Publica EL DIARI DE LA SANITAT
Contractar més personal sanitari,
ampliar el temps de visites o reduir la jornada laboral són algunes de les
accions que millorarien l’atenció al ciutadà
Segons un estudi sobre la
percepció de la relació entre l’estrès laboral i l’atenció al pacient per part
del personal mèdic, el 50% dels professionals reconeix que l’estrès laboral
comporta una pitjor atenció al pacient (manca de seguiment del protocol i poc
temps dedicat a la presa de decisions), el 40% mostra irritabilitat i mal
humor, el 7% comet errors seriosos que no comporten la mort del pacient i el
2,4% reconeix incidents mortals per al pacient.
Segons ha fet saber la Universitat Oberta de Catalunya
(UOC), per a Ana Moreno Alcázar, coordinadora de la Unitat de Recerca del Centre
Fòrum de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i
professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, en
l’àmbit sanitari hi ha un conjunt de factors que fomenten «de manera
significativa» la sensació d’estrès del personal assistencial. Són sobretot
les retallades provocades per la crisi econòmica i
la sobrecàrrega assistencial per manca de recursos, indica l’experta.
Això comporta l’aparició de problemes de salut, com «la depressió i l’ansietat»,
afegeix Moreno.
«Actualment, els professionals de la salut se
senten desbordats pel nombre de pacients que han d’atendre i les
condicions laborals en què ho han de fer: poc temps, jornades laborals de dotze
hores o més, manca de personal…», constata. A més, la mateixa activitat
assistencial exposa els professionals diàriament a afrontar situacions
decisives com tractar pacients de risc, fer cures intensives, pal·liatives,
situacions crítiques de salut que moltes vegades acaben amb la mort dels
pacients. També s’ha de tenir en compte els vincles i les relacions amb els
companys dels serveis, «que en molts casos són tenses a causa de la mateixa
sobrecàrrega i això fomenta la sensació de malestar», diu la professora de la
UOC.
Infermers i residents, els altres
col·lectius amb nivells alts d’estrès
Els metges no són els únics amb símptomes d’estrès.
Segons un article publicat per
la prestigiosa revista JAMA (Journal of the American Medical
Association), més d’un 30% dels residents que són en els primers anys
de residència tenen depressió o símptomes depressius, i aquest estat no
disminueix els anys següents. Moreno apunta com a causes més comunes l’anticipació
de la responsabilitat, dubtes sobre la pròpia capacitat, la sensació de manca
de control, la sensació de sentir-se explotats i la manca de recursos, entre
altres.
Amb relació als infermers, la psicòloga apunta
com a factors de risc la gran quantitat d’hores lligades al patiment dels
pacients; el fet de sentir que tenen un paper d’intermediaris dels metges, el
pacient i els familiars; el fet de rebre una gran quantitat de crítiques i
exigències de banda i banda; la imatge devaluada i esbiaixada de la seva
professió, a més de la manca de recursos i de llargues jornades laborals.
La professora dels Estudis de Ciències de la Salut
Dolors Colom afegeix com a col·lectiu vulnerable de patir estrès
els treballadors socials sanitaris. «D’una banda, reben les peticions
d’ajuda de les persones malaltes i les seves famílies i, de l’altra,
saben a priori que el sistema està col·lapsat i que no hi ha
recursos de les institucions», explica l’especialista.
Les condicions òptimes de treball
Perquè la situació faci un tomb, Ana
Moreno suggereix instaurar serveis de salut preventiva i millorar les
condicions laborals que afavoreixen la reducció de la sensació
d’esgotament i estrès del professional. «Contractar més personal, ampliar el
temps de visites i reduir la jornada laboral» són algunes de les seves
propostes. Per a la psicòloga, aquestes noves polítiques ajudarien al benestar
físic i psicològic del personal assistencial i comportarien un impacte positiu
en l’atenció del pacient.
La professora col·laboradora de la UOC afegeix que un
metge amb estrès hauria d’estar de baixa laboral quan es veu «desbordat» i
la seva mala gestió té conseqüències negatives en el servei que presta al
ciutadà. Abans d’arribar a aquesta situació, Moreno recomana que demani ajuda
psicològica i incorpori pràctiques que ajudin a controlar l’estrès, com «la
relaxació, la meditació, el ioga, l’exercici físic i estils saludables
d’alimentació».
Nou de cada deu espanyols ha sentit
estrès el darrer any
Segons el VII Estudi de CinfaSalud «Percepción y hábitos de la población
española en torno al estrés», que té l’aval de la Societat Espanyola
per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SEAS), nou de cada deu espanyols (96%)
han sentit estrès el darrer any i quatre de cada deu (42,1%) ho han fet de
manera freqüent o continuada, percentatge que equival a gairebé dotze
milions i mig d’espanyols(12.413.000).
Per gènere, la dona mostra un nivell més elevat
d’estrès que l’home. Una de cada dues (48,7%) declara sentir-se estressada
freqüentment o contínuament, enfront d’un de cada tres homes (31,5%). Per
edats, els menors de quaranta-cinc anys presenten un grau més elevat d’estrès
i, pel que fa a ocupació, els estudiants són els qui més indiquen tenir estrès
de manera freqüent o continuada (55,6%), seguits de les persones que cerquen la
primera feina (50,7%) i, en tercer lloc, dels treballadors tant per compte
d’altri com per compte propi (41,4% en tots dos casos).