de la sanitat pública que, en gran part, passa per evitar
les derivacions de pacients entre hospitals públics i privats. Comín ha
anunciat en seu parlamentària una proposta per als hospitals del Vallès que
passa perquè tres centres sanitaris públics –l’Hospital Parc Taulí de Sabadell,
el Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de Terrassa– assumeixin l’activitat
que fins ara desenvolupaven els privats Clínica del Vallès i Hospital General
de Catalunya. En total, hauran d’evitar les derivacions i assumir l’atenció de
més de 5.000 pacients. Per fer-ho, hauran d’obrir cinc quiròfans durant tot el
dia –ara només ho feien al matí– i hauran d’oferir 68 llits més.
Evitar les derivacions, però, no serà una
tasca fàcil. NacióDigital ha recollit els principals intercanvis de pacients
entre hospitals i les gràfiques mostren com, durant el 2015, cinc hospitals de
Catalunya van superar la xifra del miler de persones traslladades a d’altres
hospitals. Juntament amb l’Hospital Doctor Josep Trueta de Girona (2.804 derivacions)
i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (1.935), lidera el
llistat el mateix Hospital de Sabadell (2.144) que ara haurà d’assumir el gruix
de l’activitat dels centres privats del Vallès.
“És clar
que tenim l’estructura –afirma el portaveu del comitè d’empresa del Consorci
Sanitari de Terrassa, Xavier Lleonart–, però ara cal que ens cedeixin els
recursos econòmics que rebien aquestes clíniques privades per tirar endavant
tota aquesta activitat. Potser aquesta serà l’excusa perquè ens deixin fer la
feina tranquils!”. Com recorda Lleonart, el Consorci Sanitari de Terrassa
acumula un dèficit històric de 30 milions d’euros que ha obligat la direcció a
establir un pla de reequilibri amb la Generalitat que s’està encara negociant i
que podria afectar els treballadors.
També el
comitè d’empresa de l’Hospital de Sabadell ha denunciat aquests dies la
saturació de les urgències i ha demanat que es reobri de nou l’edifici Albada
que, amb una vintena de llits, havia servit per mitigar el col•lapse.
"Molta de la derivació que realitzem es fa per reduir les llistes
d'espera. Volem el mateix nombre de llits que la mitjana catalana. Abans de
plantejar el pla de desprivatització, amb el qual estem d'acord, hem de
solucionar l'actual situació de l'hospital. Els treballadors fan bé la seva
feina i ara necessiten més recursos estructurals i humans", explica Jorge
Serrano, president del comitè d'empresa de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell.
El repte de revertir les
relacions amb la privada
De fet, la major part de derivacions dels
hospitals catalans s’expliquen per una manca de llits disponibles i de
recursos, el nombre dels quals s’ha reduït aquests anys de crisi. Així ho
detalla, per exemple, la direcció de l'Hospital Doctor Josep Trueta, on
asseguren que tenen una dotació de quiròfans inferior a les seves necessitats.
A més, com expliquen des del Departament de Salut, les derivacions tenen a
veure amb el volum d'activitat i de població que ha d'atendre cada hospital.
Les derivacions també permeten a molts hospitals, com asseguren des del Doctor
Josep Trueta, reduir les llistes d'espera que la Generalitat marca per a
intervencions o diagnòstics. Segons el conseller, el nou pla de
desprivatització que ha anunciat per al Vallès no ha d'afectar en absolut el programa
que té el Departament per reduir les llistes d'espera.
“El pla
que volem engegar és la desprivatizació més gran que s’ha fet a Catalunya en
democràcia”, va assegurar ahir el conseller Comín. Tanmateix, la conselleria té
per endavant un repte més que ambiciós, perquè les relacions entre els
hospitals públics i els hospitals privats de Catalunya dins de la xarxa del
SISCAT han estat sempre estretes. Les derivacions en són una de les mostres més
visibles.
Tal com es
desprèn de les gràfiques que ha elaborat NacióDigital, la major part de les
derivacions de pacients que es fan habitualment ho són d'hospitals públics cap
a hospitals privats, ja siguin amb ànim de lucre o sense. L'atenció de cada
pacient derivat, el sistema sanitari públic l'ha de pagar, és clar, a les
privades. La Clínica del Vallès, l’Hospital Universitari del Sagrat Cor i la
Clínica de Ponent, tots privats, són les que més pacients reben.
El sistema
sanitari integral d’utilització pública de Catalunya teixeix una xarxa complexa
de més de seixanta hospitals. De públics, n’hi ha de dues menes: els que estan
inserits dins de la xarxa de l’Institut Català de la Salut i els públics que
tenen autonomia de gestió. De privats també n’hi ha de dues menes: els que
tenen ànim de lucre i els que no, habitualment vinculats a associacions com la
Creu Roja o a l’Església.