Ramon LLENA -
Magistrat
Publica l’Econòmic
Es pot
afirmar que el procés cap a la independència requeriria una importantíssima
quantitat de nous empleats públics.
En relació amb el procés s’ha publicat en els darrers
anys, en sentit dispar i sobre qualsevol tema, tot depèn de la posició de qui
ho publica, i sovint s’ha publicat amb més voluntarisme i proselitisme que
dades. La ocupació d’un país depèn de diversos aspectes, entre d’altres, la
situació econòmica, segons estigui en fase de creixement o de recessió. El
sistema productiu, en funció d’activitats de més o menys valor afegit, o amb
més o menys tecnificació, etc.
D’altra banda els camins i ritmes que adquireixi el
procés, com tota situació politicoadministrativa, tenen també una significativa
influència en la evolució de les expectatives econòmiques, i de retruc en la
demanda d’ocupació.
Tot plegat fa difícil una previsió fonamentada dels
efectes que en la ocupació i en l’economia en general podria tenir un procés
cap a la independència.
Tanmateix, sí que hi ha un sector en què les
previsions es poden ajustar més. El sector públic, en què les necessitats de
personal són més estables i permanents i la fluctuació per la situació
econòmica és més baixa. Segons dades de l’Idescat i de l’INE, a inicis del 2017
els empleats públics a Catalunya eren 323.531. Referenciant-ho a la de població
activa, l’ocupació pública a Catalunya representa un 8,6% de la població
activa. D’altra banda, l’ocupació pública a Espanya representa el 13,2% de la
població activa.
Si Catalunya i Espanya fossin perfectament
comparables, voldria dir que el procés d’independència requeriria un increment
del 4,8% del sector públic respecte a la població activa, que vol dir la
necessitat d’uns 180.000 funcionaris i empleats públics més.
Tanmateix, si volem ser rigorosos, no podem fer
aquesta mimetització, ja que, encara que Catalunya i Espanya comparteixin un
mateix àmbit cultural, els usos, exigències i procediments organitzatius no són
els mateixos, i, encara que tinguem el mateix sistema administratiu, no es
gestiona de la mateixa manera. Per tant, difícilment a Catalunya hi haurà la
inflació de funcionaris que hi ha al conjunt d’Espanya. En qualsevol cas, es
pot afirmar que el procés cap a la independència requeriria una importantíssima
quantitat de nous empleats públics, ja sigui per bastir un sistema de defensa,
sigui de la modalitat i naturalesa que sigui, ja sigui per reforçar les
plantilles policials per gestionar les competències actualment no traspassades,
ja sigui per dotar les necessàries estructures d’estat i de capitalitat ara
inexistents. Així, des del punt de vista de l’ocupació, un nou estat suposa una
molt àmplia oferta de nous llocs de treball.