SANITAT-INTERSINDICAL-CSC

La FRAGMENTACIÓ de l'ICS

2012-02-24T11:10:00.002+01:00

Davant l'inici de la fragmentació de l'ICS cal estar ben informat. Per això us deixem a sota un parell de notícies.

●L'ICS es divideix en més de20 empreses públiques per ser "més eficient"

● El Conselld’Administració de l’ICS aprova iniciar el projecte de reformulació del’empresa pública

També hi trobareu l'enllaç a dos documents, que us recomanem llegir per entendre el procés de fragmentació, documents que dies enrera vam deixar al bloc:

La Governança de l'ICS, un document de treball intern que, segons la mateixa Conselleria de Salut, en cap cas es pot considerar una proposta ferma de reformulació de l'Institut Català de la Salut. Malgrat això l'ICS està seguint el document al peu de la lletra en el procés de fragmentació. En recomanem la lectura.
I un document elaborat pel CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) que enumera 10 motius per oposar-se al projecte de trossejament de l’ICS.

10 motius per oposar-se al trossejament de l'ICS
La Governança de l'ICS

Publica el 3/24: L'ICS es divideix en més de 20 empreses públiques per ser"més eficient"

El conselld'administració de l'Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona 8hospitals i 285 equips d'atenció primària i una plantilla de 41.000professionals, ha aprovat la remodelació d'aquesta institució per fer-la mésàgil i eficient. Aquest macroorganisme es dividirà en 7 empreses públiqueshospitalàries i 15 empreses públiques d'atenció primària, que agruparan, cadauna, entre 20 i 25 ambulatoris. Aquest procés de descentralització de l'ICS esfarà de manera progressiva, durant cinc anys. De moment, es comença amb lacreació de dues empreses filials: una entitat filial d'atenció primària aGirona, amb 26 ambulatoris, i, com a primera experiència hospitalària, s'ha triatl'Arnau de Vilanova de Lleida.

El serveid'anatomia patològica de l'Arnau de Vilanova concentra l'anàlisi detotes les mostres biològiques procedents dels diferents hospitals de laxarxa pública de Lleida. Això és possible per la voluntarietat dels responsablesdels diferents centres implicats, que van decidir unificar el servei. Aquestaconcentració els ha permès fer a Lleida diagnòstics complexos que abanss'havien de fer a Barcelona. Els responsables de l'ICS asseguren que, amb lanova normativa, aquesta mena d'acords seran molt més fàcils d'aconseguir,i els permetrà ser més eficients.
Jaume Capdevila, gerent Hospital Arnau de Vilanova, destaca laimportància de treballar "amb finestreta única". "Si en elterritori tenim 3 TACS, 4 TACS, i hi ha una sol·licitud d'un TAC, ara, enaquest moment cada proveïdor treballa amb la seva llista d'espera, que en unpot ser de dos mesos, en l'altre de 30 dies i en l'altre de 5 mesos, i del'altra manera estaríem treballant amb una única llista d'espera mixta.Això és molt important davant del ciutadà."

A 300 metresde l'Arnau de Vilanova hi ha l'Hospital Santa Maria. La direcció del centre jaté previst establir acords per evitar duplicitats de serveis i concentrarespecialitats complexes que els permetran, per exemple, oferir serveis queara no poden donar per falta de massa crítica, com la cirurgia toràcica. Finsara, qualsevol decisió que volgués prendre l'Arnau de Vilanova havia de passarper la seu central de Barcelona.

"Elnivell d'ineficiència que pot donar l'ICS pel fet d'estar regit per normes decaire administrativista pot ser de l'ordre del 10 al 15%. No és normal que,en un projecte de compra d'uns materials o d'una inversió important, els equipsdirectius es passin el 50% del temps en temes procedimentals i de paperassa",afirma Joaquim Casanovas, gerent de l'ICS.

Elsresponsables de l'ICS asseguren que les empreses filials que es crearan seran 100%de titularitat pública i que no s'hi podrà fer activitat privada.I mantenen que l'objectiu no és gastar menys, sinó gestionar méseficaçment els recursos disponibles.

Ara bé, elcanvi implicarà canvis en les relacions laborals. Actualment, la granmajoria dels 41.000 treballadors estan adscrits al règim estatutari, decaracterístiques similars al funcionariat. Amb la descentralització, elgerent de cada filial podrà decidir de quina manera vol contractar. L'ICS volque els nous treballadors siguin del règim laboral, és a dir, que nodependran d'unes oposicions i tindran més flexibilitat.

l consell d'administracióha aprovat per majoria aquest dijous a la tarda iniciar el projecte dereformulació de l'empresa pública. L'aprovació no ha estat per unanimitat, ....Els sindicats veuen la descentralització com una privatització i alerten queles condicions dels treballadors empitjoraran.

Publica El Punt – Avui: El Consell d’Administració de l’ICS aprova iniciar el projecte dereformulació de l’empresa pública

Llum verd per iniciar el procés defragmentació –o de reformulació, tal com l'anomenen els responsables delprojecte– de l'Institut Català de la Salut (ICS). L'hospital Arnau de Vilanovade Lleida i els 26 centres d'atenció primària que l'ICS gestiona a lescomarques gironines seran els primers centres que es transformaran en entitatsfilials de l'ICS. La previsió és que l'últim trimestre d'aquest any disposin deNIF propi i, per tant, de personalitat jurídica pròpia i d'autonomia de gestió,tal com tenen els centres concertats de la xarxa sanitària.

El conselld'administració de l'ICS va autoritzar ahir el seu director gerent, JoaquimCasanovas, a iniciar els tràmits davant l'administració per posar en marxa unprocés que, en cinc anys i de manera progressiva, ha de convertir l'ICS en ungrup de 22 entitats filials: set d'hospitalàries i quinze de formades peragrupacions d'uns 20 o 25 CAP. Segons Casanovas, aquesta reformulació permetràque cada entitat pugui prendre decisions més adaptades a les necessitats idemandes assistencials de cada territori.

Contractacions

Aquestes decisions inclouen des de lacontractació de personal fins a la possibilitat d'establir aliances amb altrescentres sanitaris no gestionats per l'ICS. Pel que fa als recursos humans, lesentitats filials ja no s'hauran d'adaptar a les convocatòries de places quefins ara feia l'ICS a escala general. Això, en el futur, es podria traduir en lafi de l'estatus de funcionariat del nou personal de l'ICS, ja que les entitatspodran optar pels contractes laborals com a fórmula habitual. Aquest ésprecisament, un dels punts que crea més recel entre els sindicats...

La intenció de l'ICS és avaluar el primerany de funcionament de l'Arnau de Vilanova i dels CAP gironins com a entitatsfilials per anar ampliant la fórmula a la resta de centres sanitaris de l'ICS.Casanovas va insistir que no es donarà entrada a l'activitat privada i que elscentres seguiran sota el paraigua de l'ICS.

La fragmentació de l'ICS –ideada pel seupresident, Josep Prat– implicarà, a mitjà termini, que el pressupost de l'ens–2.770 milions d'euros el 2011– deixi de dependre de l'aprovació del Parlamenti surti directament del Catsalut que, a través de contractes amb cada centre,pagarà una quantitat segons l'activitat encarregada, tal com ja fa amb elscentres concertats.

Les veus crítiques amb aquest modelconsideren que l'actual llei de l'ICS ja permet dotar de més autonomia elscentres. L'expert en sistemes d'informació sanitària i exmembre del consell del'ICS Santiago Marimon creu que “el trossejament farà més opac l'ICS”, ja ques'obre la porta a la creació d'empreses per prestar determinats serveis i esredueix el control dels comptes i la seva adequació als objectius de Salut.

Consorci a lescomarques de Lleida

No ha estat casualitat que l'Arnau deVilanova sigui l'hospital escollit per iniciar el procés de descentralitzacióde l'ICS. El terreny ja s'havia adobat amb la creació, el gener passat, d'unagerència única entre l'hospital de l'ICS i l'empresa pública Gestió de ServeisSanitaris (GSS), responsable dels hospitals Santa Maria de Lleida i de Tremp.De fet, la intenció a curt termini és crear un nou ens –segurament, un consorcid'uns 3.000 treballadors– que presti la majoria de serveis hospitalaris a lescomarques lleidatanes. Des de l'ICS justifiquen que els canvis suposaran la fide la burocràcia que fins ara ha fet que els centres de l'ICS “s'adaptessinpitjor que els concertats” a la demanda de serveis sanitaris i asseguren que els usuaris veuran coms'agilitzen els processos assistencial.

PUBLICACIÓ AL BOP DE LA LLEI DE PRESSUPOSTOS

2012-02-23T13:58:00.000+01:00

Ha estat publicat al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, número 259, de 21 de febrer de 2012, la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012.

Malgrat que resta pendent la seva publicació al DOGC, ja es pot consultar la publicació del Butlletí per saber que afectarà als nostres drets. Entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC.

Les mesures excepcionals de reducció de la despesa de personal prevista per a l’exercici del 2012 "que poden afectar", preferentment i amb caràcter proporcional sobre el total de les retribucions anuals, les pagues addicionals dels conceptes que tinguin consideració de complement específic o equivalent no afectaran a les entitats del sector públic de la Generalitat que tinguin subscrits contractes o convenis per a la prestació de serveis sanitaris amb el Servei Català de la Salut, segons l'article 34.3 de l'esmentada Llei.

CONVOCATÒRIA ZELADOR-2009

2012-02-23T13:37:00.004+01:00

Plantilla amb les places ofertades distribuïdes per Gerències Territorials.

Disposeu d'un model de delegació per a l'acte d'elecció a la pàgina d'Impresos i sol·licituds del bloc.

El Govern aprova el Pla de Salut que obliga els metges de família a especialitzar-se

2012-02-22T10:45:00.000+01:00

Publica l’ARA

Hauran d'atendre casos d'especialitats per reduir lesvisites als hospitals. Salut també vol reduir les llistes d'espera idiagnòstics amb un màxim de 30 dies

Presentaciódel Pla de Salut

El Govern haaprovat avui el Pla de Salut 2011-2015, que contempla, entre altres objectius,reduir les llistes d'espera, que els centres d'atenció primària donin més serveisper evitar desplaçaments als hospitals i que hi hagi un màxim de 30 dies perobtenir el diagnòstic davant un possible cas de malaltia.

Una llistaúnica centralitzada on imperi el criteri clínic és la fórmula per la qualaposta el pla per reduir les llistes d'espera, així com la supressió deduplicitats que allarguen el procés. Amb l'objectiu de garantir l'atenció deproximitat, Ruiz ha insistit que el pla pretén resoldre més problemes enl'àmbit ambulatori, una fita que implica una major coordinació entre els CAP iels hospitals a través de la figura d'una infermera d'enllaç.

Segons elconseller, el pla pivota sobre l'abordatge de les malalties més comunes,l'atenció integral als pacients crònics i la modernització organitzativa. Perfacilitar l'atenció al pacient en el menor temps possible, es potenciaranmecanismes com la teleassistència pel diagnòstic ràpid i els tractaments adomicili.

Salutespecialitza els ambulatoris

Salut tambépretén reduir un 15% el temps d'espera en les visites als metges especialistes.En l'últim any, el Servei Català de la Salut (CatSalut) va comptabilitzar 3,6milions de consultes procedents de l'atenció primària a facultatiusespecialistes. El 50% d'aquesta activitat als hospitals és de caràcterambulatori. Ara aquest flux s'ordenarà per evitar la peregrinació innecessàriade l'usuari. Els metges de capçalera assumiran consultes d'oftalmologia, salutmental, dermatologia, otorinolaringologia i aparell locomotor -aquest últimàmbit representa un 70% de les visites ateses pels professionals dels centresd'atenció primària (CAP).

Per poderresoldre els casos de manera adequada -els greus es continuaran derivant alshospitals-, els metges de família disposaran de guies clíniques pactades ambels centres de referència de cada especialitat. També podran demanar provesdiagnòstiques -com les ressonàncies magnètiques- i, si la situació del pacientho requereix, podran sol·licitar la presència física de l'especialista al CAP.Aquests professionals també hauran de dedicar una part de la jornada laboral aresoldre indicacions dels metges de capçalera, aprofitant els recursos de lesnoves tecnologies. En dermatologia, per exemple, els professionals compartiranimatges i podran debatre el diagnòstic amb l'ajuda del correu electrònic o dela webcam.

PRIVATITZACIONS: ARA SERVEI BRITÀNIC DE SALUT I DEMÀ?

2012-02-22T10:28:00.000+01:00

Més de 40 dels membres del govern Cameron tindrien interessos evidents en privatitzar el sistema nacional de salut -NHS-. Entre ells la propietària de SANITAS. No estaria de més estar alerta: Anglaterra no està tan lluny, ni en distància ni en model. I aquí també comencen a sembrar les mateixes idees sense evidència ...

El que pretén Cameron al Regne Unit és substituir progressivament l'NHS per un model a l'americana, amb múltiples proveïdors de serveis privats en competència descarnada pels clients. En definitiva, privatitzar el sistema. Com és la gestió privada de l’Hospital Hinchigbrooke, per part de la companyia Circle, on els seus propietaris són fons d’inversió lliure, que a la vegada, casualment?, són alguns dels majors donants del partit conservador britànic.

Una idea aproximada de la batalla en joc es pot obtenir amb aquest vídeo.

Simplificant molt, els arguments fonamentals que justificarien un canvi de tals proporcions serien dos.

D'una banda, la competència entre proveïdors, com en qualsevol altre sector del mercat, augmenta l'eficiència en la provisió i la satisfacció dels clients (en paraules de Cameron: "parlant clarament, la competició és l'únic camí que existeix per provar millor per als pacients").

D'altra banda, en els últims anys per al govern conservador era evident el declivi de la productivitat en la passada dècada en el NHS.

Respecte al primer d'ells, un grup de prestigiosos investigadors britànics amb Allyson Pollock al capdavant ja va publicar al Lancet, a finals de 2011, que no hi ha proves que l'elecció per part del pacient del proveïdor en el NHS salvi vides.

I pel que fa a la segona raó (la suposada disminució de la productivitat del NHS) un article, de 13 de febrer, del professor Nick Black (London School of Hygiene and Tropical Medicine) a Lancet posa de manifest que aquest argument més que una prova és un mite. La justificació de la idea procedeix de la ONS (Office for National Statistics) que comparava l'augment de les despeses en el període 2000-2008 (46.8%) amb l'augment dels "outcomes" en el mateix període (44.3%), de manera que, relacionant un amb l'altre, apareixia una diferència entre despeses i outputs de 0.4% a l'any. Però, com assenyala Black, la validesa de la comparació depèn del que entenguem per output. En relació amb la "quantitat" de l'atenció sanitària, la ONS la redueix a tres dimensions (nombre d'admissions hospitalàries i consultes externes, nombre de consultes en atenció primària i nombre de receptes dispensades). Pel que fa a la qualitat, es mesura també a través de tres dimensions: efectivitat, seguretat i experiència dels pacients, mesures a través d'un únic indicador (la seguretat, per exemple, a través de la ràtio de mortalitat hospitalària estandarditzada, i l'efectivitat en atenció primària a través del grau de control de pressió arterial i colesterolèmia en pacients amb malaltia cardiovascular).

Hi ha una última raó per justificar que a ningú se li hauria d'ocultar: els notoris conflictes d'interès entre el govern conservador britànic i les empreses que sortirien especialment beneficiades d'un canvi de model semblant: més de 40 dels membres del govern Cameron tindrien interessos evidents en privatitzar el NHS, començant ni més ni menys que per la baronessa Virgínia Bottomley of Nettlestone, Directora de BUPA, l'asseguradora britànica més important, propietària també de l'espanyola SANITAS.

Cameron no ho té fàcil, la major part dels professionals sanitaris i líders d'opinió britànics estan frontalment en contra del projecte legislatiu que sustenta el canvi de Lasley: the Health and Social Care Bill (HSCB). Una cosa que el govern Cameron menysprea.

No estaria de més estar alerta: Anglaterra no està tan lluny, ni en distància ni en model i són evidents els mateixos conflictes d'interès que hi pot haver-hi.

Quant s'abaixarà el meu sou? L'augment de l'IRPF ja es notarà a la nòmina del febrer

2012-02-22T10:10:00.001+01:00

Publica ARA

Els treballadors que cobren uns 1.500 eurosnets al mes ingressaran uns 14 euros menys. La retallada serà de 41 euros per aun sou de 2.400. La rebaixa mitjana és d'uns 20 euros

La nòmina d'aquest mes de febrer jareflectirà l'augment de l'IRPF aprovat pel govern espanyol. Segonsl'executiu, la mesura pretén fer front a la desviació del dèficit i podercomplir amb els objectius marcats per la UE.

La rebaixa mitjana de la nòmina serà d'uns 20euros, segons el càlcul que han fet els tècnics d'Hisenda. Aquest mes, però, laretallada serà doble, per compensar el recàrrec que no es va aplicar al gener.

El sindicat de tècnics del ministerid'Hisenda, Gestha, ha calculat quan suposarà aquest increment per a cada undels trams de base liquidable.

En el primer tram, l'augment de la retencióés gairebé imperceptible: 2 euros al mes. Els que tenen uns ingressos al mesd'uns 1.550 euros tindran una retenció de 14 euros més, i per als que cobrenprop de 2.370 euros al mes, la retallada arribarà fins als 41 euros. Elstreballadors amb el tram més alt, amb una nòmina mitjana de 14.500 euros,veuran com el seu sou es redueix uns 1.350 euros al mes.

Aquest és el càlcul que han fet els tècnicsd'Hisenda per a cada un dels trams:

Quant s'abaixarà el teu sou?

Base liquidable: 17.707 € - Sou netmitjà: 682 € - Augment de la retenció mensual: 2 €

Base liquidable: De 17.707 € a 33.007 €- Sou net mitjà: 1.552 € - Augment de la retenció mensual: 14 €

Base liquidable: De 33.007 € a 53.407 €- Sou net mitjà: 2.372 € - Augment de la retenció mensual: 41 €

Base liquidable: De 53.407 € a 120.000 €- Sou net mitjà: 3.580 € - Augment de la retenció mensual: 111 €

Base liquidable: De 120.000 € a 175.000 €- Sou net mitjà: 5.379 € - Augment de la retenció mensual: 252 €

Base liquidable: De 175.000 € a 300.000 €- Sou net mitjà: 7.159 € - Augment de la retenció mensual: 417 €

Base liquidable: Més de 300.000 € - Sounet mitjà: 14.497 € - Augment de la retenció mensual: 1.349 €

Dos casos pràctics sobre l'impacte en ladeclaració de la renda

El dia de l'aprovació de l'augment de l'IRPF,el ministeri d'Hisenda va posar dos casos pràctics sobre l'impacte de la pujadaen la declaració de la renda anual.

- Una persona soltera sense fills:

Si cobra 16.000 euros l'any, pagarà 53,86euros més a l'any. Si la renda és de 30.000 euros, l'increment serà de 248,88euros anuals. Si el sou brut és de 400.000 euros, pagarà un increment de20.300,87 euros a l'any.

- Una família amb dos fills i declaracióconjunta:

Si els ingressos són 16.000euros l'any, l'increment de la quota és 0. Si els ingressos són 30.000 euros,l'increment de la quota és de 151,81 euros a l'any. Si els ingressos són de 400.000euros, l'increment de la quota és de 20.300,87 euros a l'any.

L'ICS inicia el procés que donarà autonomia als seus vuit hospitals

2012-02-21T10:48:00.000+01:00

Publica El Periódico

L'àrea independitzada aquest any, amb 221 milions d'euros de pressupost, podrà incentivar el personal

Un centre i 25 CAP constituiran una filial de l'institut i actuaran com els equipaments concertats

L'Institut Català de la Salut (ICS) preveu concedir el mes que ve un ampli grau d'autonomia a un dels seus vuit hospitals, que, juntament amb 25 centres d'assistència primària (CAP), es constituirà en una empresa filial del grup sanitari de la Generalitat, que compta amb 41.000 professionals sanitaris. La nova entitat gestionarà de forma autònoma el 8% dels 2.770 milions d'euros que constitueixen el pressupost de l'ICS per al 2012 -221 milions-. Tindrà personalitat jurídica pròpia, podrà sol·licitar crèdits si en necessita per finançar-se i, com fan els 56 hospitals públics concertats de Catalunya, establirà un contracte amb el Servei Català de la Salut pel qual se li finançaran els actes mèdics que es comprometi a assumir.

En canvi, a diferència de la resta dels centres concertats, no podrà disposar d'una línia privada d'assistència, com sí que existeix a l'Hospital Clínic de Barcelona i al de Sant Joan de Déu, entre altres.

L'anunciat desmembrament de l'ICS s'aturarà aquí aquest any. La resta dels centres que integren l'institut, set hospitals més i 260 CAP, seguiran funcionant com un organisme de la Generalitat amb finances i canvis funcionals que han de ser aprovats al Parlament. L'objectiu d'aquesta pretesa partició és concedir agilitat de gestió a aquesta enorme empresa pública, la més gran de Catalunya, i facilitar que els seus centres sanitaris guanyin competitivitat en el sector sanitari, explica la direcció de l'ICS.

GRÀCIES A LA 'LLEI ÒMNIBUS' / Aquesta primera disgregació -que possiblement protagonitzarà l'Hospital Joan XXIII de Tarragona o un altre centre d' envergadura similar-és vista per la Conselleria de Salut com una experiència pilot i els resultats s'analitzaran l'any que ve abans d'autoritzar noves independències. L'objectiu de l'ICS és completar la seva descentralització en els pròxims cinc anys. Aquest pas és possible gràcies a l'aprovació, el desembre passat, de la llei òmnibus, que amplia les competències d'autonomia previstes en la llei de l'ICS, del 2007. Una vegada es produeixi la disgregació, l'hospital independitzat i els 25 CAP funcionaran com ho fan la resta dels centres sanitaris concertats: disposarà de tresoreria pròpia i establirà contractes amb els seus proveïdors. El personal que incorpori a la seva plantilla a partir de llavors no estarà subjecte a l'estatut de la funció pública -no seran funcionaris- i els seus salaris seran decidits de forma autònoma per la direcció de l'hospital. Això no alterarà els drets dels treballadors que sí que són funcionaris, la majoria dels professionals sanitaris de l'ICS.

La nova empresa filial dependrà d'un consell gestor d'àmbit superior, que seguirà presidit per l'ICS, i mantindrà alguns serveis comuns amb la resta del grup, els que resulti més beneficiós contractar a gran escala: logística i manteniment, material quirúrgic i sanitari, medicaments, neteja i nombrosos serveis auxiliars d'ús quotidià se seguiran gestionant de manera conjunta per tots els centres de l'ICS. «Volem tenir els avantatges d'un gran grup i eliminar els desavantatges de ser un organisme de l'Administració sense cap autonomia», va indicar Joaquim Casanovas, director de l'ICS. «L'ICS no es trossejarà, no tindrà àrees de serveis de pagament, ni podrà incorporar capital privat», va afegir.

PREOCUPACIÓ / La nova fórmula, que és vista amb preocupació pel personal de l'ICS, afavorirà que els gestors estableixin incentius salarials per als sanitaris que compleixin els objectius d'activitat i qualitat que marqui la direcció. La idea, afegeixen, és evitar que es perdi «iniciativa i lideratge». La possibilitat de disgregar aquest institut va quedar plasmada en una llei, aprovada el juliol del 2007 pel Govern tripartit, que, segons argumenta el seu articulat, ha de «desenvolupar una gestió pública moderna, autònoma, amb participació dels professionals, descentralitzant tant com sigui possible la presa de decisions assistencials».

Encara que la llei es va aprovar fa cinc anys, no s'havien posat mai les bases per a la seva aplicació. La possibilitat de tenir més autonomia i capacitat de competir forma part de les aspiracions d'un sector del personal mèdic de l'ICS, que amb freqüència ha criticat l'excessiva burocratització dels seus centres sanitaris. També coexisteixen els que temen que en l'interès dels nous gestors predomini l'objectiu d'ajustar els pressupostos, un aspecte no sempre assumible en serveis públics sanitaris subjectes a imprevistos. Els sindicats han assegurat en els últims mesos que la Generalitat pretén introduir capital privat a l'ICS.

ERO (Expedient de Regulació d'Ocupació) A LES EMPRESES PÚBLIQUES

2012-02-21T10:24:00.000+01:00

La Disposició addicional segona del Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral afegeix una disposició addicional vintena al Text refós de l'Estatut dels Treballadors amb el següent contingut:

«L'acomiadament per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció del personal laboral al servei dels ens, organismes i entitats que formen part del sector públic d'acord amb l'article 3.1 del text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, s'efectuarà d'acord amb el que disposen els articles 51 i 52.c) de l'Estatut dels Treballadors i les seves normes de desplegament i en el marc dels mecanismes preventius i correctius regulats en la normativa d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de les Administracions Publiques.

Als efectes de les causes d'aquests acomiadaments en les Administracions Públiques a què es refereix l'article 3.1 del text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, s'entendrà que concorren causes econòmiques quan s’hi produeixi una situació d'insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent per al finançament dels serveis públics corresponents. En tot cas, s'entendrà que la insuficiència pressupostària és persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius. S'entén que concorren causes tècniques, quan es produeixin canvis, entre altres en l'àmbit dels mitjans o instruments de la prestació del servei públic de què es tracti i causes organitzatives, quan es produeixin canvis, entre altres, en l'àmbit dels sistemes i mètodes de treball del personal adscrit al servei públic. »

Per tant, el personal estatutari i el personal funcionari al servei dels ens, organismes i entitats que formen part del sector públic en queda exclòs.

CONVOCATÒRIA DT8-LLEV-2009

2012-02-20T22:00:00.000+01:00

Ha sortit publicat el llistat dels resultats provisionals del concurs de mèrits.

S'obre un termini de 10 dies, que s’iniciarà el dia 21 de febrer de 2012 i finalitzarà el dia 5 de març de 2012, ambdós inclosos, per tal que les persones aspirants puguin presentar les reclamacions que considerin oportunes.

Accedeix al llistat
Com imprimir el llistat

Portes d'entrada al sistema?

2012-02-20T13:42:00.000+01:00

QUÈ S’HA APROVAT JA AL PARLAMENT QUE AFECTI ALS NOSTRES DRETS

2012-02-20T11:13:00.000+01:00

Malgrat que està pendent de publicació al DOGC i dedeterminar l’inici de la seva vigència, les següents mesures ja han estataprovades pel Parlament de Catalunya:

MESURES TEMPORALS

Reducció de l’import del complement específic o equivalent preferentment ales dues pagues addicionals dels mesos de juny i desembre del 2012.

S’autoritza el Govern a adoptar mesures excepcionals dereducció de la despesa de personal prevista per l’exercici 2012 que podenafectar, preferentment i amb caràcter proporcional sobre el total de lesretribucions anuals, les pagues addicionals dels conceptes que tinguinconsideració de complement específic o equivalent.

Aquesta mesura ja ha estat concretada pel Govern de la Generalitat amb una retallada del 3% de les retribucions íntegres anuals.

Suspensió del Fons d’Acció Social.

Per a l'exercici del 2012, no s’atorgaran els ajuts alsempleats i empleades pel concepte de Fons d’acció social i tampoc s’atorgaranaltres ajuts que tinguin la mateixa naturalesa i la mateixa finalitat, sensperjudici de la contractació de pòlisses d’assegurances per a la cobertura decontingències per accidents dels empleats i empleades.

Reducció del 50% dels imports màxims a percebre durant el 2012 en conceptede Direcció per Objectius (DPO) del Personal Estatutari de l’ICS

Durant el 2012 el personal estatutari de l’InstitutCatalà de la Salutpercebrà el 50% de la retribucions fixades al II Acord de la Mesa Sectorial deNegociació de Sanitat, sobre les condicions de treball del personal estatutaride l’Institut Català de la Salut,en concepte de complement de productivitat variable.

Suspensió de l’aportació al pla de pensions.

Durant l'any 2012, l'Administració de la Generalitat i lesentitats del seu sector públic no faran aportacions a plans de pensionsd'ocupació o contractes d'assegurança col·lectiva que incloguin la cobertura dela contingència de jubilació.

No aprovació de nova oferta d’ocupació pública per al 2012 i suspensió del’execució de les ofertes públiques aprovades i no convocades.

Durant l'exercici del 2012 no es poden aprovar novesofertes públiques d'ocupació i se suspèn l’execució de les ofertes d’ocupaciópública vigents, la convocatòria de les quals no hagi estat publicada.

Queden pendents d’aprovació pel Parlament, ja que elsgrups parlamentaris ICv-EUiA, Ciutadans i SI han portat al Consell de GarantiesEstatutàries la llei d’acompanyament dels pressupostos, el qual disposa d’unmes per a dictaminar, les següents mesures:

MESURES TEMPORALS

Establiment d’una excedència voluntària amb reserva dellloc de treball: Es proposa una excedència d’un termini mínim d’1 any i màximde 3 anys amb reserva del lloc de treball, còmput de triennis i drets deprevisió social.

Durant els tres anys següents a l’entrada en vigord‘aquesta llei, ... el personal estatutari de l'Institut Català de la Salut, té dret a gaudir d'unperíode d'excedència voluntària d'una durada mínima d'un any i màxima de tresdurant el qual es tindrà dret a la reserva del lloc de treball i al còmput deltemps a efectes de triennis i grau personal.

MESURES ESTRUCTURALS

Supressió de les millores per Incapacitat temporal (IT)

Amb efectes a partir de l'entrada en vigor d'aquesta lleii amb caràcter indefinit, se suspenen els acords i pactes sindicals relatius alreconeixement de millores econòmiques directes destinades a completar laprestació per incapacitat temporal per contingències comunes del règim deprevisió social d'aplicació.

Modificació de la retribució durant el primer any dereducció de jornada per tenir cura de fill.

Sense perjudici de l’establert a l’article 26 a) de la Llei 8/2006, les persones queper raó de guarda legal tinguin cura directa d’un menor de 12 anys, podengaudir d’una reducció de jornada d’un terç o la meitat amb la reduccióproporcional de retribucions. Només quan les necessitats dels serveis hopermetin, aquesta reducció de jornada podrà ser d’almenys un vuitè i fins com amàxim la meitat de la jornada."

Modificació dels dies d’assumptes personals.

Es podrà disposar de sis dies de permís l’any, com amàxim, per assumptes personals sense justificació. La concessió d’aquests diesde permís serà subordinada a les necessitats del servei i en tots els casoscaldrà garantir que la mateixa unitat orgànica on es presten els serveisassumirà sense dany per a terceres persones o per la pròpia organització lestasques del funcionari al qual es concedeix el permís.

Sens perjudici de l’anterior, els funcionaris tenen dreta gaudir de dos dies addicionals en complir el sisè trienni, dret ques’incrementa en un dia addicional per cada trienni complert a partir del vuitè.

Supressió dels dies addicionals de vacances (premis perantiguitat).

Amb efectes a partir de l'entrada en vigor d'aquesta lleii amb caràcter indefinit, se suspenen els acords i pactes sindicals queestableixin qualsevol sistema de premis vinculats als anys de serveis prestatsconsistents en el gaudiment de dies addicionals de vacances.

Regulació del complement per nombre d’assegurats delpersonal de contingent i zona de l’ICS.

El contingent màxim previst a l’article 111.4 del textrefós de la Llei Generalde la Seguretat Social, aprovat pel Decret 2065/1974, de 30 de maig, que espot assignar al personal estatutari de l’Institut Català de la Salut que percep els seushavers per sistema de contingent i zona resta fitxat en el nombre de cartillessegüents:

	Contingent màxim
Medicina General	1.250 cartilles
Especialitats 1r grup	21.000 cartilles
Especialitats 2n grup	42.000 cartilles
Especialitats 3r grup	84.000 cartilles
Pediatres	3.750 cartilles
Tocòlegs	19.000 cartilles
Practicants / ATS	2.500 cartilles
Llevadors	9.500 cartilles

Efectes econòmics dels nous nivells de carreraprofessional assignats al personal estatutari de l’Institut Català de la Salut.

A partir de la finalització de la convocatòriad’assignació de nivells de carrera professional del personal estatutari del’Institut Català de la Salut,aprovada per Resolució del Director Gerent de l’Institut Català de la Salut de 17 de novembre de2010 (DOGC núm. 5764, de 26 de novembre), les noves convocatòries es resoldrandins l’any següent a la finalització del període de presentació de sol•licitudsi produiran efectes econòmics des del dia 1 de gener de l’any següent a la datade la resolució d’assignació.

La majoria d'hospitals públics no reduiran les llistes d'espera

2012-02-20T08:33:00.000+01:00

Publica El Punt/Avui

Salut no té previst contractar més activitat quirúrgica als centres concertats

El departament encara no ha informat sobre els malalts que esperaven una operació no urgent a finals del 2011, però al juny eren 70.000

L'anunci del conseller de Salut, Boi Ruiz, segons el qual aquest any els hospitals recuperaran part de l'activitat quirúrgica perduda l'any passat i es començaran a reduir les llistes d'espera per a operacions no urgents topa amb les expectatives de la majoria d'hospitals de la xarxa pública, que aquest any no preveuen incrementar el nombre d'intervencions, senzillament perquè Salut no els contractarà més activitat que l'any passat, tal com recull el pressupost del departament. “El compromís del conseller és que aquest any no es modificaran ni l'activitat contractada ni les tarifes”, assegura el director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya, Ramon Cunillera.

La necessitat de retallar despesa va fer que l'any passat Salut contractés un 2,5% menys d'activitat als 55 centres de la xarxa concertada i que rebaixés les tarifes que els paga pels serveis sanitaris un 3%. Davant d'aquesta minva en els pressupostos, els hospitals no només van reduir el nombre d'operacions, proves i visites, sinó que en molts casos la rebaixa va repercutir en les plantilles, amb acomiadaments i expedients de regulació. La perspectiva per al 2012 als hospitals concertats no augura més ingressos de la sanitat pública, ja que els pressupostos de Salut preveuen 4.506 milions destinats a concerts, fins i tot un 1% menys que el 2011.

Tota la xarxa hospitalària pública, integrada pels 55 centres concertats i els vuit que gestiona l'Institut Català de la Salut (ICS), va fer, entre el gener i l'octubre de l'any passat, 303.939 intervencions quirúrgiques (entre urgents i programades): 21.153 menys que en el mateix període del 2010. Les dades de tot l'any (amb l'activitat del novembre i el desembre) no s'han fet públiques, però tot indica que la diferència augmentarà, ja que la reducció d'activitat es va concentrar, sobretot, en el segon semestre de l'any. Tampoc no se sap com es van tancar les llistes d'espera per a cirurgia programada a finals del 2011, però al juny –amb la retallada encara en l'etapa inicial– ja havien augmentat fins a 69.967 pacients, un 23% més que el desembre del 2010, quan el nombre de persones que esperaven una operació no urgent en algun hospital públic era de 56.670.

El conseller Boi Ruiz va avançar fa uns dies al Parlament que el seu objectiu és reduir “almenys un 2%” les llistes d'espera per a operacions no urgents aquest any, però de moment els únics centres que han anunciat una certa recuperació de l'activitat quirúrgica al llarg del 2012 són els vuit hospitals gestionats per l'ICS. Aquests centres són els que més van reduir l'activitat l'any passat.

Encara per sota del 2010

Amb tot, els hospitals de l'ICS no assoliran el nivell d'activitat del 2010, previ a la retallada. En total, preveuen fer aquest any 105.000 operacions (entre urgents i programades): 8.211 més que l'any passat (en van fer 96.789), però encara són 4.175 menys que el 2010.

A més, tenint en compte que la cirurgia urgent és prioritària, els retards que s'acumulen per la pèrdua d'activitat repercuteixen en les llistes d'espera per a cirurgia programada (cataractes, pròtesis, etc.). De fet, segons va confirmar la direcció de l'ICS, aquests centres no tornaran a fer activitat extraordinària de tarda per reduir les llistes d'espera –tal com es feia abans de la retallada–, sinó que l'augment d'activitat anirà a compte de modificar horaris i de la reducció de sou que s'aplicarà al personal dins de la rebaixa generalitzada prevista per als funcionaris.

Carnestoltes

2012-02-17T20:06:00.001+01:00

ENS FOTEN EL 3% ANUAL DEL SOU

2012-02-17T14:13:00.001+01:00

El Govern de la Generalitat ha publicat a l'Atri una nota informativa en què especifica la quantitat del complement específic que ens retallarà de les pagues extres de juny i desembre.

Per a la paga extra del juny es tracta d’una reducció que correspon a un 3% de les retribucions íntegres anuals del primer semestre de 2012.

Tal com havíem publicat anteriorment al bloc sobre el Projecte de Llei de pressupostos:

"Reducció de l’importdel complement específic o equivalent preferentment a les dues paguesaddicionals dels mesos de juny i desembre del 2012.

S’autoritza el Govern a adoptar mesures excepcionalsde reducció de la despesa de personal prevista per l’exercici 2012 que podenafectar, preferentment i amb caràcter proporcional sobre el total de lesretribucions anuals, les pagues addicionals dels conceptes que tinguinconsideració de complement específic o equivalent.

Això significa que en el mateix complement de la paga extraordinària delmes de desembre tornarem a patir una reducció del sou equivalent. Malgrat quela nota penjada a l’Atri, que teniu a continuació, no especifica.

Caldrà sumar-hi la reducció del 50% de les DPO, la suspensió del Fons d'Acció Social, ...

Nota informativa sobre laMesa General de Negociació de l’Empleat Públic

1. L’article 34 de la Llei de Pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per a l’exercici 2012 autoritza el Govern a adoptarmesures excepcionals de reducció de la despesa de personal que poden afectar,preferentment i amb caràcter proporcional sobre el total de les retribucionsanuals, les pagues addicionals dels conceptes que tinguin consideració decomplement específic o equivalent.

Pel que fa al personal laboral, la Llei disposa que ladistribució i l’aplicació de la reducció es produirà per mitjà de la negociaciócol·lectiva i, en cas que l’1 de maig de 2012 no s’hagi arribat a un acord dedistribució, aquesta reducció s’aplicarà a les retribucions de juny i desembre.

2. La mesura que es negocia afecta tots els empleatspúblics de l’Administració de la Generalitat, i del seu sector públic: personalfuncionari, personal estatutari i personal laboral.

3. Aquesta mesura s’ha d’aplicar de maneraproporcional sobre el total de les retribucions anuals del personal, i pertant, s’han de prendre com a base totes les retribucions percebudes pelstreballadors.

Doncs bé, la mesura es concreta en el següent:

Es tracta d’una reducció que correspon a un 3% de les retribucions íntegres anuals a imputar a la propera nòmina del mes de juny. Per tant, es prenen en consideració les retribucions íntegres percebudes el primer semestre de 2012.

S’aplica a les retribucions del mes de juny en el complement específic o equivalent.

Es tractad’una mesura que té caràcter excepcional i temporal, de manera que la reduccióretributiva que es preveu no es consolida per als exercicis futurs. Aquestatransitorietat obeeix a la necessitat urgent de disposar de manera immediatad’estalvis pressupostaris.

CONVOCATÒRIA PRIMÀRIA-ODNT-2010

2012-02-17T08:40:00.000+01:00

Llistat ordenat resultant de la suma del 1r i el 3r exercici.

Accedeix-hi

Com imprimir el llistat

LA GOVERNANÇA DE L'ICS

2012-02-16T09:12:00.000+01:00

Aquest és un document de treball intern que, segons la mateixa Conselleria de Salut, en cap cas es pot considerar una proposta ferma de reformulació de l'Institut Català de la Salut.

Malgrat tot, com diuen en castellà: "Cuando el rio suena, ...".

Document la Governança de l'ICS

Document facilitat pel FOCAP

Protesta contra les retallades davant del Parlament

2012-02-15T21:15:00.003+01:00

Publiquen Agències

Sindicats de diversos sectors de la funció pública s'han manifestat contra els pressupostos de la Generalitat de 2012 el dia que s'aprovaven.

Un miler de treballadors públics han respost a la convocatòria de concentració dels sindicats de la funció pública i s'han manifestat al davant de les portes del Parlament de Catalunya per protestar en contra dels pressupostos que ha aprovat la cambra catalana aquest dimecres al migdia. Els concentrats, portaven pancartes en contra de les retallades i a favor dels serveis públics, així com banderes catalanes i dels sindicats convocants.

La protesta ha estat tan sorollosa, amb xiulets, botzines i tambors, que l'enrenou ha arribat en ocasions a l'interior del recinte del Parlament, ja que els convocats disposaven d'instruments que han estat sonant força estona.

“Ràbia” i “decepció” són alguns dels sentiments que manifestaven aquesta tarda els representants sindicals de la funció pública, després els pressupostos per al 2012 hagin passat el filtre del Parlament amb l'acord entre CiU i PP. Asseguren, però, que mantindran les protestes i mobilitzacions perquè les retallades afecten els ciutadans “com a treballadors i com a usuaris” dels serveis públics.

Malgrat que la protesta havia estat convocada per a les 17.30 hores de la tarda, des de primera hora del matí ja hi ha hagut diversos grups de persones que s'han anat acostant a les portes del Parlament per mostrar el seu rebuig a les retallades.

CONCENTRACIÓ PELS NOSTRES DRETS SOCIALS I LABORALS

2012-02-15T12:55:00.001+01:00

Protestes pels pressupostos de la Generalitat que s'han d'aprovar aquest dimecres amb el vot de CiU i l'abstenció del PP.

Ahir tarda de protestes, que ha concentrat, delegats sindicals a les portes del Parlament, on han realitzat una acció amb torxes, espelmes i taüts de cartró per denunciar, el que considerem, la mort dels serveis públics.

Amb aquesta protesta els sindicats manifestem el nostre rebuig contra els pressupostos de la Generalitat, prevista la seva votació al Ple aquest dimecres i que, segons el pacte de CiU amb el PP, permetrà aprovar els comptes de 2012 amb el vot a favor de CiU i l'abstenció del PP.

Aquest dimecres al matí, s’ha fet una concentració a les portes del Parlament i s’han repartit esqueles de protesta als diputats que accedien a la cambra.

“Mai s’ha sacrificat tanta gent per fer rics a tants pocs”

BORSA DE TREBALL: CALENDARI DE BAREMACIONS 2012

2012-02-15T08:47:00.000+01:00

El calendariprevist per al 2012 és el següent: baremacions els mesos de març, juny,setembre i novembre.

Les baremacions esrealitzaran durant la primera quinzena del mes, excepte la de novembre que esrealitzarà durant la segona quinzena.

CONVOCATÒRIA ZELADOR-2009

2012-02-14T14:40:00.000+01:00

Han sortit publicitat:

Els resultats definitius del concurs de mèrits de lafase de concurs oposició.

Els resultats finals de la fase de concurs oposició,amb indicació del número d’ordre de classificació final assolit per cadapersona aspirant.

Les destinacions corresponents tant de les places quefiguren a la convocatòria (340), com de l’increment del 10 % de placesaddicionals (34) que s’han produït.

Accedeix al llistat

Com imprimir el llistat

Acte d'elecció
Dia: 24 de març de 2012
Lloc: Sala d’actes del Centre Corporatiu de l’Institut Català de la Salut
Gran Via de les Corts Catalanes, 587. Barcelona - 08007

Horari

10,00 hores

- Torn de promoció interna: Totes les persones aspirants

- Torn lliure (via de reserva - discapacitats): Totes les persones aspirants

- Torn lliure: Des del número 1 de classificació final al número 100, ambdós inclosos.

12,30 hores
- Torn lliure: Des del número 101 de classificació final al número 250, ambdós inclosos.

16,30 hores
- Torn lliure: Des del número 251 de classificació final al número 400, ambdós inclosos.

Les llistes d'espera quirúrgiques han crescut el 45% amb la retallada

2012-02-14T13:38:00.000+01:00

Publica El Periodico

82.000 malalts esperen per ser operats als hospitals catalans, 25.000 més que fa un any

Els centres de l'ICS acceleren l'activitat en els quiròfans per recuperar el ritme d'operacions

La càrrega fonamental de les retallades pressupostàries que la Generalitat va imposar el 2011 als hospitals catalans, prolongades en la mateixa proporció el 2012, la suporten desenes de milers de persones que esperen cita per ser operades d'una malaltia o lesió no urgents diagnosticada fa molts mesos. La Conselleria de Salut manté en silenci la xifra de demores amb què va tancar el 2011, però segons es desprèn de la retallada en l'activitat quirúrgica no urgent aplicada en els 64 hospitals públics de Catalunya, el còmput actual puja fins a 82.000 persones. Són 25.330 malalts més que el desembre del 2010, quantitat que implica que les demores van créixer un 45% durant el 2011.

Fonts de l'àrea gestora de Salut asseguren que aquest increment és només del 10%, encara que no n'ofereixen dades. Per la seva part, el director de l'Institut Català de la Salut (ICS), Joaquim Casanovas, que gestiona els hospitals de la Generalitat, xifra en «un 15%» l'increment de les llistes d'espera als seus centres. Els dos càlculs són posats en entredit per les últimes dades oficials que Salut va difondre el 2011, que indicaven que les demores quirúrgiques havien crescut un 23% entre el gener i el juny d'aquell any. En els set mesos posteriors, tots els quiròfans van interrompre de manera absoluta la cirurgia que no era urgent o motivada per un càncer, com ho va emfatitzar el mateix conseller de Salut, Boi Ruiz.

Als hospitals de l'ICS, això es va traduir en la suspensió de la cirurgia realitzada a les tardes. L'activitat que el Servei Català de la Salut va contractar el 2011 (igual que farà aquest any) als 56 hospitals concertats amb Salut (Clínic, Mar i Sant Pau, entre ells) no va incloure el 20% d'activitat addicional de què havien disposat fins al 2010. Aquesta activitat extra, explica Ramon Cunillera, director de la patronal Consorci de Salut i Social de Catalunya, es destinava a operar a les tardes malalts en llista d'espera. Aquestes decisions expliquen el cúmul de demores.

SENSE NOU DECRET /Encara que, en un sistema sanitari públic i obert com és l'espanyol, les llistes quirúrgiques no deixen mai de créixer, la proporció amb què ho van fer l'any passat a Catalunya no té precedents. Entre el 31 de desembre del 2009 i el del 2010 (abans de les retallades) van augmentar l'11% i van fixar en 56.670 els pacients en espera, segons Salut. Durant els sis mesos següents, les llistes van créixer el 23%: el juny del 2011 ja incloïen 69.967 malalts, va informar la Generalitat.

La insuportable exigència sanitària i econòmica que reflecteixen aquestes xifres, unida a la pretensió oficial de «garantir el quiròfan per als malalts greus», va portar la Generalitat a anunciar, l'octubre passat, uns nous criteris mèdics que a partir de llavors s'havien d'exigir per incloure un malalt en llista d'espera quirúrgica. Aquests criteris, que substituirien per mitjà d'un decret els vigents des del 2004, rebaixaven dràsticament les xifres d'espera: els 69.967 malalts comptabilitzats per Salut el juny del 2011 quedaven reduïts automàticament a 32.652 sense necessitat d'obrir més quiròfans ni contractar -i pagar- hores extres als cirurgians. Però, per raons no explicades, Salut no ha publicat aquest nou decret de llistes d'espera, de manera que segueix vigent el que concedeix el dret a ser operats abans de sis mesos els 82.000 malalts citats anteriorment.

En una resposta parlamentària al grup socialista, el conseller va informar el 29 de desembre passat que, entre el gener i l'octubre del 2011, els hospitals públics catalans van fer 303.939 intervencions quirúrgiques, una xifra que, va dir, en suposava 21.153 menys que en el mateix període del 2010. Encara faltaven el novembre i el desembre, els mesos de màxima restricció quirúrgica. La majoria d'aquesta cirurgia no feta va fer créixer les llistes d'espera.

RESTABLIMENT D'ACTIVITAT / Encara que des del gener passat els hospitals de l'ICS han restablert en més del 90% la seva activitat quirúrgica, el reinici intenta evitar un increment més gran de les llistes, però difícilment podrà absorbir les esperes ja acumulades, reconeix el director de la institució. Perquè les demores no augmentin, els hospitals s'han reorganitzat, han comprimint la jornada laboral de cirurgians, infermeres i anestesiòlegs, explica Casanovas. Aquest «aprofitament més gran de les hores de quiròfan» també s'aplica als centres concertats. «En el temps que abans feien cinc intervencions ara en fan set -indica-. La neteja del quiròfan entre dues operacions es resol a més velocitat: ja no hi ha temps morts». No es tornarà a pagar hores extres per resoldre cirurgia no urgent a les tardes, conclou.

L'ICS prescindeix aquest any de 550 MIR i jubilarà a 1.300 metges fins a 2015

2012-02-14T10:05:00.002+01:00

Xavier Saballs indica que el futur dels metges residents no és competència de l'Institut Català de la Salut, sinó del sistema sanitari estatal

(EUROPA PRESS). - L'Institut Català de la Salut (ICS), l'empresa pública que gestiona 8 grans hospitals i 450 ambulatoris de Catalunya, prescindirà entre 2011 i 2012 de 500 metges interns residents (MIR) als quals ha format però no podrà emprar i, addicionalment, jubilarà a 1.309 metges fins a 2015. Així es desprèn del Pla d'ordenació de recursos humans 2012-2015 de l'ICS que constata que el nombre de llicenciats sanitaris que es jubilaran entre 2011 i 2012 és de 428, enfront dels 1.004 MIR que finalitzaran el seu període de formació.

El director de recursos humans de l'ICS, Xavier Saballs, ha indicat que el futur dels metges residents no és competència de l'institut català, sinó del sistema sanitari estatal en conjunt, si bé ha ressenyat que aquests poden emprar més enllà dels centres en els que s'han format. "El problema seria que no hagués metges de recanvi" per als que es jubilen, ha resumit Saballs, que ha constatat que quadrar les xifres és impossible i, per tant, és lògic que l'oferta i la demanda no s'ajustin.

Des de l'arribada al Govern de CiU, com a conseqüència de les retallades pressupostàries, l'ICS no ha convocat noves oposicions per cobrir places vacants, de manera que, addicionalment, els MIR que sí que s'han pogut incorporar ho han fet com a substituts o interins, i per tant sense plaça fixa. De fet, en el pla de recursos humans l'ICS assumeix que la convocatòria de places per contractar facultatius especialistes i titulats superiors sanitaris és la que té major prioritat, tot i que Saballs ha reconegut que és impossible saber quan es produirà aquesta convocatòria.

L'institut tenia en plantilla a 38.900 professionals al tancament de 2010, tot i que altres 2.800 van treballar en els seus centres com a substituts i addicionalment realitzar el seu període de residència altres 2.200 MIR, i l'evolució des de 2006 mostra una tendència a reduir el nombre de personal fix - suposa el 61,4% del total-i augmentar el personal interí -26,6% - i l'eventual -12% -. En els propers anys està previst que es jubilin 1.309 metges, el que suposa el 13,19% d'aquest col · lectiu, una proporció important si es té en compte que en el cas dels diplomats sanitaris està previst que es jubilin 1.142 professionals, el 9 , 09%, encara que les dades reflecteixen una tendència a l'alça des dels 140 diplomats que es van jubilar el 2011 fins els 330 que es preveu que ho facin el 2015.

Pla del Govern

La Conselleria de Salut de la Generalitat ha reconegut 'de facto' que en l'actual conjuntura econòmica, i malgrat que en els darrers anys s'ha incorporat al sistema un nombre elevat de metges procedents d'altres països, és impossible garantir que els MIR poden seguir empleats un cop finalitzada la seva residència. En la presentació dels pressupostos per al 2012 al Parlament, el conseller Boi Ruiz va explicar que el seu departament treballa en un pla per possibilitar que els MIR que finalitzen la seva formació puguin seguir en els hospitals catalans fent un doctorat. El pla, que podria suposar una partida de 1,5 milions d'euros, serviria per pagar la inscripció al doctorat dels MIR, que podrien seguir vinculats d'aquesta manera al món sanitari.

CONVOCATÒRIA DT8-INF-2009

2012-02-14T08:45:00.002+01:00

Llistat ordenat resultant del sumatori del 1r exercici més els mèrits provisionals.

Accedeix-hi

Com imprimir el llistat

2012-02-13T10:44:00.000+01:00

DIMECRES 15 FEBRER CONCENTRACIÓ
17:30 DAVANT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

L'Hospital de la Seu opera abans als pacients de pagament que als públics

2012-02-10T12:09:00.001+01:00

Segonspublica El País

El retard en les llistes d'espera de la sanitat pública causat per les retallades de la Generalitat obre la porta a que els hospitals públics concertats -aquells que no depenen de l'Institut Català de la salut (ICS)- ofereixin unaoperació més ràpida a canvi de pagar, jasigui directament a l'hospital per llogar un quiròfano recorrent a una assegurança de salut privada. El de la Seu d'Urgell ofereix aquesta possibilitat, que permet als malalts amb recursos evitarels mesos d'espera en la sanitat pública, especialment desprésque el Departament de Salutsuspengués el decret que fixava un temps màximgarantit de sis mesos per a les16 patologies méscomuns.

El centre de la Seu, integrat des de fa 25anys a la xarxa de pública d'hospitals, ha començat aquest dilluns a llogar lessales quirúrgiques i de consultes a la sanitat privada amb l'argument depal·liar les retallades pressupostàries i el dèficit de mésd'un milió d'euros que arrossega.

Aquest hospital dóna cobertura auns 22.000 habitants de la comarca de l'Alt Urgell i està gestionat per un patronaten el qual participen el bisbat i l'Ajuntament. La direcció del centre ha decidit augmentarels seus ingressos arrendantseus espais quan no estan en ús, principalment ala tarda.

Aquest dilluns es van realitzar lesprimeres intervencions: Teresa Tosas, de 66anys, amb una lesió de genoll, va ser la primera que va utilitzar un quiròfan llogat l'hospital persaltar-se una llista d'espera d'almenys set mesos. Al'operar a través d'una mútua,només ha hagut d'esperar un.

Tosas va ser operadada demenisc a través de la MútuaComarcal en un quiròfan llogat de l'Hospital de la Seu per un traumatòlegque treballa per a la sanitat pública a través d'aquest hospital i que a més té consulta privada.

"Elmetge em va dir que per operar-me m'hauria d'esperar set mesos o més, però queexistia la possibilitat d'un acord amb l'hospital per utilitzar els seusquiròfans, en aquest cas em podria operar abans d'un mes", relata la dona.Després del pagament, la engruixada espera de la sanitat pública es vatransformar en una via ràpida cap a la intervenció quirúrgica. "Em van ferels papers després de les festes nadalenques i finalment em van operar eldilluns. Tot ha anat molt bé. Vaig entrar al quiròfan a les quatre de la tardai a les set ja era a casa ", va assenyalar la pacient.

Estracta d'un camí propiciat pels ajustos realitzats pel conseller de Salut, BoiRuiz, en la gestió de les llistes d'espera de la sanitat pública. Aquests esbasen, en síntesi, en prioritzar les intervencions més greus o urgents iretardar les que ho són menys, a més a més de suprimir el temps màxim d'esperaque garantia Salut per a la sanitat pública catalana. Només els pacients decataractes i pròtesi de genoll i maluc que compleixin certs requisits han deser operats abans de sis mesos, segons estableix un decret del Ministeri deSanitat d'obligat compliment per a la Generalitat. I tot i així, els afectatsper aquestes patologies han de complir condicions més estrictes perquè el metgepugui incloure'ls en la llista d'espera, com que la malaltia es trobi en estatavançat.

Marina Geli, consellerade Salut amb eltripartit, ja va advertir que "aquestscanvis amaguen unaeina per manipular al seu gustles llistes d'espera". Aquesta espera també permetara que els centres concertats lloguin els seus serveis a pacients depagament. De moment, els tres quiròfansde l'hospital només podran llogar-seper les tardes, que és quanno hi ha programades operacions de la sanitat pública. Hi ha una tarifa orientativaque oscil·la entre 300 i 400 euros per hora, queabona la mútua del pacient oel professional que l'atén de forma privada. En el preu va inclòs el quiròfan iel material.

L'hospital urgellenc preveurealitzar una dotzena de lloguersal mes i, de moment, les especialitats ambmés demanda són traumatologia icirurgia general. A més dels quiròfans, l'hospital també ha començat a llogar algunesconsultes els caps de setmana.

L'Hospital de la Seu defensaaquesta mesura com a útil per millorar els serveis al temps que manté una sanitat públicade qualitat. "Nosaltres garantimque qualsevol pacient de la comarca tindrà la cirurgia segons el model de llista d'espera de Salut" va justificar Joan Altimiras,gerent de l'hospital. "Peròsi prefereix escurçar els terminis, pot recórrer a la medicina privada. En cap cas aquesta activitat aniràen detriment de la qualitatde la sanitat pública ", haassenyalat. Els ingressos extres que s'obtinguin peraquesta via "es destinaran a millorar les nostres instal·lacions, demanera que es beneficiaran tothom ',ha defensat el gerent.

La iniciativa del centre està dirigida a professionals de la medicina que volen exercir privadament la seva especialitat. En qualsevol cas, puntualitzaAltimiras, l'activitat, la responsabilitat i larelació amb els pacients correspon als professionals que lloguen la instal·lació i no al mateix hospital.

L'Hospital Sant Pau paralitza l'ERO de suspensió de gairebé la meitat de la plantilla

2012-02-10T11:31:00.001+01:00

Segonspublica Europa Press

L'HospitalSant Pau de Barcelona ha paralitzat l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) de suspensió de 1.397 treballadors pelsilenci administratiu de laConselleria d'Empresa i Ocupació de la Generalitat ...

Elsilenci administratiu té lloc transcorreguts 30 diesde la interposició del recurs... per un "presumpte delictede prevaricació" en l'autoritzacióde l'ERO, al·legant que no s'han donat les causes econòmiqueslegalment exigibles per tirar endavant aquesta decisió de la direcció.

Així,l'expedient, aprovat per Empresa i Ocupació a finals de novembre deixarà d'aplicar a partir d'aquest divendres, quan un total de 157 treballadors afectats aniran alsseus llocs de treball exercintuna jornada laboral completa, com abans d'entrar en vigor l'ERO .

Noobstant, els efectes d'aquestasuspensió computen a partir del 28 de gener, 30 dies després de lapresentació del recurs, de maneraque els empleats podrien percebre el total de lanòmina previ a l'execució de l'expedient.

L'EROplantejava una suspensió del treball durant duessetmanes de 1.397 empleats finsal 31 de desembre del 2012 de la xifra de treballadors.

Unportaveu de l'hospital s'ha adherit aquesta paralitzacióa una "situació temporal" fins que la Conselleria d'Empresa i Ocupació es pronunciï sobre el recurs, que l'acusa autoritzar unERO sense que estigui acreditada un canvi en lademanda del servei, ni que les pèrdueseconòmiques afectin la viabilitat de l'empresa.

La resolució, amb data de 11 denovembre, autoritzavaa la Fundació de Gestió Sanitària HospitalSant Pau deBarcelona l'expedient, que la direcció del'hospital pretenia ampliar en 219 treballadors més, però noha pogut fer-hoper lainterposició de recursos.

SECTOR CONCERTAT

Alsetembre d'aquest any,l'hospital es va sumar a la llistade centres concertats que han presentat un expedient a conseqüència de les retallades sanitaris dictats perla Generalitat.

Perreduir el dèficit de 10 milions que té el centre, l'ERO afectava inicialmenta 1.428 treballadors, la meitat de la plantilla, a través d'una suspensió de la jornada laboral durant 15 dies des del 1 d'octubre fins desembre de 2012 ia 63 mitjançantuna suspensió d'ocupació durant 15 mesos fins l'1 degener de 2013.

L'hospitalmés antic de Barcelona, gestionat per la Generalitat, l'Ajuntament il'Arquebisbat, va posar aquest ERO sobre la taula per aconseguir reduir en 15mesos 10 dels 26 milions de retallades que el Servei Català de la Salut(CatSalut) ha imposat al centre.

CONVOCATÒRIA PRIMÀRIA-ODNT-2010

2012-02-10T09:54:00.002+01:00

Ha sortit publicat el llistat amb els resultats del tercer exercici de l’oposició (entrevista personal).

S'obre un termini de 5 dies, el qual s’iniciarà el dia 13 de febrer de 2012 i finalitzarà el dia 17 de febrer de 2012, per tal que les persones aspirants puguin presentar les reclamacions que considerin oportunes contra el resultat del tercer exercici (entrevista personal).

S'obre un termini de 10 dies, que s’iniciarà el dia 13 de febrer de 2012 i finalitzarà el dia 24 de febrer de 2012, per tal que les persones aspirants presentin les fotocòpies compulsades exclusivament dels mèrits que varen associar a l’aplicatiu informàtic (SGRH).

Accedeix al llistat
Com imprimir el llistat

La Sindicatura de Comptes observa sobrepreus del 20% en la construcció d'hospitals

2012-02-08T16:33:00.000+01:00

La Sindicatura de Comptes ha tramès al Parlament un informe de fiscalització de les obres de construcció dels hospitals d’Igualada, de Mollet i del complex sanitari de les Cotxeres de Borbó, i dels treballs de reforma i ampliació dels hospitals de Figueres i de Berga, inversions incloses en el Pla 2004-2012 del Departament de Salut de la Generalitat.
La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha emès un informe (L’informe 30/2011) en el qual destaca que un mínim de tres dels cinc projectes de construcció o ampliació d'hospitals, fiscalitzats en el marc del pla d'inversions en equipaments de salut entre el 2004 i el 2012, van presentar encariments pròxims al 20% en acabar les obres.

L'informe identifica que en el cas de l'Hospital de Mollet el sobrepreu va ser del 27,8%, en el cas de l'Hospital d'Igualada (Barcelona) va ser del 22,5% i en el de l'Hospital de Figueres (Girona) del 17,4%. L'increment significatiu en el pressupost es va produir per "successives modificacions en els projectes", del qual només una part es pot explicar per l'increment de la superfície prevista. De fet, la Sindicatura precisa que alguns casos es van observar que l'encariment també va estar motivat per l'increment dels honoraris per a la redacció o direcció dels projectes, pel que recomana que en un futur s'estableixin procediments de planificació més precisos que produeixin canvis "mínims". Alhora, l'ens fiscalitzador ha detectat que en els casos de Figueres, Mollet i Cotxeres de Borbó (Barcelona) va faltar la publicació dels anuncis de les adjudicacions en els diaris oficials i, a més, en els dos últims casos, l'adjudicació de la direcció facultativa de l'obra es va fer mitjançant un procediment negociat sense publicitat. Per aquesta raó, i prenent com a referència que les entitats responsables de la direcció i administració dels hospitals tenen sovint orígens, formes jurídiques i composicions molt diverses, la Sindicatura recomana que el Servei Català de la Salut (CatSalut) contribueixi a la millora de la gestió i a la correcció progressiva dels problemes observats.

CONVOCATÒRIA DT8-INF-2009

2012-02-07T09:00:00.000+01:00

Ha sortit publicat el llistat dels resultats provisionals del concurs de mèrits de la convocatòria DT8-INF-2009.

S'obre un termini de 10 dies, que s’iniciarà el dia 7 de febrer de 2012 i finalitzarà el dia 20 de febrer de 2012, ambdós inclosos, per tal que les persones aspirants puguin presentar les reclamacions que considerin oportunes.

Accedeix-hi

Accedeix a les notes del primer exercici

PLA D'ORDENACIÓ DE RECURSOS HUMANS

2012-02-06T09:00:00.000+01:00

Ha sortit publicat al DOGC el Pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de la Salut per al període 2012-2015.

Accedeix al document

Les reclamacions per retards en la sanitat pública es tripliquen

2012-02-03T11:56:00.000+01:00

Publica El Punt Avui

El nombre de queixes i reclamacions d'usuaris per retards en l'atenció sanitària, tant als hospitals com als centres de primària, es va multiplicar gairebé per tres durant l'any 2011, segons dades del servei d'atenció a l'usuari del Catsalut difoses ahir per l'agència Europa Press. El servei va registrar una mitjana de 180 reclamacions mensuals per retards en consultes, operacions, tractaments i proves, molt per sobre de les 66,25 de l'any 2010.

Pel que fa al total de reclamacions (en què s'inclouen les derivades de tràmits, llistes d'espera per a intervencions, anul·lacions de consultes i operacions, etc.), el servei d'atenció a l'usuari en va rebre 4.053 cada mes (135 al dia), un 7% més que el 2010, quan es van registrar 3.794 queixes mensuals (126 diàries). Els usuaris sovint han reclamat animats pels professionals.

CONVOCATÒRIES HOSPITAL UNIVERSITARI DE GIRONA DOCTOR JOSEP TRUETA

2012-01-31T16:56:00.001+01:00

Han sortit publicades al DOGC les Resolucions d'adjudicació de les places vacants de les convocatòries:

H.Girona-AUX.INF-2009

H.Girona-DUI-2009

H.Girona-TEAP-2009

H.Girona-TEL-2009

CONVOCATÒRIA ADMINISTRATIU-2009

2012-01-31T16:50:00.001+01:00

Ha sortit publicada al DOGC la Resolució d’adjudicació de les places vacants de personal estatutari de gestió i serveis de la categoria professional d’administratiu/va, subgrup C1, pel sistema de concurs oposició (convocatòria Administratiu-2009).

Accedeix-hi

Versió en pdf

La reforma 'oculta' de la sanitat catalana

2012-01-31T11:47:00.001+01:00

La reforma 'oculta' de la sanitat catalana

L'Executiu de CiU, sota la presidència de Jordi Pujol, va idear els consorcis sanitaris, amb autonomia de govern i de gestió i amb personal laboral. Amb la tornada de CiU a la Generalitat, amb Artur Mas com a president, es planteja portar més enllà aquesta fórmula: deixant la gestió dels consorcis, que no el patrimoni ni el finançament, en mans de tercers. El que es discuteix, amb discreció, és si la gestió d'aquests organismes, entre els quals hi ha el Clínic, han de fer entitats amb o sense afany de lucre, amb quin nivell de responsabilitat i en quines condicions.

Mentre tots els focus estan posat sobre les retallades pressupostàries i els seus efectes, el desmembrament de l'Institut Català de la Salut (ICS) en diverses entitats amb gestió autònoma, la taxa per recepta i els casos de presumpta incompatibilitat de càrrecs públics i privats, l'equip del conseller Boi Ruiz està gestant amb total discreció una reforma que afectarà l'essència bàsica del model català perquè pot obrir la porta al fet que els consorcis sanitaris siguin gestionats per tercers, entitats amb o sense afany de lucre (privades). Aquest projecte podria sortir a la llum el proper 17 de febrer, durant la jornada de celebració del 25è aniversari del primer consorci, el de Vic, creat el 1986.

El projecte consisteix, a grans trets, en separar el govern i el patrimoni dels consorcis dependents del Servei Català de la Salut (CatSalut) de la seva gestió. En el sector privat autonòmic hi ha un exemple recent: la mutualitat L'Aliança ha cedit al grup hospitalari privat Capio l'explotació del negoci (gestió) de l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona i la Clínica del Vallès del Sabadell. I en el sector públic hi ha alguns casos, entre ells precisament un nou consorci, el de Mollet, que el gestiona una fundació sense ànim de lucre creada el 1996 per la Societat de Socors Mutus de Mollet (mutualitat).

Però per entendre la reforma cal recordar per què hi ha consorcis sanitaris a Catalunya i per què el CatSalut és el segon proveïdor assistencial públic a Catalunya (a més de ser el que compra i finança tots els serveis públics i concertats de la comunitat autònoma).

• Després del traspàs de competències a Catalunya, el Govern autonòmic va dividir els recursos públics en l’Institut Català de la Salut i consorcis

Fem una mica d'història

L'economista Lluís Bohigas, ex subdirector de Planificació en temps del conseller de Sanitat de la Generalitat Josep Laporte (CiU), explica així l'origen dels consorcis: "En el moment dels traspassos, l'Insalud ens va cedir, entre molts altres, els nous hospitals de Vic, Terrassa i Parc Taulí de Sabadell, que substituïen a altres obsolets de titularitat municipal. Per posar-los en marxa teníem dues opcions: engruixir el paquet de l'ICS i la seva plantilla de personal estatutari, com estava succeint amb el també nou Hospital Germans Trias de Badalona, o transformàvem aquests nous hospitals en consorcis titularitat de la Generalitat, els ajuntaments i altres, els dotàvem d'autonomia de govern i de gestió i d'eines de gestió del sector privat i contractàvem per a ells a personal laboral. Vam optar per aquesta darrera fórmula i no hi va haver oposició, encara que els ajuntaments implicats estaven governats per diferents partits polítics ".

Segons la seva opinió, va ser una solució "racional i innovadora". Després, a través d'inversions, la Generalitat va anar fent-se amb el control del govern i la gestió d'aquests consorcis i, ja sota l'Executiu tripartit (PSC, ERC i ICV), van perdre pràcticament tota la seva autonomia i van passar a ser controlats i intervinguts com si fossin la mateixa Generalitat. El motiu principal va ser el sistema de comptes adoptat en la Unió Europea, conegut com SEC-95, que va portar als interventors de la Generalitat (i de l'Estat) a dir (en sentit figurat): si hem d'incorporar els deutes de les entitats dependents en la comptabilitat pública llavors les hem de controlar, igual que fem amb l'ICS.

"Abans d'això els consorcis ja feien concursos públics, necessitaven autorització prèvia per fer inversions i estaven controlats per auditories, intervenció de la Generalitat i Sindicatura de Comptes, però amb el SEC-95 es passa a un procés de burocratització i es redueix la seva autonomia , el que va en contra de la idea original i a més suposa un risc elevat d'estatutarització de les seves plantilles ", ha afegit Helena Ris, directora general de la Unió Catalana d'Hospitals.

Es manté la propietat ¿Donar la gestió a tercers resoldria el problema? "Els consorcis seguirien sent propietat de la Generalitat, el mateix que el finançament i el servei seguirien sent públics, de manera que tindrien difícil escapar de la norma SEC-95. Per fugir d'això caldria reforçar el criteri que els consorcis, com altres centres concertats, es financen a través de tarifes i no amb subvencions, però per això caldria un acord polític que reforcés l'actual model sanitari català, en el qual el sector públic es gestiona amb instruments del sector privat però sense privatitzar ", ha contestat Ris.

• La reforma consisteix en cedir a tercers, amb o sense afany de lucre, la gestió dels consorcis i, en major o menor mesura, el risc de dèficit

Ramon Cunillera, director del Consorci Sanitari i Social de Catalunya, vinculat als ajuntaments i que representa els consorcis i altres centres de titularitat o participació municipal, ha recordat que fa anys defensant aquesta reforma i ha admès que tenen interès en assumir la gestió directa d'aquestes entitats. Creu que permetria a la Generalitat aprimar, delegant la gestió en altres organismes aliens, que assumirien els riscos, però que haurien de ser sense afany de lucre perquè els possibles beneficis revertissin en el servei públic.

L'economista Guillem López Casasnovas està a favor de la reforma, provada ja a Gran Bretanya: "L'Administració té la paella pel mànec, si el que gestiona no té èxit, el dèficit és el seu problema i pot ser substituït (...) . El contingut del contracte és clau i ha d'haver risc per al qual gestiona, però no excessiu ".

Transferència del risc Per Bohigas, "si es dóna a tercers la gestió d'un consorci és perquè assumeixi el risc. No té sentit que tingui la responsabilitat un i gestioni altre". El mateix apunta Joan Barrubés, d'Antares: "Perquè sigui viable i hagi separació real del patrimoni i la gestió ha d'haver transferència del risc real, que és una cosa difícil d'articular. I a més del risc també hauria de posar un límit màxim de benefici, com s'ha fet a la Comunitat Valenciana, perquè és un negoci molt segur, amb un únic client i públic ".

Raimon Belenes, de Capio,(qui fou Director Gerent de l’ICS en el tripartit) ho veu "un artifici amb objectius encoberts". I Josep Maria Sabaté, exdirector del CatSalut i diputat del PSC, considera que no és moment de fer "experiments d'aquest tipus" per la situació d'emergència de la sanitat catalana.

EL CLÍNIC En aquesta reforma la operació més complexa i arriscada és la del Clínic de Barcelona, on un grup reduït de metges vol fer-se amb la seva gestió. Per ara només se sap el que va dir fa uns dies el seu director general, Josep Maria Piqué, a Esade: "No necessitem ser tutelats ni intervinguts per l'Administració". El pressupost global del centre és de 550 milions d'euros a l'any, el que planteja aquest dubte: si es desviessin un 5 per cent, els professionals el afrontarien de la seva butxaca? Assessors del projecte estan analitzant diverses fórmules. El Clínic és el segon hospital català, té 200 milions de deute i rep 60 anuals del Govern central.

A L’ICS ....El sector sanitari català està actualment atent a aquesta altra reforma: la de l'empresa pública Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona els recursos públics heretats de la Seguretat Social i una plantilla del 40.000 professionals, la major part estatutaris.
En aquest cas l'objectiu del Govern de la Generalitat és dividir l'ICS en set o vuit empreses autònomes territorials, amb els seus òrgans de govern i la seva pròpia negociació laboral, però cent per cent públiques i cent per cent ICS. Alguna d'aquestes entitats podrien ser autogestionades pels seus propis professionals i no es contempla en cap cas l'entrada de capital privat aliè.

Pretén donar més autonomia als consorcis sanitaris

2012-01-31T11:44:00.000+01:00

Publica Ara

Salut estudia cedir a tercers la gestió d'hospitals concertats

El conseller de Salut, Boi Ruiz, estudia cedir a tercers la gestió dels consorcis sanitaris. Vol donar més autonomia al sector concertat per millorar l'eficiència del sistema. I el sector reclama canvis.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, sempre ha defensat la necessitat d'avançar en l'autonomia de gestió dels centres sanitaris. Aquesta política s'ha començat a aplicar a l'Institut Català de la Salut (ICS), la principal empresa pública, que es fragmentarà en societats autònomes sota el paraigua públic. El següent pas que planteja el conseller és reformar els consorcis que depenen del Servei Català de la Salut (CatSalut), que aglutinen des de grans centres concertats, com l'Hospital Clínic i l'Hospital del Mar de Barcelona, fins a equipaments del territori, com els hospitals de Mataró, Sabadell, Mollet i Vic. Salut estudia deslligar-se de la gestió d'aquests consorcis i deixar-los en mans d'entitats sense afany de lucre, ja siguin fundacions o societats integrades per professionals. El patrimoni dels consorcis, així com el seu finançament, continuarien en mans públiques.

La reforma, avançada ahir per Diario Médico , encara està en fase d'anàlisi. Portaveus del departament de Salut apunten que l'objectiu del Govern és millorar l'eficiència del sistema sanitari i detallen que no s'ha concretat cap pla d'actuació específic per als consorcis. Tanmateix, fonts properes a la conselleria admeten que la fórmula de deixar la gestió dels consorcis en mans de tercers és una possibilitat que es madura. De fet, la reforma s'explorarà el 17 de febrer en unes jornades tècniques a l'edifici del Sucre de Vic, que serviran per commemorar el 25è aniversari de la primera experiència aplicada per Catalunya, el Consorci Hospitalari de Vic. Durant la sessió està programada una reunió de treball de la secretària general del departament de Salut, Roser Fernández, i el director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, amb els presidents dels consorcis i empreses públiques de la sanitat.

Marge per poder gestionar

Boi Ruiz està decidit a tornar a l'essència del model sanitari català, en què els hospitals integrats en consorcis públics -titularitat de la Generalitat, ajuntaments i altres ens- disposaven d'autonomia en els òrgans de govern, fet que els permetia aplicar models de gestió del sector privat, amb la contractació de personal laboral. Amb el temps, l'administració va assumir més control dels consorcis, un marcatge de la situació comptable que es va incrementar en l'etapa del govern tripartit i va minvar l'autonomia de gestió dels hospitals concertats. "No podem continuar amb aquesta intervenció, fa temps que necessitem un canvi", expressa Josep Maria Via, president del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona.

El Consorci de Salut i Social de Catalunya, la patronal que representa centres amb participació municipal, avala que el servei públic es pot exercir sense la participació directa de l'administració en la gestió. "Ja vam avisar que perdíem agilitat i sembla que aquest govern és més sensible a l'avís", afirma Ramon Cunillera, director del Consorci. "El sector concertat ha demostrat que pot ostentar aquesta autonomia de gestió", comenta Cunillera

HUMOR GRÀFIC

2012-01-29T11:13:00.000+01:00

28-G: Catalunya es manifesta contra el sistema financer i les retallades

2012-01-28T20:45:00.000+01:00

Milers de persones es manifesten en contra de les retallades socials

Entitats, organitzacions socials i sindicats demanen una política alternativa a la "dictadura financera"

Milers de persones s'han manifestat al centre de Barcelona per reclamar la fi de les retallades públiques. 'No a la dictadura financera, aturem les retallades”, és el lema que encapçala la marxa.

Els sindicats i les entitats socials han criticat els efectes negatius sobre serveis públics essencials com la sanitat i l'educació causats pel que consideren com una "dictadura financera". En la protesta també hi han participat les organitzacions que formem el Fòrum Social Català.

La manifestació, que ha transcorregut entre la plaça de Catalunya i el parc de la Ciutadella, ha coincidit amb el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, considerat com un feu del poder financer internacional. La protesta ha comptat amb un memorial de greuges dirigit principalment al Govern d'Artur Mas en què es reclama una marxa enrere en en el qualifiquen de desmantellament de serveis socials bàsics i la posada en marxa d'una nova política que ajudi a frenar una desocupació que a Catalunya ja afecta 775.400 persones.

QUE S’ESTÀ DISCUTINT AL PARLAMENT QUE AFECTI ALS NOSTRES DRETS

2012-01-27T13:17:00.001+01:00

Quèen diuen el Textarticulat del projecte de Llei de pressupostos 2012 i el Projecte deLlei de mesures fiscals i financeres (Llei d’acompanyament de pressupostos)sobre les mesures de retallades que poden afectar al personal de l’ICS?

MESURES TEMPORALS

Reducció del’import del complement específic o equivalent preferentment a les dues paguesaddicionals dels mesos de juny i desembre del 2012.

S’autoritza el Govern a adoptar mesures excepcionals de reducció de ladespesa de personal prevista per l’exercici 2012 que poden afectar,preferentment i amb caràcter proporcional sobre el total de les retribucionsanuals, les pagues addicionals dels conceptes que tinguin consideració decomplement específic o equivalent.

Suspensió del Fonsd’Acció Social.

Per a l'exercici del 2012, no s’atorgaran els ajuts als empleats iempleades pel concepte de Fons d’acció social i tampoc s’atorgaran altres ajutsque tinguin la mateixa naturalesa i la mateixa finalitat, sens perjudici de lacontractació de pòlisses d’assegurances per a la cobertura de contingències peraccidents dels empleats i empleades.

Reducció del 50%dels imports màxims a percebre durant el 2012 en concepte de Direcció perObjectius (DPO) del Personal Estatutari de l’ICS

Durant el 2012 el personal estatutari de l’Institut Català de la Salutpercebrà el 50% de la retribucions fixades al II Acord de la Mesa Sectorial deNegociació de Sanitat, sobre les condicions de treball del personal estatutaride l’Institut Català de la Salut, en concepte de complement de productivitatvariable.

Suspensió del’aportació al pla de pensions.

Durant l'any 2012, l'Administració de la Generalitat i les entitats delseu sector públic no faran aportacions a plans de pensions d'ocupació ocontractes d'assegurança col·lectiva que incloguin la cobertura de lacontingència de jubilació.

No aprovació denova oferta d’ocupació pública per al 2012 i suspensió de l’execució de lesofertes públiques aprovades i no convocades.

Durant l'exercici del 2012 no es poden aprovar noves ofertes públiquesd'ocupació i se suspèn l’execució de les ofertes d’ocupació pública vigents, laconvocatòria de les quals no hagi estat publicada.

Establiment d’una excedènciavoluntària amb reserva del lloc de treball: Es proposa una excedència d’untermini mínim d’1 any i màxim de 3 anys amb reserva del lloc de treball, còmputde triennis i drets de previsió social.

Durant els tres anys següents a l’entrada en vigor d‘aquesta llei, ... elpersonal estatutari de l'Institut Català de la Salut, té dret a gaudir d'un períoded'excedència voluntària d'una durada mínima d'un any i màxima de tres durant elqual es tindrà dret a la reserva del lloc de treball i al còmput del temps aefectes de triennis i grau personal.

MESURES ESTRUCTURALS

Supressió de les milloresper Incapacitat temporal (IT)

Amb efectes a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei i amb caràcterindefinit, se suspenen els acords i pactes sindicals relatius al reconeixementde millores econòmiques directes destinades a completar la prestació perincapacitat temporal per contingències comunes del règim de previsió sociald'aplicació.

Modificació de la retribuciódurant el primer any de reducció de jornada per tenir cura de fill.

Sense perjudici de l’establert a l’article 26 a) de la Llei 8/2006, lespersones que per raó de guarda legal tinguin cura directa d’un menor de 12anys, poden gaudir d’una reducció de jornada d’un terç o la meitat amb lareducció proporcional de retribucions. Només quan les necessitats dels serveisho permetin, aquesta reducció de jornada podrà ser d’almenys un vuitè i finscom a màxim la meitat de la jornada."

Modificació dels diesd’assumptes personals.

Es podrà disposar de sis dies de permís l’any, com a màxim, perassumptes personals sense justificació. La concessió d’aquests dies de permísserà subordinada a les necessitats del servei i en tots els casos caldràgarantir que la mateixa unitat orgànica on es presten els serveis assumiràsense dany per a terceres persones o per la pròpia organització les tasques delfuncionari al qual es concedeix el permís.

Sens perjudici de l’anterior, els funcionaris tenen dret a gaudir de dosdies addicionals en complir el sisè trienni, dret que s’incrementa en un diaaddicional per cada trienni complert a partir del vuitè.

Supressió dels diesaddicionals de vacances (premis per antiguitat).

Amb efectes a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei i amb caràcterindefinit, se suspenen els acords i pactes sindicals que estableixin qualsevolsistema de premis vinculats als anys de serveis prestats consistents en elgaudiment de dies addicionals de vacances.

Regulació del complement pernombre d’assegurats del personal de contingent i zona de l’ICS.

El contingent màxim previst a l’article 111.4 del text refós de la LleiGeneral de la Seguretat Social, aprovat pel Decret 2065/1974, de 30 de maig,que es pot assignar al personal estatutari de l’Institut Català de la Salut quepercep els seus havers per sistema de contingent i zona resta fitxat en elnombre de cartilles següents:

	Contingent màxim
Medicina General	1.250 cartilles
Especialitats 1r grup	21.000 cartilles
Especialitats 2n grup	42.000 cartilles
Especialitats 3r grup	84.000 cartilles
Pediatres	3.750 cartilles
Tocòlegs	19.000 cartilles
Practicants / ATS	2.500 cartilles
Llevadors	9.500 cartilles

Efectes econòmics dels nous nivells decarrera professional assignats al personal estatutari de l’Institut Català dela Salut.

A partir de la finalització de la convocatòria d’assignació de nivellsde carrera professional del personal estatutari de l’Institut Català de laSalut, aprovada per Resolució del Director Gerent de l’Institut Català de laSalut de 17 de novembre de 2010 (DOGC núm. 5764, de 26 de novembre), les novesconvocatòries es resoldran dins l’any següent a la finalització del període depresentació de sol•licituds i produiran efectes econòmics des del dia 1 degener de l’any següent a la data de la resolució d’assignació.

NOTA INFORMATIVA SOBRE LES NOVES RETENCIONS PER IRPF DURANT EL 2012

2012-01-26T14:14:00.000+01:00

Segons publica l'Atri

El Real Decreto Ley 20/2011, de 30 de Diciembre, de medidas urgentes en materiapresupuestaria, tributaria y financiera para la corrección del déficit público (BOEnúm. 315 de 31.12.2011), aprovat pelConsell de Ministres, estableix una sèrie de novetats en relació amb l'Impostsobre la Renda de les Persones Físiques a aplicar durant els anys 2012 i 2013i, en concret, per als qui perceben rendiments del treball comporta unincrement de les retencions que es quantifiquen d'acord amb l'escala aprovada al'efecte.

D'acord amb les disposicions contingudesen l'esmentat Reial Decret Llei, per calcular les retencions de l'IRPF sobreels rendiments del treball que es practicaran durant l'any 2012, cal tenir encompte el següent:

Les retencions a compte de l'IRPF a practicarsobre els rendiments del treball corresponents al mes de gener de 2012es calcularan d'acord amb el procediment general de retenció vigent al 2011.

Les noves retencions a compte de l'IRPF, en compliment de l'establert al'esmentat Reial Decret Llei, s'aplicaran desde la nòmina de febrer del 2012.

La lluita continua: si volem podem!

2012-01-25T16:07:00.001+01:00

La Intersindical-CSC vol agrair a tots/es els/les treballadors/es que han donat suport a la convocatòria de l’esmorzar reivindicatiu convocat de manera unitària per totes les organitzacions sindicals amb presència a l’Administració de la Generalitat.

Les concentracions han tingut lloc a les portes de departaments, com ara els d’Interior, d'Agricultura, Benestar Social i Família, Ensenyament, Justícia, Empresa i Ocupació, i Territori i Sostenibilitat i també entre d’altres al centre corporatiu de l’ICS i a Joventut.

Els sindicats ens plantegem repetir-les cada dimecres en contra de les retallades a la funció pública que impulsa el govern.

Aquest dissabte 28 de gener tenim la pròxima convocatòria en forma d’una gran manifestació ciutadana que du per lema: “No a la dictadura financera, aturem les retallades”. El punt de trobada és a la Plaça de Catalunya a les 17 h.

Aquesta convocatòria té el suport de totes les organitzacions sindicals i està organitzada pel Fòrum Social Català del qual formem part diverses associacions de la societat civil.

El pressupost dels serveis d'atenció sanitària es manté el 2012

2012-01-25T09:40:00.004+01:00

Fes clic per accedir-hi

Segons publica el gencat.cat

Els serveis sanitaris d’atenció a les persones no es veuran afectats per l’ajust pressupostari d’enguany, i gaudiran d’una partida pressupostària equivalent a la del 2011. Com a conseqüència, tampoc es veuran afectades les condicions laborals dels professionals que treballen en centres on ja s’hi va arribar a acords en aquest sentit durant l’any passat.

Serveis d’atenció sanitària. El pressupost del Departament de Salut per al 2012 manté el nivell d’activitat sanitària i la qualitat dels serveis, que es podran augmentar selectivament si cal, tal com ja havia anunciat el conseller de Salut, Boi Ruiz, en diverses ocasions. Això és possible gràcies, d’una banda, a l’esforç realitzat el 2011 pel sector sanitari a fi de contenir la despesa i, d’altra banda, als canvis organitzatius, alguns dels quals es van iniciar l’any passat mentre que d’altres es desenvoluparan el 2012 en el marc del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015.

Llistes d’espera. El Departament de Salut s’imposa l’objectiu per al 2012 de frenar el creixement i reduir en un mínim del 2% les llistes d’espera quirúrgiques gràcies a la reassignació de recursos que es podrà fer com a conseqüència de les accions de reforma estructural i canvis en l’organització dels serveis sanitaris, en línia amb l’indicat al Pla de Salut.

Farmàcia. L’ajustament del pressupost de Salutrepercuteix sobretot en la partida de farmàcia, que tindrà una reducció efectiva entorn del -7,5%, tot i que la reducció reflectida en el pressupost comptable és del -26%.

Taxa per recepta. El pressupost del 2012 no contempla a hores d’ara el finançament addicional que comportarà la taxa administrativa per recepta farmacèutica. La taxa serà d’aplicació universal, es cobrarà a les oficines de farmàcia a través de la recepta electrònica, i tindrà un topall de 61€ anuals per persona (5€/mes).

Accedeix a tota la notícica

L'ICS vol anar reobrint quiròfans fins que es recuperi l'activitat del 2010

2012-01-24T12:22:00.002+01:00

Publica La Vanguardia

L'hospital Joan XXIII és el primer que torna a obrir tota la cirurgia major

L'hospital Joan XXIII de Tarragona reobrirà en les pròximes dues setmanes els cinc quiròfans que va tancar mesos enrere pels dràstics retallades pressupostàries de l'any passat. És el primer a concretar la recuperació de la cirurgia perduda que es pretén en tot l'Institut Català de la Salut al llarg d'aquest any. "El de l'any passat van ser mesures conjunturals, perquè calia adequar-se a un pressupost un 10% mes baix", assenyala el gerent de l'ICS, Joaquim Casanovas.

Aquestes mesures conjunturals suprimir tota la cirurgia extra, la de la tarda, que havia aconseguit rebaixar llistes d'espera, i van tancar durant mesos un bon nombre de quiròfans de demà que s'han anat reobrint de mica en mica, però principalment per problemes greus i urgents, com la cirurgia oncològica i els trasplantaments. Hi ha un gran nombre d'operacions programades de patologies de les que podien esperar que se n’han quedat fora. Es tracta, entre d’altres, de les pròtesis de maluc o de genoll, que són les que més es recuperaran amb la normalització quirúrgica. "Finalment n’hem reduït el 11,3%, 12.386 operacions menys", assegura el gerent de l'ICS. "I el pla és que enguany ens tornem a acostar a la xifra del 2010, si no podem assolir les 109.000 operacions, hem d’arribar almenys a les 105.000".

Com es poden obrir quiròfans si el pressupost és el mateix que el de l’any passat? "Gràcies a la consolidació de les mesures estructurals que vam anar adoptant al llarg del 2011 i que ara ja funcionen des de l'1 de gener. I són estalvis per sempre: estalviem en inversions energètiques en acudir al mercat lliure, en la rebaixa de preus de els proveïdors, en utilitzar menys llits per al mateix nombre d'altes disminuint l'estada mitjana, en racionalitzar proves complementàries i unificar laboratoris, en la reordenació de les guàrdies de la primària ...". Casanovas explica que les llistes d'espera, que han crescut molt aquest 2011, no es podran reduir, "però s'agilitaran". Segons el gerent de l'ICS no es tracta de tornar a obrir tots els quiròfans i també a la tarda, "sinó d'anar incrementant l'activitat amb més eficiència, per exemple augmentant el nombre d'intervencions en cada sessió quirúrgica, encara que si cal obrir algun quiròfan de tarda, es farà ".
A Vall d'Hebron, on ahir es van col·llapsar les urgències - "per un pic enorme de casos complicats", segons fonts del centre, que va obligar a trucar a personal per reforçar el cap de setmana i demanar que altres hospitals atengueren algunes de les seves urgències -, el director de processos quirúrgics, Vicenç Martínez Ibáñez, ha estat cessat en el seu càrrec per discrepàncies profundes amb la manera de recuperar aquesta activitat quirúrgica, que va arribar a finals del 2010 a nivells màxims.
A Tarragona, l'únic territori on de moment s'ha concretat la normalització i que ha inclòs reobrir 60 llits, els sindicats asseguren que l'hospital Joan XXIII s'ha vist forçat per la pressió assistencial del moment, amb un increment global del 256% de les llistes d'espera en els últims mesos. En l'actualitat, fins a 960 pacients esperen al Joan XXIII per operar de cataractes, 298 per les varius i 264 per a una pròtesi de genoll, .... Les mateixes fonts recorden que a les tardes els quiròfans del centre tarragoní seguiran tancats, de manera que no es podran reduir les llistes d'espera, en no recuperar-se l'activitat prèvia a les retallades.
Per a la resta de la xarxa hospitalària, els centres concertats, el panorama de moment continua congelat: es repetirà pressupost (es presenta dimarts) i activitat contractada.

L’ACTIVITAT DE L'ICS

Cirugia major

2010 109.175 intervencions

2011 96.789 intervencions

Variació 2010/1011 -12.386 intervencions (-11’3%)

Cirugia Menor Ambulatòria

2010 65.447 intervencions

2011 70.127 intervencions

Variació 2010/2011 +4.680 intervencions (+7’2%)

“No a la dictadura financera. Aturem les retallades!

2012-01-23T20:00:00.000+01:00

Cridem totala ciutadania a fer sentir la seva veu el proper dissabte 28 de gener a les cinc de la tarda a unamanifestació sense banderes ni sigles, que sortirà de Plaça Catalunya / RondaSant Pere

Ens trobem en un moment de greu crisi del sistema,conseqüència de la cobdícia de banquers i grans empresaris i del malbaratamentdels recursos públics -salvant bancs i fent obres faraòniques…- que ha mostratla cara més ferotge del capitalisme neoliberal i de la globalització. La crisieconòmica ha mostrat l’estat del benestar precari en el que vivim, una manca dellibertats democràtiques i una societat fortament desigual que va camí de lafractura social.

Mentre que a Davos, al Forum Economic Mundial, els mésrics es reuneixen per consolidar el neo-liberalisme, a Catalunya més de 742.000persones estan a l’atur, 1 de cada 5 catalanes està empobrida. Però tot i això,els béns de luxe que només es poden permetre uns pocs baten records de vendes.Els hospitals tanquen plantes senceres i serveis d’urgències, els Centresd’Atenció Primària redueixen els horaris, l’educació pública cau en el mésabsolut oblit, s’executa pràcticament un desnonament cada hora, s’expulsa delsserveis socials els més pobres i així i tot, els grans consorcis empresarialsaugmenten els beneficis mentre es dediquen a reduir les plantilles.

Per això, és urgent i necessari que la ciutadaniaprenguem el carrer per fer sentir la nostra veu i la de les persones mésdesafavorides. És més urgent que mai que canviem el rumb de les polítiquesneoliberals que només beneficien als més rics, al l’1% de la població mundialque acumula prou riquesa per exercir un enorme poder sobre els països i elspobles.

Per això, desdel Fòrum Social Català, espai de trobada obert, divers,plural, no confessional, no governamental i no partidari, que aplega més de 300organitzacions, cridem tota la ciutadania a fersentir la seva veu el proper dia 28 de gener a les cinc de la tarda a unamanifestació sense banderes ni sigles, que sortirà de Plaça Catalunya / RondaSant Pere. Confluiremen el recorregut de la manifestació amb Plataforma Prou Retallades queanunciarà properament el seu lloc de concentració.

Perquè tenim dret a decidir el nostre futur. Perquè siconvertim les propostes en projectes, si ens unim i alcem la nostra veu, elcanvi serà possible.

Passem de la indignació a l’acció! No a la dictadurafinancera! Aturem les retallades

Una altra política és possible! Una altra economia ésnecessària!

Fem possibles una altra Catalunya i un altre món!

EXERCICIS AL LLOC DE TREBALL AMB PANTALLES DE VISUALITZACIÓ DE DADES

2012-01-23T08:00:00.000+01:00

Accedeix-hi

QUÈ ENS VOLEN RETALLAR!

2012-01-20T12:48:00.001+01:00

Fes clic a sobre de la imatge per accedir a tota la presentació

Accedeix al Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre lesestades en establiments turístics (Projecte de Llei d'acompanyament dels Pressupostos 2012).

El debat final en el Ple per a la Tramitació del projecte de Llei de pressupostos per al 2012 és el 16 de febrer del 2012.

NO A LES RETALLADES; SALVEM ELS SERVEIS PÚBLICS!

2012-01-20T11:25:00.001+01:00

Al costat d'onze organitzacions sindicals més, la Intersindical-CSC es va manifestar contra les retallades de les nostres condicions de treball que s'estan perpetrant en la tramitació de la llei de pressupostos de 2012 i la llei d'acompanyament, que suposaran el retrocés més gran per a les treballadores i els treballadors públics des de la restauració de la Generalitat.

També ens vam mobilitzar per la preservació dels serveis públics i contra la seva privatització. Ens hi juguem la supervivència de l'Estat del Benestar i la protecció de les persones més desafavorides. 30.000 persones vam anar des de la plaça de l'Àngel fins al davant mateix del Parlament de Catalunya. Cívicament i pacíficament vam mostrar la nostra indignació pel brutal paquet de mesures que farà més difícils les nostres vides i també les de les persones que necessiten, ara més que mai, els serveis que presta l'Administració, que, per força, es deterioraran si tot aquest desproposit continua endavant.

En arribar al parc de la Ciutadella, al davant del Parlament, els màxims representants dels sindicats convocants es van entrevistar amb representants parlamentaris, als quals van exposar les nefastes conseqüències del que, si no ho aturem, ens ve al damunt: no tan sols un nou retrocés en el nostre poder adquisitiu -des de mitjan 2010 n'hem perdut aproximadament un 13%- i en les nostres condicions de treball, sinó un deteriorament de la prestació dels serveis públics i un altre cop de destral a la demanda interna, que inevitablement s'ha de contreure a causa dels més de 230.000 treballadors/es que perdrem poder adquisitiu de forma important.

Continuarem lluitant contra aquest atac frontal a l'Estat del Benestar, a les condicions de treball dels treballadors/es de l'"empresa" més gran de Catalunya i, com a consequència de tot això, a totes les persones més desafavorides, que són les que més necessiten la solidaritat i els serveis públics. Us anirem informant de les mobilitzacions que es vagin programant.

CONTINUEM COMPTANT AMB VOSALTRES!

CARRERA PROFESSIONAL

2012-01-20T10:24:00.000+01:00

El passat dia 19 de gener va sortir publicada la resolució definitiva corresponent a la campanya de carreraprofessional N1234O11GS (sol·licitud desembre 2010).

Podeu fer laconsulta a l'aplicació (intranet i internet) SGRH:

http://www.portalics.rrhh/SGRH

http://wsa.ics.gencat.net/sgrh

Per qualsevol qüestió o aclariment, no dubteu encontactar amb la vostra Unitat de Recursos Humans (pels qui treballeu a atencióprimària) o a la Direcció de Personal (pels qui treballeu a un centrehospitalari).

Els catalans paguen l'IRPF dels suecs però menys IVA

2012-01-20T10:04:00.002+01:00

Segons publica l’Ara

El país nòrdic accepta un esforç fiscal més granperquè valora més els serveis rebuts

Suècia iCatalunya són, en aquest ordre, els països on el tipus màxim de l'IRPF és méselevat d'Europa. Els ciutadans més rics d'Alemanya paguen un 45% del seu salarien impostos sobre la renda, mentre que a França n'abonen el 41%. Des del'última reforma del govern espanyol, els ciutadans més rics de Catalunyapagaran un 56%, un nivell que només superen a Suècia, amb un 56,5%. Unacomparació que va remarcar fa uns dies el conseller d'Economia, AndreuMas-Colell, per a qui aquesta realitat pot acabar "asfixiant" Catalunya.

De fet, nonomés el tipus màxim és molt similar. Un català que cobra el salari mitjà delpaís paga exactament el mateix IRPF que un suec en la mateixa situació: un 30%.Tot i això, hi ha una diferència clau: a Suècia el tipus màxim de l'IRPF elpaga qui cobra el 50% més que el salari mitjà del país, mentre que un català hade percebre més de 12 cops el salari mitjà propi. El tipus màxim, per tant,afecta proporcionalment molts més suecs que catalans.

Diferènciesen l'IVA

De lamateixa manera, la resta d'impostos allunyen força el model fiscal de dospaïsos d'una mida molt similar -a Catalunya hi viuen 7,4 milions de persones ia Suècia, 9 milions-. Especialment diferent és l'altre gran impost existent,l'IVA, que Suècia fixa en un 25%, mentre que a Catalunya és del 18% en lamajoria dels casos. Així, tot i que la recaptació dels dos països en impostossobre el capital és molt similar, Suècia recapta molt més en els que graven elconsum i el treball.

Una altragran diferència, a més, és l'aposta que els nòrdics fan per la fiscalitatmediambiental. Una partida amb què el 2010 van recaptar més de 9.500 milionsd'euros, gairebé quatre vegades el dèficit previst per a Catalunya aquest 2012.També s'explica la recaptació sueca més alta perquè, a més d'una pressió fiscalmés elevada, el seu procés és més efectiu. Mentre que a Catalunya l'economiasubmergida ronda el 22% del PIB, a Suècia aquesta xifra baixa al 16%.

Tanmateix,l'esforç fiscal més gran dels nòrdics no és motiu de debat continu, com passaen altres països europeus, i se'n sorprenia un article del diari anglès TheGuardian titulat "On els impostos superen el 60% i tothom és feliçpagant-los". "Estic molt content de pagar aquests impostos perquè séque estic rebent valor per als diners en el futur", afirma un assessorlegal suec en el reportatge.

Ladiferència entre els impostos de Suècia i Catalunya no és equivalent a ladespesa social dels dos països. A Suècia gasten proporcionalment més enaquestes partides i els serveis que reben els ciutadans en noten lesconseqüències.

Malgrat tot,els suecs no disposen d'algunes proteccions pròpies dels catalans. Així, perexemple, al país escandinau existeix el copagament sanitari, que obliga a pagarentre 10 i 20 euros per ser atès pel metge de capçalera, i més de 30 euros perles visites d'un especialista. En tot cas, la llei estableix que cap ciutadàpagarà més de 100 euros anuals en aquest concepte. A partir d'aquest límit, ésgratuït. A més, tenen garantit per llei que cap llista d'espera a la sanitattrigui més de 90 dies.

Igualment,per tenir dret a un any d'atur els suecs han de tenir una pòlissa privada. Percontra, un empresari no pot acomiadar els seus empleats excepte en casos moltconcrets.

Cicle infernal

2012-01-16T13:50:00.002+01:00

MANIFESTACIÓ 18 DE GENER DE 2012

2012-01-16T12:43:00.003+01:00

Manifest unitari

NO A LES RETALLADES

SALVEM ELS SERVEIS PÚBLICS

A LES 17.30 HORES DES DE LA PLAÇA SANT JAUME FINS AL PARLAMENT

Les organitzacions sindicals cridem els empleats i empleades dels serveis públics a mobilitzar-se activament per aturar la política de retallades pressupostàries i de personal que el govern de la Generalitat està duent a terme i preveu incrementar en un futur immediat, tant en els departaments de la seva titularitat com en el conjunt dels serveis públics afectats pels pressupostos de la Generalitat.

Considerem que aquestes retallades són un atac directe a la qualitat dels serveis com a pilar fonamental de l’Estat del Benestar, incideixen directament en l’empitjorament de les condicions dels seus treballadors i treballadores, deterioren la qualitat del servei i les prestacions que ha de rebre la ciutadania. La intenció és clara: desballestar els serveis públics, deteriorar el seu funcionament i justificar així la seva privatització.

Aquesta política de retallades està suposant ja una pèrdua considerable de llocs de treball i la seva continuïtat posa en perill molts milers més. Nosaltres defensem els SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT, i per aconseguir-los, les administracions han d’assumir la seva responsabilitat i això vol dir invertir en mitjans, plantilles suficients i ocupació de qualitat, per evitar el deteriorament dels serveis als ciudatans i ciudatanes.

En aquest moment s’està debatent al Parlament de Catalunya la concreció d’aquestes retallades en el projecte dels pressupostos del 2012 i en el projecte de la llei d’acompanyament presentat pel Govern de CIU.

El discurs oficial que tothom “ha d’ajustar-se el cinturó” és radicalment fals, ja que és àmpliament i socialment conegut que els culpables de la crisi, no solament no s’ajusten, sinó que aconsegueixen beneficis més alts (mireu els resultats als medis) o, arribat el cas, reben ajudes de tota mena. Si no fosper la gravetat de la situació, resultaria còmic veure com proclamen la necessitat de reduir l’estat del benestar amb retallades, copagament i privatitzacions dels serveis públics, amb la intenció de socialitzar les seves pèrdues.

Per això, els treballadors i les treballadores del sector públic hem de caminar conjuntament amb la ciutadania en la defensa dels serveis públics i dels drets socials, per tal d’impedir l`aplicación d’aquestes polítiques que pretenen dinamitar l’Estat del Benestar.

Fem una crida a totes i tots els empleats públics i als treballadors i ciudatans i ciudatanes en general a defensar els serveis públics i els drets socials de la ciutadania per tal d’impedir l’aplicació d’aquestes polítiques.

PER UNS SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT

MOBILITZA’T: EN DEFENSA DELS LLOCS DE TREBALL

MOBILITZA’T: EN DEFENSA DE LES TEVES CONDICIONS DE TREBALL

MOBILITZA’T: CONTRA LA PRIVATITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS

DEFENSEM ELS SERVEIS PÚBLICS COM A GARANTIA DE L’ESTAT DEL BENESTAR

Manifestació contra l'ERO al Pius Hospital de Valls

2012-01-13T14:01:00.000+01:00

Publica El PuntAvui

El comitèdiu que la plantilla no ha de suportar el deute històric del centre

Una manifestació en què van prendre part més de 300persones va recórrer ahir el centre de Valls en protesta per les retallades ila pèrdua de serveis, i contra el possible ERO al Pius Hospital de Valls, queafectaria 114 treballadors –el 20% de la plantilla–. L'acció arriba després queaquesta setmana la Inspecció de Treball ja hagi citat l'empresa i elsrepresentants dels treballadors.

El president del comitè d'empresa del Pius Hospital,Josep Maria Trenchs, va explicar que l'objectiu de la manifestació ésreivindicar que s'aturi l'ERO. “Estem asseguts a la taula de negociaciómitjançant una mediadora però l'empresa està tancada en els seus primersnúmeros”, va lamentar. Per aquest motiu, el comitè s'ha compromès a presentaren la reunió convocada per dimecres una proposta de retallada alternativa“sense tocar cap treballador”. A més, els representants dels treballadorsreclamen a l'empresa un pla de viabilitat que vagi “més enllà del 2012”.

Segons Trenchs, tot i ser conscients de lesdificultats actuals, la plantilla “no està disposada a assumir el deutehistòric de l'hospital”, de 4,6 milions. L'endeutament global del centre és de7,7 milions per la rebaixa d'ingressos procedents del Servei Català de laSalut. El comitè també demana la presència a la taula del president del centre–de titularitat municipal– i alcalde de Valls, Albert Batet.

2012-01-13T12:32:00.000+01:00

DEFENSEM UNS SERVEIS PUBLICS DE QUALITAT

2012-01-13T12:00:00.000+01:00

Manifestació 18 de gener de2012 a les 17:30 des de Plaça Sant Jaume fins al Parlament

Els empleats públics sortirem al carrer en protesta contra lesretallades de drets i de condicions laborals i en defensa dels serveis públicsque volem que siguin de qualitat. La manifestació unitària està convocada pertotes les organitzacions sindicals del sector públic tal i com la Intersindical-CSC havia demanat desd’un principi. El recorregut que sortirà a la tarda de la plaça de Sant Jaume ies dirigirà al Parlament, coincidirà amb el primer dia del debat de les esmenesa la totalitat dels pressupostos de 2012.

Lesretallades que la Generalitat aplicarà en el capítol 1, el de despesa depersonal, pretenen estalviar 625 milions d'euros. Les principals mesures queprendrà la Generalitat són la imposició de la reducció d'un terç de jornada isou a 8.000 interins la rebaixa de lespagues dobles (en la proporció que correspon a les administracionsautonòmiques, un estalvi estimat de 306 milions), la no convocatòria de novesplaces públiques, la congelació de les aportacions al pla de pensions i al fonsd'acció social, la desaparició del tiquet menjador les tardes que es treballa,la suspensió de les pagues de productivitat o assistència, la reducció delsdies d'assumptes propis de nou a sis, i l'eliminació dels permisos perantiguitat.

Algunes de les mesures són temporals (com la reducció de les pagues dobles,complements i la suspensió del pla de pensions i el FAS), però la majoria sóncanvis estructurals que marcaran un abans i un després en les condicionssalarials i laborals dels empleats públics catalans. Per exemple, lestreballadores públiques tenim dret a percebre el 100% del salari durant elprimer any de vida dels seus fills encara que es reduïssin la jornada. Aquestdret s'elimina. Un altre dels ossos que toca aquesta reforma són el dret a percebreel 100% del sou en casos de llargues baixes mèdiques (el que es diuen milloresper incapacitat temporal).

Peraixò treballadors i treballadores del sector públic hem de caminar conjuntamentamb la resta de la ciutadania en la defensa dels serveis públics i dels dretssocials per tal d’impedir l’aplicació d’unes politiques que pretenendesballestar el ja feble Estat del Benestar.

El 5,45% dels empleats de la Generalitat es jubilaran en 5 anys

2012-01-13T10:44:00.001+01:00

Segons publica El Periódico

Prop de 9.000 treballadors deixaran lafunció pública per raó d'edat, gairebé la meitat a sanitat

La prohibició d'allargar l'ocupaciófins als 70 anys als funcionaris ja afecta 673 persones

Font: Generalitat de Catalunya

Lareducció de plantilla de l'Administració catalana s'accelerarà per motius biològics,i sense necessitat d'aplicar acomiadaments, donada l'actual estructura d'edatdel personal de la funció pública. En els pròxims cinc anys es produirà unincrement molt fort de les jubilacions que afectarà el5,45% de la plantilla actualdel personal de la Generalitat, uns 9.000 empleats sobre un total de 165.104 eldesembre passat. Amb les actuals taxes de reposició previstes en el projecte depressupostos i la llei d'acompanyament del 2012, actualment en fase detramitació al Parlament, la pèrdua neta d'ocupació pública podria arribar finsa 7.000 empleats de l'Administració.

Sien els últims anys la xifra mitjana de personal que deixava el lloc en elsector públic per haver arribat a l'edat de jubilació rondava el mig miler (nomésa la Generalitat, sense comptar les empreses i organismes públics), la piràmided'edat apunta a un ritme de més de 1.000 persones alllarg dels dos anys vinents, que s'incrementarà encara més a partir del 2014.

METGES I MESTRES// Des d'ara fins al 2016,gairebé 9.000 treballadors deixaran la Generalitat per motius d'edat. El gruixd'aquest col·lectiu treballa en sanitat (4.472). Els segueixen els docents(1.633). La resta està repartida entre administració puta i dura i serveisdiversos.

Laconcentració en aquests dos col·lectius es deu al fet que la universalitzacióde la sanitat i l'obertura de noves escoles iniciada amb la recuperació de laGeneralitat ronda les tres dècades. Llavors es van produir en molt poc anysentrades massives de personal que ara està molta prop de la jubilació. És unasituació que contrasta, per exemple, amb la plantilla dels cossos de seguretat,integrada per més de 17.000 persones i de les quals tan sols 13 superaran els65 anys durant el pròxim quinquenni.

Elprojecte de llei de pressupostos de la Generalitat del2012, juntament amb lesmesures de la llei d'acompanyament, preveuen deixar a zero la taxa de reposicióen la majoria de serveis, excepte en sanitat i ensenyament, serveis socials i seguretat,que serà del 25%.

Tambéinclouen una norma que deixa sense efecte durant tres anys els permisos perprolongar en el servei actiu fins als 70 anys els funcionaris que hosol·licitin. En aquesta situació hi havia 673 persones el desembre del 2011. Lamajoria es veuran forçades a jubilar-se durant les pròximes setmanes, quanentrin en vigor els pressupostos. Les excepcions previstes són els casos defuncionaris que necessitin estar més temps actius per completar el període mínimde servei per causar dret a la pensió de jubilació, i el personal que el Governconsideri que s'ha de mantenir al seu lloc, amb una autorització expressa, percauses derivades de la planificació i racionalització derecursos humans.

EXCEDÈNCIES AMB GARANTIA// Una altra mesura que potcontribuir a reduir temporalment la nòmina de la Generalitat senseacomiadaments, segons la previsió del Govern, és la nova possibilitat que esdóna a tot el personal de la funció pública d'acollir-se a <> d'una durada mínima d'unany i un màxim de tres. El novembre del 2011, només entre el personal de l'Administracióde la Generalitat hi havia 1.938 excedències voluntàries, en aquest cas sensela garantia de recuperar el mateix lloc de treball quan venci el permís, com passaràa partir d'aquest any. Les peticions d'excedències al llarg d'aquests últimsanys s'han reduït de manera notable, segons expliquen fonts de Governació. Amés a més s'ha registrat un fort increment de retorns de personal que disfrutavad'aquesta possibilitat i que no han volgut ampliar-la, que les mateixes fontsatribueixen als efectes de la crisi en el mercat de treball.

...

Antifrau investiga la duplicitat de càrrecs en la sanitat catalana

2012-01-12T12:53:00.000+01:00

SegonsEuropa Press

L'OficinaAntifrau de Catalunya (OAC) ha obert una investigació sobre la duplicitat decàrrecs en la sanitat catalana sobre el possible règim d'incompatibilitats enl'exercici de les seves responsabilitats públiques del president de l'InstitutCatalà de la Salut (ICS), Josep Prat, i de l'expresident del ConsorciHospitalari de Catalunya (CHC) Ramon Bagó, segons han confirmat fonts del'entitat a Europa Press.

El director de l'OAC, Daniel de Alfonso, haobert diligències d'ofici per investigar si les contractacions realitzadess'ajusten a la llei, i si les auditories efectuades pels corresponentsorganismes públics van exercir el control adequat, ...

Prat ha presentat aquest dimecres la sevadimissió de conseller d'USP Hospital i d'Innova, grup d'empreses municipalspúbliques entre les quals es troba Sagessa, després de la denúncia presentadaper la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a Reus davant de la Fiscalia del'Audiència Nacional per presumpta "prevaricació continuada" iincompatibilitat de càrrecs en empreses públiques i privades.

Prat és president del consell d'administracióde l'ICS per encàrrec del Govern de la Generalitat, sense rebre una remuneracióeconòmica per aquesta raó, només per dietes.

Bagó, per part seva, és president històricdel Grup Serhs i al mateix temps forma part del consell d'administració delConsorci S.A., una societat anònima de capital íntegrament públic ques'encarrega de la gestió del Consorci de Salut i Social de Catalunya, entitatque substitueix al CHC --que Bagó va presidir durant anys--.

El president de l'ICS, Josep Prat, dimiteix com a director general del hòlding Innova de Reus

2012-01-11T13:29:00.000+01:00

Publica ACN

L'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, admet que era una situació "incòmoda" i li ha acceptat la dimissió

El president de l'ICS, Josep Prat, ha dimitit com a director general del hòlding d'empreses de Reus, anomenat Innova, i també com a director de serveis de l'Ajuntament reusenc. Prat ha presentat aquest dimecres al matí la seva renúncia que el consistori ha acceptat, segons ha anunciat l'alcalde Carles Pellicer. L'alcalde ha reconegut que el govern es trobava en una situació "incòmoda" i que ara s'enceta una "nova etapa" en la qual podran dedicar-se amb "tranquil·litat" i "rigor" a reconvertir Innova.

La renúncia arriba just després que la CUP presentés denúncia a la Fiscalia de l'Estat per l'"opacitat" en els comptes d'Innova i la "incompatibilitat" en els càrrecs públics i privats que compagina Prat. Prat també és conseller d’USP Hospitales, una de les grans empreses privades espanyoles del sector hospitalari, filial d’una multinacional nord-americana.

RENOVACIÓ COMPLEMENT EXCLUSIVITAT

2012-01-05T12:16:00.003+01:00

Accedeix a l'Instrucció 6/2006

Sol·licitud de percepció del complement per dedicació exclusiva

Declaració de manteniment del complement per dedicació exclusiva

Les Illes Balears i Galícia cobren 10 euros per renovar la targeta sanitària

2012-01-04T14:25:00.000+01:00

Segonspublica El País

LesConselleries ho consideren una quota, ino un copagament

ABalears se suposa que s’ha de pagar per a unes quantes millores que no existeixenencara

El govern de Balears (PP) va començar el2 de gener a cobrar 10 euros a cada usuari de salut pública per renovar la sevatargeta sanitària. És una mesura amb una intenció recaptatòria, per compensarles carències pressupostàries. La seva implementació s'ha descrit com un avançamentde serveis digitals per al ciutadà perquè la targeta incorporarà un xip, una banda magnètica i una fotografiadel titular que facilitarà l'accés a l'historial. També ha començat afer-ho el Govern de gallec (PP), encara que en aquest cas la renovació de latargeta no serà obligatòria, sinó que només s’haurà de pagar si es deteriora o s’extravia.

Però encara que el cobrament ja s'aplica,els ciutadans balears, de moment, pagaran per una targeta provisional, idènticaa la ja existent, perquè fins al mes de maig no estaran disponibles les noves ambles característiques anunciades com a justificació a la seva implantació. L'esquerraa l'oposició, PSOE i PSM, van atacar la innovació i el cobrament del suport enel debat pressupostari en entendre que era un pas cap a un futur copagament sanitari,extrem que nega el Govern del PP.

El Servei de Salut de les Illes Balears,Ibsalut, indica que el nou sistema implantat "permetrà lluitar contra elfrau" en facilitar la identificació del pacient amb l'ús d'una targeta personali intransferible. Des de la Conselleria de Salut i el grup parlamentari del PPs'ha insistit en les últimes setmanes en els episodis d'ús fraudulent dels documentssanitaris, citant el cas d'una mateixa targeta que va ser usada en un mateix anyen cinc parts.

La presidenta de l'Associació El Defensordel Pacient, Carmen Flores, ...

AGalícia només estan afectats els que s'extraviïn o deteriorin el document

Flores va afirmar que la mesura decobrar 10 euros suposa implantar el copagament a la comunitat i, a més, ha criticatque s'hagi de dur a terme "amb la patètica excusa de controlar el frau".Flores equipara l'acció a l'anunciada a Catalunya per la Generalitat de cobrarun euro per recepta.

En la campanya de promoció del Govern deles Balears- i com a prova que l'objectiu últim és recaptar diners ja per les comunitats-es ressalta que les persones que tinguin una targeta amb una vigència posterioral 31 de desembre de 2012 i que la renovin durant aquest any es beneficiaran d'unareducció del 50% de la quota i hauran de pagar cinc euros. En la mateixa acció IbSalutha remarcat que consignar dades falses a la targeta sanitària o el seu ús indeguto fraudulent n’implicarà la seva anul·lació.

Laministra Ana Pastor va criticar en el seu moment la proposta

Un portaveu del Ibsalut ha recalcat aquestmatí que el cobrament correspon a una taxa per l'expedició del document, i que,com a tal, estava inclòs en els pressupostos de la comunitat. Lògicament, qui hagide renovar ara la targeta no haurà de pagar de nou quan, a partir de maig, estiguien vigor la nova.

Per la seva banda, una portaveu delMinisteri de Sanitat es va limitar a indicar que es tracta d'un cas que entra dinsde les competències de les comunitats. Es dóna el cas, a més, que la nova directorageneral de Sanitat, Pilar Farjas, era la consellera de Galícia quan aquesta comunitatva aprovar una mesura similar tot i que figures destacades del PP, com l'actualministra de Foment i exministra de Sanitat , Ana Pastor, la critiquessin.

L'exsecretari general de Sanitat en els Governsde José Luis Rodríguez Zapatero, José Martínez Olmos, que és diputat perGranada, té diverses crítiques de fer a la mesura. La primera "el seucost, que pot deixar a persones fora del sistema". "La quantitat s'hafixat d'una manera arbitrària", afirma. A més, "és discriminatori",ja que, de moment almenys, és l'única comunitat que aplica aquesta taxa. Finalment,Martínez Olmos creu que "s'està utilitzant la sanitat per recaptar, quan desprésno és segur que aquests diners vagi a revertir en l'atenció sanitària".

PLA D’ORDENACIÓ DE RECURSOS HUMANS 2012-2015

2012-01-04T11:05:00.001+01:00

El passat 23 de desembre el Consell d'Administració de l'Institut Català dela Salut va aprovar el nou Pla d'Ordenació de Recursos Humans de l'InstitutCatalà de la Salut. Manca la seva publicació al DOGC.

El PORH estableix cinc línies d’actuació que configuren el marc on s’han decentrar les actuacions de l’ICS en matèria de gestió de persones i que permetendeterminar on es focalitzaran els esforços en matèria de recursos humans durantla seva vigència.

Aquestes línies es concreten en:

Millorar els processos i la productivitat
Desenvolupar les competències directives i de gestió clínica
Promoure el desenvolupament professional
Revisar i millorar els sistemes de gestió de recursos humans
Impulsar mesures relacionades amb l’aplicació del Pla estratègic deResponsabilitat Social Corporativa de l’ICS 2011-2014.

En relació a aquells aspectes que poden afectar les condicions detreball s’incorporen al Pla com a annex; és el cas del perllongament de l’edatde jubilació, el concurs de trasllats (mobilitat voluntària) o lacategorització dels processos de selecció.

Podeu accedir-hi des de l’enllaç que trobareu al lateral dret del bloc, a l’apartatde Normativa ICS.

HUMOR GRÀFIC

2012-01-03T12:47:00.001+01:00

NO al trossejament de l'ICS

2012-01-03T11:55:00.001+01:00

El CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) enumera 10 motius peroposar-se al projecte de reformar la llei de l’ICS per tal de fraccionar-lo endiferents empreses.

Accedeixals motius.

Quant m'apugen l'IRPF? Guia per entendre les reformes fiscals aprovades per Rajoy

2012-01-02T12:21:00.001+01:00

Publica ARA / EFE

Un augment que va del 0,75 al 7% en les rendes del treball i l'increment de l'IBI per a la meitat dels habitatges, entre els plans del govern espanyol per recaptar 6.000 milions més

El govern de Mariano Rajoy ha anunciat avui una retallada de 8.900 milions d'euros i un augment dels impostos de 6.000, que es concretarà en una pujada de l'IRPF i l'IBI. Es retallaran altres taxes, com el cànon digital i es mantindrà el tipus reduït d'IVA per a la compra d'habitatges nous.

IRPF

El govern ha aprovat un "recàrrec complementari i temporal" de dos anys en rendes de treball i "especialment" de capital en l'IRPF. La meitat de la recaptació d'aquest impost va a parar a les comunitats autònomes, motiu pel qual el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha subratllat que s'està finançant l'administració territorial. La pujada serà, per a les rendes del treball, d'un 0,75% en el primer tram; un 2% a partir de 17.707 euros de base liquidable; del 3% a partir de 33.007 euros; 4% a partir de 53.407 euros; 5% a partir de 120.000 euros; 6% a partir de 175.000 euros i del 7% per als que tinguin una base liquidable de més de 300.000 euros. Aquest darrer tram és de nova creació per aplicar aquesta pujada.

Dos exemples:

- Una persona soltera sense fills:

· Si cobra 16.000 euros l'any, pagarà 53,86 euros més a l'any.

· Si la renda és de 30.000 euros, l'increment serà de 248,88 euros anuals.

· Si el sou brut és de 400.000 euros, pagarà un increment de 20.300,87 euros a l'any.

- Una família amb dos fills i declaració conjunta:

· Si els ingressos són 16.000 euros l'any, l'increment de la quota és 0.

· Si els ingressos són 30.000 euros, l'increment de la quota és de 151,81 euros a l'any.

· Si els ingressos són de 400.000 euros, l'increment de la quota és de 20.300,87 euros a l'any.

En quant a les rendes de capital, la pujada és del 2% fins als 6.000 euros, del 4% fins als 24.000 i del 6% a partir d'aquesta xifra.

IBI

L'Impost de Béns Immobles (IBI), que recapten les administracions locals també patirà una pujada temporal de dos anys per als habitatges "per sobre del valor mitjà". S'exclourà de la mesura el 50% dels habitatges de menor valor de cada municipi, sempre que els valors cadastrals s'hagin actualitzat després del 2001. L'increment serà progressiu en tres trams de 4, 6 i 10% El govern espanyol preveu que la suma de recaptació extra de l'IRPF, l'IBI i la supressió de les bonificacions al gasoil professional suposaran un ingrés extra de 6.200 o 6.300 milions d'euros.

Desgravació per l'habitatge

Tal com va prometre Rajoy en campanya electoral, el consell de ministres ha aprovat recuperar la desgravació per la compra d'habitatge habitual que l'executiu de Zapatero havia limitat a rendes inferiors a 17.707 euros i va eliminar-la de manera progressiva fins als 24.107 euros de renda anual. La mesura tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener del 2011.

IVA

Els ministres han acordat mantenir el tipus supereduït del 4% d'IVA durant el 2012 per a la compra d'habitatges nous (habitual o no) per donar sortida a l'estoc de cases buides (687.523 a tota Espanya a finals del 2010) i reactivar el sector. L'executiu de Zapatero havia retallat aquest impost del 8 al 4% a l'agost, de manera temporal. Es manté el tipus d'IVA per a la resta de productes.

Cànon digital

El nou govern espanyol ha decidit eliminar el cànon, tal com prometia el PP en el seu programa electoral. La mesura del govern socialista havia estat molt discutida pels internautes i va rebre un revés al març, quan l'Audiència Nacional va declarar nul·la l'ordre ministerial que el regulava.

Pensions

La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría ha anunciat que totes les pensions pujaran un 1% el 2012, d'acord amb la previsió de l'IPC que fa el govern. A més s'ha aprovat la compensació per la desviació de l'IRPF per a les pensions del 2011. En total, la mesura costarà 1.382,65 milions d'euros als pressupostos de l'Estat.

Atur

El consell de ministres ha prorrogat sis mesos més l'ajut mensual de 400 euros als aturats que ja no tenen dret a cobrar la prestació de l'atur.

Llum i gas

La tarifa elèctrica d'últim recurs (TUR), a la qual estan acollits uns 20 milions de consumidors, es congelarà en la revisió de gener, mentre que la tarifa regulada de gas s'incrementés un 0,5% de mitjana.

Segons ha detallat avui el Ministeri d'Indústria, l'increment del gas suposa una pujada de la factura trimestral per a un consumidor tipus de 57 cèntims d'euro.

Rajoy estén l'austeritat a tota la funció pública, però Mas retalla més

2012-01-02T12:17:00.002+01:00

Publica ARA

L'ampliació de jornada i la suspensió de la contribució als plans de pensions són mesures que ja preveien les retallades que Artur Mas ha anunciat als treballadors públics i que van més enllà

Les mesures d'austeritat anunciades pel govern espanyol per a tots els treballadors de la funció pública a l'Estat suposen pocs canvis a Catalunya, on els sacrificis que ha plantejat la Generalitat van encara més enllà.

-Congelació de sous. El Govern d'Artur Mas ja preveia aquesta congelació dels sous a nivell estatal quan va quantificar la retallada a Catalunya. A més de la congelació, els treballadors de la Generalitat tenen damunt la taula una retallada de complements salarials i d'altres drets, mesures amb què el Govern calcula un estalvi de 625 milions.

-Supressió de contribució als plans de pensions. Es tracta d'una mesura que inclou el BOE publicat aquest dissabte amb les mesures urgents aprovades pel consell de ministres ahir divendres. A Catalunya, la Generalitat ja va aplicar aquesta supressió aquest any 2011 i va anunciar que allargava l'afectació d'aquesta mesura un any més.

-Ampliació de jornada. Rajoy ordena que els treballadors públics passaran a treballar 37,5 hores en lloc de les 35 actuals. Si no ho accepten, hauran de rebaixar-se el sou un 6,6%. La funció pública catalana, assegura el Govern, no notarà canvis perquè les seves jornades ja són de 37,5 hores.

-No cobrir vacants. La quota de reposicions a les plantilles públiques serà zero, l'any que ve, excepte en els col·lectius especials com ara mestres, personal mèdic o forces de seguretat, en què serà del 10%. A Catalunya, el Govern ja ha dit que no es convocaran noves oposicions i que les plantilles no s'ampliaran. I no només això: com a part de l'estalvi, el Govern d'Artur Mas ha anunciat que fins a 8.000 interins hauran de reduir a la força un terç de la jornada i sou si volen conservar la feina.

El president de l'ICS lidera un gran “holding” sanitari privat

2011-12-29T11:28:00.000+01:00

Publica El Pais

Josep Prat impulsa el pla per trossejar la sanitat pública catalana i obrir-la a la privatització
Salut diu que no és incompatible el seu càrrec amb el de vicepresident de USP Hospitals
Josep Prat Domènech, el president de l'Institut Català de la Salut (ICS)-empresa de la Generalitat que gestiona uns 400 centres sanitaris de titularitat pública-i impulsor del pla que preveu trossejar i obrir al capital privat aquesta empresa pública compagina aquest càrrec amb la vicepresidència d'USP Hospitals, un dels grans grups sanitaris privats d'Espanya. USP té quatre centres a Barcelona i Girona, entre ells l'Institut Universitari USP Dexeus, on hi ha una fundació que manté un contracte des de 2009 per 360.100 euros per prestar serveis sanitaris a Salut. Aquesta contractació, atorgada pel tripartit, es manté vigent amb Prat com a màxim responsable de l'ICS.

Des de la seva privilegiada posició, Prat supervisa la reducció d'activitat dels hospitals públics catalans causada per les retallades pressupostàries i, segons l'oposició, maneja una informació que constitueix una gran oportunitat de negoci per a qualsevol grup hospitalari privat.
La Generalitat va assegurar ahir que Prat no incorre en cap incompatibilitat, ja que qualifica el seu càrrec a l'ICS de "no executiu i sense remuneració", dietes a part. L'ICS defensa que un informe dels serveis jurídics de Salut avala la doble posició de Prat, que percep un salari per la seva tasca com a vicepresident d'USP.
"Potser no és il · legal però sí totalment il · legítim", opina el responsable de sanitat del PSC, Josep Maria Sabaté. Experts jurídics qüestionats per aquest diari van evitar posicionar-se sobre la possible incompatibilitat de càrrecs, però van assenyalar que aquest cas concret mereix un estudi detallat per verificar si les ocupacions de Prat s'ajusten a la normativa legal.
Des del passat febrer, quan la Generalitat va designar a Prat com a president de l'ICS, la vicepresidència del grup privat USP-que ocupa des de 2009 - no ha estat l'únic motiu que ha generat dubtes sobre la incompatibilitat de càrrecs que acumula Prat. Aquest també rep un altre salari per dirigir des de 2003 el holding Innova, grup empresarial públic propietat de l'Ajuntament de Reus (Baix Camp) que agrupa, entre d'altres, diversos centres sanitaris i l'empresa pública Sagessa, companyia amb una desena d'hospitals i ambulatoris distribuïts per la província de Tarragona.
Aquests es troben al seu torn integrats en la xarxa sanitària pública d'hospitals catalans i competeixen per captar recursos del Departament de Salut per la prestació de serveis amb els centres que gestiona a la província l'ICS, al seu torn presidit per Prat. A aquest embolic de competències s'afegeix que des de la presidència de l'Institut, Prat és l'autor o inspirador del pla que preveu trossejar aquesta empresa pública en una vintena de companyies obertes a noves formes de gestió i de col · laboració amb el sector privat, asseguren fonts de Salut. Aquest procés començarà el proper any amb la prova pilot de convertir en empresa segregada de l'ICS els hospitals Arnau de Vilanova (Lleida) i al Trueta de Girona, segons les previsions del departament. Els sindicats, per la seva banda, consideren evident el conflicte dels interessos que Prat defensa en el sector sanitari privat i la gestió que ha de realitzar de la sanitat pública catalana. "No entenem de lleis, però sí de sentit comú: compaginar aquest tipus de càrrecs i responsabilitats és inacceptable",...
La llei d'incompatibilitat d'alts càrrecs de la Generalitat no permet que una mateixa persona tingui la responsabilitat en dues empreses públiques "excepte excepcions expresses" que ha d'aprovar l'Administració pública catalana. A principis d'any, el consell d'Innova, per la seva banda, va autoritzar a Prat a presidir l'ICS perquè aquest càrrec "no és executiu, només representatiu", assenyala Salut. El departament insisteix a destacar que Prat no percep cap nòmina per la seva tasca a l'ICS: cobra almenys les dietes que paga Salut, el sou com a vicepresident i membre del consell d'administració de USP i, d'altra banda, una retribució per dirigir el holding públic del Consistori de Reus.
Aquest Ajuntament, governat al seu torn per CiU des de les eleccions municipals del passat maig, ha anunciat que realitzarà una auditoria externa a aquesta empresa. El holding regit per Prat ha declarat un endeutament de 202 milions d'euros per diversos préstecs. Entre d'altres, un crèdit de 47 milions d'euros atorgat pel Servei Català de la Salut, òrgan de la Generalitat que el mateix Prat va dirigir en l'anterior Govern de CiU, fins al 2003.
L'oposició municipal reusenc denuncia que Prat incompleix a més la llei per no haver fet pública la liquidació de l'impost de la renda de l'any passat i el salari que percep d'Innova, com obliga la normativa. "És inconcebible que no se sàpiga el salari del director d'una empresa pública", ha criticat el grup municipal CUP de Reus.

Els empleats públics cobraran entre dijous i divendres el 20% pendent de l'extra

2011-12-28T19:27:00.001+01:00

Publica El Periódico

El Banc Sabadell dóna un crèdit a la Generalitat a menys del 6% perquè pagui als 230.000 treballadors

El Banc Sabadell ha llançat un baló d'oxigen a la Generalitat per pagar el 20% de la paga extra de Nadal dels més de 230.000 {empleats} públics --que puja a uns 70 milions d'euros--, segons fonts financeres. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i el portaveu del Govern, Francesc Homs, que no han volgut facilitar la identitat del prestamista, han informat que, gràcies al crèdit, la plantilla del sector públic cobrarà entre dijous i divendres la quantitat que els queda pendent després de percebre aquest dimecres el 80%, amb una setmana de retard.

Després d'intenses gestions des de la Presidència de la Generalitat al llarg de les últimes hores, s'ha aconseguit el suport només del Sabadell, segons fonts financeres i de l'Executiu català. De totes maneres, l'objectiu era una línia de finançament més ampli per a altres necessitats com els pagaments a proveïdors i així tenir més tranquil·litat financera. El banc fa el préstec "a un interès que no arriba al 6%", segons ha precisat Mas-Colell.

El titular d'Economia ha afirmat que el Govern “està negociant constantment amb totes les instàncies” per superar el forat de tresoreria. Per ara, no s'ha endarrerit més el pagament a proveïdors, segons Mas-Colell i es manté la intenció d'endarrerir fins al 20 de gener el pagament de les retencions de l'IRPF dels empleats públics. El conseller ha dit que se segueix negociant per fixar una data per pagar a la Seguretat Social.

La celeritat de la Generalitat per tancar el problema de les nòmina respon al fet que existeixen seriosos dubtes sobre la legalitat de demorar més d'un mes el pagament d'una suma sobre la qual ja s'ha practicat la retenció de l'IRPF. Quan el passat dia 21 els empleats públics van rebre les seves nòmines van veure amb sorpresa que al banc se'ls ingressava molt menys del previst ja que se'ls havia a retingut l'IRPF del salari i de l'extra íntegra.

L'enrenou va ser de tal calibre que el mateix president Artur Mas es va veure obligat a demanar disculpes públicament per "l'error" comès. Mas-Colell ha reiterat les seves "excuses" i ha insistit en la necessitat dels hispabons, és a dir, que l'Estat avali el deute de les autonomies perquè aquestes no ensopeguin amb tantes traves als mercats.