Una sentència del Tribunal
de Justícia de la Unió Europea aclareix que la successiva renovació de
contractes temporals per cobrir un lloc, que en realitat és estructural, va en contra de la normativa europea.
Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
(TJUE) declara que la normativa espanyola (en concret l’Estatut Marc del
personal estatutari dels serveis de salut), que permet l’encadenament de
contractes temporals per atendre necessitats temporals en matèria de personal,
quan aquestes necessitats són en realitat permanents, és contrària a l’Acord
Marc de la Unió Europea sobre el treball de durada determinada.
El Tribunal considera que l’encadenament de contractes temporals
per cobrir llocs que són permanents condueix a la “precarietat” laboral dels
professionals.
Concretament, el TJUE
reconeix que la substitució temporal de treballadors per atendre necessitats de
durada limitada pot constituir “una raó objectiva”. En canvi, considera que els
nomenaments de durada determinada no pot renovar-se any rere any per
desenvolupar funcions permanents i estables incloses en l’activitat normal del
personal estatutari fix. És a dir, que es facin contractes temporals per cobrir
llocs que haurien de ser fixos.
La sentència diu, que va en contra de la directiva europea per
la qual els Estats “hauran d’ introduir mesures per prevenir els abusos
derivats de la utilització de successius contractes o relacions laborals de
durada determinada i evitar d’aquesta manera la precarització de la situació
dels treballadors per compte aliè”.
Aquest posicionament del
tribunal europeu arriba com a conseqüència d’una consulta d’un jutjat de Madrid
arrel de la denúncia d’una infermera que
va a arribar a encadenar fins a 7 contractes temporals entre 2009 i 2013 per
cobrir una vacant suposadament “conjuntural o extraordinària”.
En aquest sentit, el TJUE
considera que aquesta successió de renovacions es deu a que, en realitat, el
lloc que cobria era permanent, no temporal, i que per tant l’encadenament de contractes comporta una “precarietat”
laboral que va en contra dels acords europeus en aquesta matèria.
A més, el Tribunal de Justícia
assenyala que l’Administració pública
espanyola no té obligació de crear llocs estructurals i que li està permès
proveir els llocs mitjançant el nomenament de personal estatutari temporal interí,
sense que existeixi una limitació en quant a la durada dels nomenaments ni en
quant al nombre de les seves renovacions. “...es desprèn que la situació de
precarietat dels treballadors es converteix en permanent”.