Publica ARA
Salut i
Afers Socials preparen una reorganització del model que també inclou canvis en
la prestació farmacèutica.
“L’atenció mèdica a les residències geriàtriques no és
ni de bon tros la que caldria: està molt fragmentada, hi ha moltes persones
responsables i hi ha un problema de continuïtat en l’atenció”. Ho diu Francesca
Zapater, metge de família i membre del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP).
Precisament amb l’objectiu d’unificar l’atenció mèdica a les residències
geriàtriques, el departament de Salut i el d’Afers Socials volen implantar un
nou model d’atenció sanitària integrada a les persones grans que viuen en
residències. El nou model aposta per una única figura mèdica de referència, que
serà el metge de família: o bé el metge s’haurà d’integrar a l’equip d’atenció
sanitària de la residència o bé serà el metge de la residència qui formarà part
de l’equip d’atenció primària. Ara hi ha opcions per a tots els gustos. Hi ha residències
on és el metge del CAP qui visita els pacients ingressats a la residència dins
del seu horari laboral, altres ho fan fora de l’horari laboral contractats per
la residència, hi ha centres que contracten un metge propi que no treballa per
al sistema públic de salut, o d’altres on l’atenció la presten geriatres.
“Hi ha un garbuix de metges que treballen de manera
diferent i ara es vol ordenar”, reconeix Sebastià Santaeugènia, director del
Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat del departament de Salut i
responsable del projecte de reforma. “A diferència de les persones que viuen al
seu domicili, els que viuen en una residència es troben que tenen dos metges:
el propi de la residència i el de família”, afegeix Santaeugènia. I el que es
pretén és que la gent que està ingressada en residències, siguin públiques,
concertades o privades, “tingui un metge d’atenció primària de referència que
l’atengui”, assegura Joaquim Delgadillo, gerent de prestacions farmacèutiques i
accés al medicament del Servei Català de la Salut (CatSalut). “L’atenció
primària juga un paper cabdal per millorar l’atenció a aquestes persones”,
destaca Santaeugènia.
“Fa anys que defensem que les residències, com a
concepte, han de ser la llar de les persones que hi viuen: també en els seus
drets d’atenció sanitària”, reclama Cinta Pascual, la presidenta de
l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), patronal de les
residències d’avis. Quan les persones ingressen a les residències “sembla que
desapareguin de la xarxa de salut pública”, lamenta Pascual, que aposta per fer
un treball conjunt entre els serveis de la residència i l’atenció sanitària
pública.
Els pacients que viuen en residències de gent gran
tenen un perfil de salut diferent del de la gent gran que viu a casa seva: són
més grans, tenen malalties cròniques més complexes, acumulen més patologies i
també prenen més medicació. Els centres geriàtrics atenen actualment molts
pacients crònics avançats: el 82% tenen una situació de complexitat. Dins
d’aquest percentatge, el 68% són persones que pateixen malalties cròniques de
risc alt o moderat, i el 14% restant tenen patologies cròniques de màxima
complexitat amb un pronòstic de vida limitat i moltes necessitats mèdiques.
Es tracta de garantir una continuïtat assistencial al
pacient perquè, segons Francesca Zapater, ara l’atenció que reben és diferent
de la de la resta de la població. “Hi ha una discriminació, perquè no tenen un
metge d’atenció primària de referència com la resta de la població i estan més
mal atesos perquè la garantia de continuïtat i globalitat la residència no la
dona”, argumenta Zapater. El canvi de model és, doncs, al seu entendre, “una
bona notícia” que també evitarà trasllats que ara es fan als serveis
d’urgències per “petites descompensacions que es podrien solucionar a la
residència si hi hagués un equip”.
En aquesta línia, Cinta Pascual, que també reivindica
que els pacients de les residències han de rebre la mateixa assistència
sanitària que qualsevol ciutadà, avisa que “els pacients són dependents i s’ha
d’oferir una atenció de 24 hores”. Ho exemplifica amb el fet que, quan un
usuari dels centres geriàtrics ha de rebre oxigen, se l’ha d’enviar a urgències
perquè se li pugui subministrar. “¿No seria millor que les residències
tinguéssim aquest servei?”, planteja Pascual, que aposta per aplicar una
atenció més preventiva i d’atenció domiciliària que arribi directament als
centres geriàtrics.
Més recursos per assumir la feina
Però Zapater també reclama més recursos perquè
l’atenció primària pugui assumir aquest volum extra de feina. “Hi estem d’acord
sempre que es doti de manera adequada els equips d’atenció primària i sempre
que no es faci amb el mateix personal”, afegeix. Santaeugènia admet que és
“impossible” que els metges de família, que fa temps que denuncien la situació
de precarietat laboral, puguin assumir més feina, i reconeix que calen més
professionals i més finançament. Per la seva banda, la patronal de les
residències d’avis recorda que les tarifes estan congelades des de fa vuit
anys. Per tant, des de llavors els pacients s’atenen amb la mateixa ràtio de
treballadors, tot i que els usuaris cada cop “són més dependents”. “Cal un
canvi urgent”, diu Pascual, que recorda que els centres geriàtrics de Catalunya
atenen actualment unes 57.000 persones, gran part amb malalties cròniques des
que es van canviar els graus de dependència (que van fer que augmentés la
complexitat dels ingressats).
Tot i això, la fórmula organitzativa del nou model que
es vol impulsar dependrà del volum de pacients de cada residència i s’haurà de
determinar també en funció del territori. El departament de Salut reconeix que
la implantació d’aquest model “no serà ràpida”. “Hi ha 1.697 centres
residencials i no és el mateix una residència en una àrea rural que en un
entorn urbà, ni és el mateix un CAP que només té una residència en la seva àrea
d’influència que un altre CAP que en té més de 25”, argumenta Santaeugènia, que
reconeix que caldrà “enginyeria territorial”. En tot cas, es donarà autonomia
de gestió als centres d’atenció primària per adaptar-se a cada situació.
El nou model, que s’emmarca en el pla
interdepartamental d’atenció i interacció social sanitària (PIAISS), també
inclou canvis en la prestació farmacèutica. Ara les residències compren els
medicaments bàsicament a les oficines de farmàcia -les residències grans tenen
una oficina de farmàcia pròpia-, però s’estudia que també ho puguin fer en
hospitals i centres d’atenció primària. Una associació de farmàcies ja s’ha
queixat d’aquest canvi i l’administració ho emmarca en una “legítima defensa
dels seus interessos”, diu Delgadillo.
El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona no s’oposa a
revisar el model, però recorda que “l’atenció ambulatòria de pacients no
ingressats a l’hospital correspon a la farmàcia comunitària” i “si es canvia el
model ho ha de fer el Parlament de Catalunya”. “No ens podem saltar la llei
d’ordenació farmacèutica de Catalunya”, diu Francesc de Dalmases, president del
col·legi. I les residències demanen que es facin proves pilot sense excloure
les farmàcies.
Ara el nou model s’està presentant a les societats
científiques, a les patronals i als col·legis professionals abans de començar.
El pas següent és una prova pilot per acabar d’afinar el model, que no es podrà
dur a terme fins que el Parlament aprovi un marc normatiu nou. Santaeugènia
calcula que es pugui començar amb les proves pilot abans de finals d’any,
sempre que ja s’hagi format govern.