dimarts, 5 de juliol del 2016

Comín i Colau acorden prioritzar inversions en els barris més necessitats



Publica l’Ara

Generalitat i Ajuntament invertiran 187 milions fins a l'any 2023 en 37 centres sanitaris de Barcelona

Lluitar contra les desigualtats i reforçar el caràcter públic del sistema sanitari. Aquestes són les dues "prioritats estratègiques molt coincidents" que hi ha en aquests moments entre el departament de Salut i l' Ajuntament de Barcelona, segons han remarcat aquest dilluns el mateix conseller, Toni Comín, i l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau.


Tots dos, juntament amb el subdirector del CatSalut, David Elvira, i la comissionada de Salut del consistori, Gemma Tarafa, han presentat el nou conveni de col·laboració entre ambdues administracions pel que fa a inversions en equipaments sanitaris, un acord que contempla una inversió global de 187 milions d'euros en 37 centres concrets –ja sigui ampliació, reforma o nova construcció– que fins a l'any 2023 es desenvoluparà en diferents espais de la ciutat. Entre aquestes actuacions es troba la construcció d'ambulatoris nous a la Barceloneta, Fort Pienc i Badal, per exemple, o la remodelació d'altres com el del Bon Pastor.

Partint de la base que hi ha desigualtats en salut associades al codi postal, com ja va posar sobre la taula al novembre un estudi fet per l'Ajuntament i el mateix Comín també va subratllar al febrer en explicar que els recursos es distribuiran tenint en compte també les necessitats socials, Comín i Colau han exhibit sintonia i han compartit missatge en explicar el pla d'equipaments i subratllar que 20 de les 37 actuacions que preveuen es faran en "barris prioritaris", un fet que representa el 77% dels 187 milions. L'objectiu, per tant, passa per " prioritzar inversions en barris amb indicadors de salut menys potents" i, també, "reforçar el caràcter públic" del sistema.

Les dues administracions també han celebrat que "per primera vegada" s'inclouen inversions en equipaments de salut mental i addicions. En total, 14 actuacions es faran sobre l'atenció primària i comunitària (23,9 milions), tres sobre la sociosanitària (20,3 milions), 12 sobre salut mental i addiccions (10,7 milions) i 8 sobre l'atenció especialitzada als hospitals (132 milions). A més a més, la Generalitat aportarà 116,5 milions; l'Ajuntament, 44,6 –és l'administració que més augmenta la seva participació respecte a l'anterior conveni–; proveïdors sanitaris diversos, 11,4, i altres fonts, sobretot per la captació de fons europeus competitius, els 14,5 milions restants.
David Elvira ha defensat que es tracta d'un horitzó pressupostari "realista", malgrat la pròrroga actual dels comptes, mentre que Tarafa ha explicat que el gran gruix de les actuacions estarà enllestit l'any 2020. Hi ha altres actuacions en l'àmbit sanitari que formen part de les negociacions bilaterals, com poden ser el futur de l'Hospital Clínic o bé l'ampliació del Vall d'Hebron, però aquests punts inclouen una " derivada urbanística" que requereix una " visió més a mitjà termini" que no el conveni signat aquest dilluns.