Publica
El Periódico
Ara vol donar lluentor
científica a Bellvitge i arreglar les urgències de la Vall d'Hebron
L'ICS ha prescindit de 5.810
dels 43.000 professionals que tenia l'any 2010
La
reducció pressupostària i les retallades de personal imposades pel Govern
català des del 2010 als vuit hospitals i 280 centres d'assistència primària
(CAP) de l'Institut Català de la Salut (ICS), pertanyents a la Generalitat, han
portat aquests centres a una situació de supervivència al límit -el personal
sanitari ha perdut el 25% del seu salari en aquest període- que els rectors de
l'ens han intentat revertir canviant les cúpules directives i buscant equips
disposats a extreure el millor de cada servei. L'objectiu dels nous directors,
alguns procedents de l'ICS mateix, és potenciar el seu perfil científic -en el
cas de l'hospital de Bellvitge--, acabar amb les crítiques a la saturació d'un
servei d'urgències de recent remodelació -en el de la Vall d'Hebron- o fomentar
l'actuació coordinada de CAP i petits hospitals de l'entorn, en el de Germans
Trias i Pujol, Can Ruti.
L'ICS,
la principal empresa pública de Catalunya, ha prescindit de 5.810 empleats en
el període central de la crisi econòmica, passant de la plantilla de 43.000
persones amb què comptava l'any 2010, a les 38.000 actuals. Pràcticament un 15%
de professionals menys. «No tenim previst reduir més les plantilles», assegura
Pere Soley, director gerent de l'ICS.
La
pèrdua de professionals ha afectat tots els estaments: hi ha 890 metges menys,
s'han perdut 1.034 infermeres, 505 sanitaris auxiliars i 1.735 administratius i
gestors. També s'ha prescindit de 1.646 substituts, metges i infermers
fonamentalment, que facilitaven el correcte funcionament dels serveis quan el
personal de plantilla es posa malalt o fa vacances.
Actualment,
aquestes vacants no es cobreixen. Als CAP, el metge que atén al consultori
contigu al del facultatiu que està malalt o que està de vacances assumeix els
pacients de tots dos. El deteriorament i la tardança (de vegades de setmanes)
amb la qual són atesos els pacients és notòria.
BELLVITGE
DECAIGUT / L'últim gran equip que ha canviat de director gerent ha sigut el de
l'hospital de Bellvitge, que des del 9 de març compta per ocupar aquest càrrec
amb Antoni Andreu, responsable fins fa una setmana de l'Institut de Salut
Carles III, de Madrid, del qual depenen el Centre Nacional de Microbiologia i
l'Escola Nacional de Salut. El perfil professional d'Andreu, biòleg i expert en
genètica, substancialment diferent del dels seus predecessors més centrats en
la gestió, no és casual, va explicar Soley. «Bellvitge va tenir un brillant
passat científic, i els últims anys ha decaigut el seu pes i lideratge en
aquest àmbit», va indicar el director de l'ICS. «És un hospital científicament
adormit i per aquest motiu hem buscat un destacat científic perquè es faci
càrrec de la direcció. D'Andreu no n'esperem tant que sigui un bon gestor, com
que recuperi el nivell investigador que havia tingut aquest hospital».
ELS
PROBLEMES DE LA VALL D'HEBRON / A la gerència i direcció de l'hospital de la
Vall d'Hebron se situa ara Vicente Martínez Ibáñez, antic responsable de
Pediatria en aquest mateix centre, que ha desenvolupat la part fonamental de la
seva carrera a la Vall d'Hebron. «Necessitàvem algú que conegués la casa i el
nucli dels seus problemes -va prosseguir Soley-. La Vall d'Hebron ha de
continuar sent líder en l'àmbit científic, perquè compta amb professionals
perquè ho sigui, però sobretot necessita millorar la seva gestió. Fer-la més
efectiva».
El
servei d'urgències, modernitzat i reorganitzat fa dos anys, està reiteradament
saturat perquè, segons l'opinió de Soley, «en falla el model organitzatiu».
«Les urgències de la Vall d'Hebron tenen mala imatge -va admetre Soley-. Han
obert 55 llits d'ingrés, en habitacions, a l'àrea urgent, però els usuaris
continuen interpretant que mentre no ocupin un llit a la planta estan mal
atesos. Costa d'explicar, o de fer entendre, el model assistencial que han
creat, i l'hauran de canviar».
HOSPITALITZACIÓ
A CASA / També està previst incrementar l'hospitalització al domicili dels
pacients que ara ingressen a l'àrea de Medicina Interna de la Vall d'Hebron.
«Aquesta fórmula agrada als malalts, que prefereixen ser atesos a casa seva
pels metges de l'hospital, i millora l'eficiència del centre que l'aplica, va
continuar Soley. A la Vall d'Hebron encara queda recorregut per fer en aquesta
direcció».
La
iniciativa impulsada a Lleida, on un consorci format per organismes de la
Generalitat ha integrat l'hospital Arnau de Vilanova, de l'ICS, i la resta de
centres sanitaris de la província -model que ha sigut rebutjat per molts
sanitaris que treballen en les esmentades institucions- s'estendrà ben aviat a
l'hospital Josep Trueta, de Girona, i els seus serveis sanitaris circumdants.
Soley va assegurar, no obstant, que aquesta experiència no s'aplicarà mai a
Barcelona.