dilluns, 5 de febrer de 2018

L'1% més ric de la població mundial va acaparar el 82% de la riquesa generada l'any passat



Oxfam

A l’estat espanyol, la recuperació econòmica després de la crisi ha afavorit quatre vegades més als més rics que als més pobres.

Oxfam Intermón demana al Govern espanyol mesures per reduir la precarietat laboral, que afecta principalment a les dones i als joves. A l’estat espanyol, les treballadores cobren de mitjana un 20% menys que els treballadors.

En el marc de Fòrum Econòmic Mundial a Davos, que reuneix de nou a Suïssa a les elits polítiques i empresarials, Oxfam publica  l'informe "Premiar la feina, no la riquesa", en el qual denuncia que el 82% de la riquesa mundial generada durant l'any passat va anar a parar a mans de l'1% més ric de la població mundial, mentre que el 50% més pobre -3700 milions de persones- no es va beneficiar gens ni mica d'aquest creixement. 

A Espanya, aquest repartiment va seguir la mateixa tendència: l'1% més ric va acaparar el 40% de la riquesa creada mentre que el 50% més pobre amb prou feines va aconseguir repartir-se un 7%.


Premiar la feina, no la riquesa mostra amb detall com l'economia mundial possibilita que els més rics segueixin acumulant vastes fortunes, mentre que centenars de milions de persones han de lluitar cada dia per sobreviure amb salaris de pobresa mínims alimentant l'actual crisi de desigualtat global. Així, entre 2006 i 2015, la riquesa d'aquesta elit econòmica ha crescut en una mitjana del 13% a l'any; sis vegades més ràpid que els salaris de les persones treballadores que amb prou feines han augmentat de mitjana anual en un 2%.
Entre març de 2016 i març de 2017 es va produir el major augment de la història en el nombre de persones que les seves fortunes superen els mil milions de dòlars, amb un nou mil milionari cada dos dies. Dins de les nostres fronteres, en l'últim any, 4 nous multimilionaris espanyols van entrar a formar part de la llista creada per la revista Forbes. Avui ja són 25.

Quatre vegades més per als més rics

L'organització també pública un informe per a l’estat espanyol "Realitat o ficció? La recuperació econòmica, en mans d'una minoria". D'acord amb el mateix, la desigualtat fa que la recuperació econòmica no arribi a totes les persones per igual. En termes de renda, la recuperació ha afavorit 4 vegades més als més rics que els més pobres.
L'element fonamental de la persistència d'aquesta desigualtat tant en el món com a Espanya és el desigual repartiment en els guanys de l'activitat econòmica que persisteixen en mans dels propietaris de capital a costa de la precarització del mercat laboral, on els salaris i les condicions laborals cada vegada són pitjors. 

A l’estat espanyol, els beneficis empresarials van créixer el 2016 un 200,7% respecte de 2015 i, amb ells, el repartiment de dividends mentre que el cost laboral per treballador es manté estancat des de 2012.

 “Moltes més hores per molts menys diners”
Les dones i els joves paguen especialment la factura de la desigualtat

Un dels aspectes més alarmants de l'informe és que denuncia que són les dones i joves, els que més pateixen les conseqüències d'aquesta desigualtat. Les treballadores són les que es troben a la base d'aquesta piràmide econòmica: elles guanyen menys que els homes i estan sobre representades en les ocupacions pitjor remunerades i més precaries. La bretxa salarial entre homes i dones en el món és del 23%. A Espanya ascendeix al 20%. Per contra, 9 de cada 10 mil milionaris al món són homes.

Però, a més, les dones són les principals afectades pels contractes a temps parcial i temporal. El mercat de treball espanyol penalitza amb força a la mà d'obra femenina: el 73,9% de la població treballadora que rep els sous més baixos són dones. No obstant això, dins del grup de les persones treballadores amb retribucions més altes, elles només representen el 34,5%.

El injust sistema fiscal, aliat de la desigualtat

L'informe també identifica com un clar aliat per alimentar l'actual crisi de desigualtat és l'injust sistema fiscal, amb una tendència mundial a reduir la fiscalitat de les grans companyies i de les grans fortunes a costa de mantenir les polítiques públiques amb les aportacions de les famílies i les persones assalariades. El 0,01% dels més rics del món evadeixen 120.000 milions de dòlars.
Només a Espanya, es calcula que les grans fortunes amaguen una riquesa equivalent al 12% del producte interior brut -PIB- en paradisos fiscals. A Espanya, es recapta poc i de manera injusta, ja que els més pobres suporten un pes desproporcionat dels impostos, sobretot indirectes, i perceben moltes menys transferències socials. De fet, mentre que el 83% de la recaptació ve de l'IVA i de l'IRPF a Espanya, és a dir, de les famílies, l'impost de societats només va recaptar el 12%.
No obstant això, el 20,4% de les transferències públiques van anar a parar al 10% més ric de la població mentre que el 10% més pobre només va rebre el 4% del total de despesa. "És una qüestió de voluntat política que els governs acabin amb aquesta situació. Haurien de garantir que els més rics paguin els impostos que els corresponen i aconseguir combatre la creixent evasió i elusió fiscal. Han d'utilitzar la recaptació i la despesa per redistribuir la riquesa i disminuir els nivells inacceptables de desigualtat".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada