Publica ARA
La llei d’ emergència habitacional
i de pobresa energètica,
la llei d’ igualtat entre
homes i dones, o l’
impost al habitatges buits i a les nuclears. La llista de vetos del Tribunal Constitucional (TC)
a normatives aprovades pel Parlament destinades a pal·liar la situació
d’emergència social s’ha engreixat en els últims mesos. Tant, que una
cinquantena d’entitats de l’entramat social català -es preveu que a finals de
setmana en siguin un centenar- s’han sumat a la manifestació de diumenge en defensa de les lleis socials
suspeses, una marxa que té com a lema " Els drets no se
suspenen: treball digne,
drets socials
i democràcia real” . La presidenta del
Parlament, Carme Forcadell,
es va comprometre ahir a posar-se al capdavant d’una protesta en què l’eix
nacional i el social sumaran esforços per reivindicar que es respectin les
competències de Catalunya i la voluntat ciutadana.
Que serà una manifestació
molt transversal ho evidencia el fet que han treballat colze a colze en la seva
convocatòria els sindicats CCOO,
UGT i Intersindical-CSC,
entitats com la Confederació
d’Associacions Veïnals de Catalunya ( Confavc), l’ ANC i Òmnium Cultural. També
que la manifestació compti amb l’adhesió de CDC, ERC,
PSC, la CUP i formacions que
integren les coalicions d’esquerres -
ICV, EUiA, Podem i
Barcelona en Comú-. És a dir, tots els partits de l’espectre
polític català menys el PP
i Ciutadans.
"No tolerarem que els
governs, siguin del color que siguin, retallin els drets que hem aconseguit
perquè els ciutadans visquin amb dignitat i no hi hagi tanta pobresa i
desigualtats", va sentenciar el president de la Confavc, Jordi Giró, just després
de la reunió que les entitats convocants van mantenir amb Forcadell. També va
aprofitar per fer una crida
a la participació deixant clar que és hora que el "carrer
parli" i els veïns siguin escoltats pels governs que no respecten les
lleis aprovades pel Parlament. Giró va puntualitzar, però, que no s’ha
d’interpretar la manifestació com una crida
a la desobediència. Els convocants la presenten com una protesta
pel "buidatge" de competències catalanes que està incentivant el
govern espanyol recorrent lleis de manera sistemàtica al TC.
La manifestació serà un
primer termòmetre per mesurar la mobilització ciutadana quan falta poc menys
d’un mes per a les eleccions
espanyoles del 26-J. De fet, les entitats promotores són
conscients del context preelectoral en què tindrà lloc la marxa i consideren
que aquest escenari dóna encara més força a la reivindicació que plantegen
perquè sigui escoltada pels partits que es disputen la Moncloa.
Més participació
territorial
Tot i que s’espera que un
centenar d’entitats s’afegeixin a la manifestació, els convocants calculen que
la participació pot superar la de la marxa de l’1 de maig. Asseguren que està
especialment mobilitzada l’àrea metropolitana, però que cal aconseguir que hi
hagi més assistents de la resta del territori per dotar-la de més força.
"Que no es quedin a casa perquè hi ha un missatge àmpliament
compartit", va reivindicar Giró. Serà el primer gran acte des del 27-S en
què sobiranistes i entitats socials aniran de la mà.
La fiscal general de
l’Estat no creu que les estelades incitin a l’odi
"No crec que les
estelades incitin a l’odi, a la xenofòbia o al racisme". Aquesta és
l’afirmació que va fer ahir la fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal,
després de la polèmica per la decisió de la delegació del govern a Madrid de prohibir l’exhibició d’estelades a la
final de la Copa del Rei, un veto que un altre jutjat va
rectificar. Segons la fiscal, la bandera independentista no és més que una
"ensenya partidista i res més" i, per tant, està d’acord amb la
sentència que va dictar el Tribunal Suprem respecte a la presència d’estelades
en edificis i espais públics, que es va pronunciar en el mateix sentit.