dimecres, 26 d’abril del 2017

Pla de garantia de l’estabilitat laboral



Compromís conjunt del sector de la salut per millorar la contractació dels professionals a Catalunya

· És un full de ruta que fa una anàlisi de la temporalitat i proposa mesures per millorar la qualitat de l’ocupació
· Destaca la creació d’un observatori de la qualitat de la contractació laboral en el sistema sanitari públic i fomenta l’impuls de polítiques d’estabilització i de conciliació laboral i familiar

El principal objecte del Pla de garantia de l’estabilitat laboral és l’augment de la temporalitat en la plantilla estructural de les entitats del sector salut, tot assumint que l’augment de l’eventualitat i la proliferació de la interinitat de llarga durada són l’expressió dels efectes d’un context socioeconòmic i normatiu que ha incidit especialment en el sector públic. En aquest sentit, segons recull el document, en els darrers anys la temporalitat ha estat en alça i no ha obeït només a demandes netament assistencials, esdevenint un fenomen que requereix de mesures per contenir-la i revertir-la. Unes mesures que són urgents, tal com ho demana el fet que, a principis de l’any passat, 4 de cada 10 treballadors del sector públic de salut de la Generalitat tingués un contracte temporal.

Iniciatives en quatre àmbits
El Pla recull iniciatives en els quatre àmbits que modulen la temporalitat i que persegueixen millorar la qualitat de la contractació:

· Estabilització laboral: convertir nomenaments interins en fixos.
· Reconversió de plantilla eventual en plantilla interina.
· Millora de la contractació eventual
· Conciliació laboral i familiar


Pel que fa al primer capítol d’aquestes mesures, ja s’han emprès algunes, com ara el fet que, fa uns dies, el Govern aprovés una oferta d’ocupació pública general de 7.721 places, 2.400 de les quals són per l’Institut Català de la Salut (ICS), en el què suposa l’oferta més important en els darrers sis anys. Pel que fa a la resta d’entitats públiques de la Generalitat, Salut donarà suport perquè convoquin processos selectius, en tant que els pressupostos de l’Estat de l’any 2016 autoritzen a convocar una borsa de l’entorn de 575 places. D’altra banda, el Govern espera com es desenvoluparà i es concretarà en els propers mesos el recentment signat acord estatal per reduir al 8% la taxa de temporalitat en la plantilla estructural del sector públic en els propers tres anys.

Pel que fa a les mesures per reconvertir la plantilla eventual en plantilla interina, el Pla ja es fa ressò del compromís de l’ICS d’aconseguir, al 2017, uns 500 nous nomenaments interins a canvi de reduir eventualitats existents, seguint un procés engegat fa un parell d’anys. En la resta del sector públic no ICS, Salut farà un diagnòstic detallat de l’eventualitat, recollint els casos susceptibles de convertir-se en contractes d’interinitat. Un cop fet aquest anàlisi, els resultats es traslladaran als òrgans competents del Govern per tal d’acordar un calendari de reconversió.

En tercer lloc, el Pla expressa que l’ús de la contractació eventual i de les diferents modalitats de contracte ha ser objecte d’un seguiment especial. En concret, consideren clau limitar els contractes eventuals a temps parcial o per hores o dies a aquelles circumstàncies que estiguin justificades per motius assistencials, ja que no fer-ho té un impacte negatiu en el funcionament dels equips. A més, caldrà prestar atenció als casos en què, tot i haver-hi motius conjunturals, es produeixin contractacions eventuals encadenades. Tot plegat, en definitiva, persegueix l’objectiu final d’afavorir l’adopció de codis de bona pràctica en contractació eventual.

Per últim, també s’apunta la necessitat d’emprendre mesures de gestió i organització dels recursos humans que permetin adaptar mesures de conciliació laboral i familiar als diferents moments de la vida professional, considerant la tasca que desenvolupa i el torn en què la duu a terme. Per això, es recomana a les entitats proveïdores que es dotin, en dos anys, d’un pla de conciliació, que sigui elaborat de manera participada i que pugui ser comparat i compartit entre les organitzacions.

Un observatori per a la conciliació
En aquest sentit, el pla preveu l’elaboració d’una guia de bones pràctiques en l’àmbit de la conciliació. Aquesta tasca recaurà, en el context del Pla, en un observatori de la qualitat de la contractació laboral en el sistema sanitari públic, la creació del qual serà impulsat per Salut durant aquest any i que comptarà amb una comissió tècnica que acollirà la participació de les corporacions professionals, sindicats i representants de les organitzacions sanitàries. Aquesta, però, no serà l’única funció d’aquest objectiu, donat que, entre d’altres, també farà seguiment de l’evolució de la temporalitat i assessorà al Departament en qualitat de contractació.

El sector públic, el més afectat
En la seva part inicial, el Pla radiografia l’evolució de l’ocupació al sector salut i de la seva qualitat. Així, s’indica que on més ha augmentat la temporalitat és en les entitats del sector públic de la Generalitat. En aquest sentit, al 2014 el percentatge de temporalitat en l’àmbit de l’Estat va ser del 28,6% en la sanitat pública, mentre que en la privada va ser del 18,1%. En general, en el sector salut, va ser del 25%, mentre que la mitjana de tots els sectors va ser del 24,2%.

Com una altra mostra de l’evolució de la temporalitat, respecte el 2014, el tipus de contracte que més va augmentar en la xarxa hospitalària va ser l’eventual (16%), seguit per les suplències (12%), mentre que les vinculacions laborals estructurals fixes van caure un 2%. Per àmbit, dins de l’ICS l’eventualitat afecta més a l’hospitalari (16%) que a la primària (7%). Aquesta temporalitat, però, no es homogènia ni en relació amb l’edat ni amb el sexe dels treballadors. Així, i com a senyal que l’eventualitat afecta més les dones joves, destaca el fet que actualment el 63,5% de tot el personal eventual de l’ICS amb titulació de grau mitjà siguin dones d’entre 21 i 35 anys.

D’altra banda, la pèrdua de llocs de treball va ser un dels efectes de la davallada de recursos en el sector de la salut entre 2011 i 2014. Així, en el període 2011-2015, les entitats públiques de salut de la Generalitat van perdre 2.680 llocs de treball estructurals –o 2.407 pel que fa al global de llocs de treball assistencial, que contempla els contractes conjunturals-. Amb tot, a partir de l’any 2015, la tendència s’ha revertit, de manera que entre llavors i fins les dades del pressupost 2017 hi ha 1.542 llocs de treball assistencial més –el 64% de la davallada patida entre 2011 i 2015-; en el cas de llocs estructurals, només en 2 anys, de 2015 a 2017, s’han guanyat 769, prop d’un terç dels perduts entre 2011 i 2015.