La secció sindical de Primària Girona de la Intersindical denuncia l'externalització de les TSS
La DAP de l’ICS de Girona elimina la figura del Treballador Social
sanitari a quasi la majoria de CAP, derivant-los als Ajuntaments i Consorcis Comarcals.Qui vulgui saber com funciona el treball social als centres sanitaris de primària Girona, cal que vagi al web icsgirona. El primer que tenim és el títol que precedeix tot el redactat i diu “Treball Social Sanitari”. És a dir, aquestes treballadores es diferencien de les que hi ha a altres empreses públiques, privades o administracions locals, per fer una tasca molt especifica dins el món sanitari, són professionals especialitzades en aquest camp. Diu així;“El treball social sanitari està constituït per totes les activitats individuals, familiars i comunitàries, que en l'àmbit de la seva feina realitza el treballador social, degudament format en la vessant sanitària. L’objectiu de la nostra tasca és millorar l’entorn social desfavorable que interfereix negativament en un problema de salut, agreujant-lo. Des del treball social sanitari es treballa per ajudar al pacient i a la seva família a realitzar un procés d’adaptació a la nova situació després d’una malaltia. Inclou també les activitats preventives destinades a la promoció de la salut posant les eines necessàries perquè l’entorn sociofamiliar no incideixi negativament en el problema de salut plantejat. Les competències intrínseques del treball social sanitari tenen com a centre de gravetat l’atenció als aspectes psicosocials de la persona en el procés de malaltia. L’àmbit de treball és sempre l’equip de salut. El treball social sanitari garanteix la continuïtat assistencial. Aquesta continuïtat queda reflectit en que en el procés de malaltia és continu entre els diferents nivells assistencials i per aquest motiu, l’atenció s’ha de donar en tot el procés estigui atès en un centre sanitari o en el seu domicili.”
Però la realitat del TSS, en les nostres comarques, és ben diferent a la que hi ha penjada a l’ICS Girona.
Qualsevol usuari que truqui a algun CAP de l’Alt Empordà, del Ripollès o de la Garrotxa per sol·licitar visita amb la treballadora social sanitària, comprovarà amb impotència com l’auxiliar administrativa l’envia a l’Ajuntament o al Consell Comarcal. Aquestes professionals dels Ajuntaments i Consorcis comarcals, sense cap lligam amb l’ICS i sense coneixements específics sanitaris faran tasques que no els hi correspon, ni per les que estan preparades. Parlem del seguiment que cal fer a pacients amb malalties cròniques, o la resolució de situacions crítiques que es troben en el nostre àmbit sanitari i que només poden portar a terme treballadores socials sanitàries que treballin dins l’organització de l’ICS.
De tant en tant, i davant les nostres reiterades reclamacions i queixes que fem via escrits, reunions a la JP, i mitjans de comunicació des de fa ja mesos, la DAP de Girona, arbitràriament posa algun pegat com és que un dia a la setmana un TSS vagi a visitar al CAP de Camprodon. Una cortina de fum que amaga un seguit d’externalitzacions que s’estan portant a terme al nostre territori i a dins l’ICS, amputant als centres sanitaris de professionals de l’ICS, que han donat atenció integral als ciutadans treballant colze a colze amb els professionals de medicina i infermeria des de sempre. Aquesta és la única via per donar un servei integral al pacient, als seus familiars i donar recolçament directe, continu i proper als membres del mateix EAP, com son tots els sanitaris, metges i infermeres.
Quan al 1990 es va aprovar el Reglament Marc de 6 de maig, per part del Conseller de Salut, ja es va proposar que la finalitat d’aquesta normativa és concretar les funcions de l’equip d’atenció primària, els criteris generals d’organització, incloent també tota una sèrie de millores qualitatives pel que fa a les tasques i responsabilitats dels professionals Treballadors Socials. En aquest sentit l’esmentat Reglament estableix quines són les tasques de tots els professionals que treballen en els EAP, incloent les pròpies que assumeixen aquestes professionals. Aquesta normativa vigent a l’ICS i que cal acatar per part tant del Director de la DAP de Girona, com de la cap de RRHH, estableix que són tasques d’aquestes professionals; la participació activa, d’acord amb les seves competències, en la planificació, l’organització, l’execució i l’avaluació de totes les activitats de l’equip. Han de proporcionar atenció preventiva, assistencial i de reinserció tant en consulta espontània com programada, a aquelles persones i/o famílies amb problemes socials que influeixin directa o indirectament en la seva salut. També realitzen les visites domiciliàries que es requereixen per tal de valorar el risc social dels pacients i preveure la realització de les accions necessàries. Porten a terme les activitats d’educació per a la salut integrades en la consulta individual o adreçades a grups de pacients o als grups de població objecte dels programes de salut. Es coordinen amb els serveis socials, promouen i participen en l’avaluació dels aspectes culturals, socioeconòmics i de risc sociosanitari de la població assignada a cada EAP, participen en els programes de salut planificats pels EAP, vetllen perquè l’EAP integri els aspectes relacionats amb la reinserció social en l’atenció a la població.
La carta de Serveis del treball social sanitari, aprovada per l’ICS l’any 2013 per part de la Direcció d’Afers Assistencials ja va posar sobre la palestra la necessitat d’aquestes professionals a les institucions sanitàries per tal d’abordar el procés salut-malaltia des d’una perspectiva global i integral. S’insisteix que aquestes professionals aporten els coneixements i habilitats de l’esfera social al diagnòstic mèdic i desenvolupen, en l’entorn sanitari per a les persones que pateixen algun problema de salut i les seves famílies, les funcions socials atribuïdes a la professió del treball social: contribuir a la distribució de serveis i recursos per al benestar, assessorar i informar sobre el teixit/aspectes socials que afecten/milloren la salut, i realitzar intervenció social especialitzada, de tipus d’acompanyament o clínic, en i per al procés salut-malaltia. A dia d’avui aquesta carta de serveis de treball social sanitari, aprovat per l’ICS, continua vigent.
Tenim per tant normativa clara sobre funcions de tots els professionals que treballem a l’ICS Primària, i que és aplicable a tots els centres de Catalunya, però resulta que al territori de Girona s’està alienant, excloent i discriminant a tot un col·lectiu en grans territoris que ja han començat per la Garrotxa i el Ripollès, on no trobem cap treballadora social que depengui de l’ICS, excepte quan puntualment, s’hi posa algun pegat. Una decisió que s’ha aplicat imposant una gestió que és contrària a la normativa que acabem d’esmentar i que te com a finalitat obrir de bat a bat les portes a l’externalització d’aquest servei arreu del nostre territori.
Els objectius del treball social sanitari, en l’àmbit sanitari de l’ICS son; prestar serveis d’atenció social sanitària dins del Sistema de salut, a les persones i les seves famílies que per manca de salut o situacions de vulnerabilitat social, es trobin en risc de perdre-la. Qualsevol acció d’atenció als factors psicosocials i socials, dins els models d’atenció centrada en la persona es sustenta en el diagnòstic social sanitari utilitzant les tècniques i les eines necessàries i pròpies de la disciplina del TS. Aquesta és la raó per la qual el Reglament Marc de l’any 1990 els integra com a personal propi de tots els EAP, per poder donar resposta a una atenció integrada dels factors socials i sanitaris necessaris en l’atenció primària.
La precarització de la qualitat assistencial que s’està donant en aquestes grans extensions territorials on no hi ha presència de TSS o bé hi és però molt aïllada, ja l’estan patint també en altres centres. Això derivarà en que tindrem ciutadans de primera, els qui poden tenir assignat un TSS, normalment al municipis més grans, com Girona, Figueres o Salt. I d’altres de segona, com els de la Garrotxa, Ripollès o La Jonquera, que se’ls derivarà a TS que depenen d’entitats o administracions públiques o privades que no són sanitàries. Als grans municipis, on hi ha TSS les ràtios se’ls ha augmentat tant que ja pateixen del que anomenem desprofessionalització. En comptes de dedicar el seu temps a l’acollida, l’acompanyament, l’orientació o l’assessorament dels pacients i els seus familiars, tasques que formen part del moll de l’os del treball social sanitari, aquests es veuen abocats a fer majoritàriament feines burocràtiques per manca de temps. Aquesta és la conseqüència d’anar limitant la seva presència en els CAP.
Aquesta pèssima gestió que la DAP de Girona està portant a terme mina la salut de tot un col·lectiu al qui es vol fer fora del sistema, i els mitjans que s’utilitzen, a banda d’elevar-los la càrrega de treball, és oferir-los els contractes més curts que tenim a l’ICS. Així la cap de rrhh de la DAP de Girona els fa signar contractes mensuals, mentre a Lleida professionals amb la mateixa puntuació que a Girona ja signen interinitats des de fa temps. Que la situació laboral pengi d’un fil, amb dubtes sobre la seva continuïtat a l’ICS, al veure la plantilla de TSS cada cop més esquifida, mina la salut de qualsevol persona. Resulta còmic, quasi esperpèntic que s’estigui treballant amb Plans d’Igualtat i paral·lelament, en una plantilla majoritàriament femenina, el 90% de TSS estiguin treballant amb unes condicions molt per sota les que tenen les seves companyes de Lleida, Barcelona o Tarragona.
Per al període 2022-2026 es va aprovar el Pla d’Organització de Recursos Humans (PORH) de l’ICS , un dels objectius que trobem al capítol III, és que s’han de planificar adequadament les plantilles d’acord amb les necessitats actuals i futures. Aquest objectiu ja es va pactar en mesa sectorial, en el darrer PORH, que abasta els anys des del 2017 fins al 2021. I resulta que si a l’any 2017 teníem 13 TSS, ara al 2022 en tenim 15. Quan en el nostre territori n’hi hauria d’haver mínim 36, una per cada CAP. Mentre l’ICS ha passat d’incrementar en un 27% el total de la seva plantilla des de l’any 2017, segons dades del mateix Pla, resulta que a Girona la plantilla de TSS es manté congelada per sota de la meitat. Ens demanem per quina raó està passant això, quan hi ha diners per contractar-ne a la resta de territoris i no aquí a Girona.
Paral·lelament, el Pla de Salut de Catalunya que es va aprovar pel Govern el passat mes de desembre 2021 i que comprèn el període que va de l’any 2021 als propers 4 anys, és l’instrument marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut. El darrer publicat al web de la Generalitat remarcava la figura del TSS com a expert en la valoració de la dimensió social del pacient que aporta a l’equip i servei sanitari, contribuint a l’abordatge integral del pacient. També en el punt 4 del mateix, s’indica que es garantirà la participació de col·legis professionals coma motor de canvi, incorporant-los al procés de planificació. Aquests Plans de Salut són molt importants perquè guien la presa de decisions, marquen les pautes i donen forma al resultat final que s’ha d’assolir per part de totes les Gerències Territorials de l’ICS.
És fora de tota lògica, que la DAP de Girona no hagi seguit les directrius que ja te marcades, com han fet tota la resta de territoris de Catalunya, deixant de contractar TSS i precaritzant els contractes dels pocs que queden, a no ser que l’interès que tingui és que aquestes tasques les deixi d’assumir l’ICS i es rebotin als Consells Comarcals i Ajuntaments, tal com han fet a la Garrotxa, Alt Empordà o el Ripollès, externalitzant un servei propi.
També cal parlar del Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària, aprovat l’any 2021 i que té entre els seus objectius, el de potenciar l’AP i assignar-hi recursos humans. A la plana 6 del document i penjat a la plana del departament de salut, s’indica que entre els mitjans d’intervenció per a potenciar-la, hi ha la d’incorporar Treballadors Socials Sanitaris. I que el Pla vol donar resposta a les noves necessitats de la població que s’han vist accentuades amb la Covid-19. Malgrat les bones intencions d’aquests documents, normativa que els nostres gestors haurien d’acatar, resulta més que sorprenent que s’hagi de denunciar públicament via mitjans de comunicació una situació que llinda la violació més elemental de drets dels usuaris i de les mateixes treballadores.
Aquests Plans que es publiquen i s’editen contínuament any rere any, estan farcits de bones paraules que omplen de goig a qui desconeix la realitat de Girona. Mentre en el nostre territori s’està accelerant la caiguda lliure, amb contractes precaris, exclusió de professionals de l’Atenció Primària i provocant una reacció en cadena que està reduint la qualitat assistencial a més de minvar la salut de les TSS que ens queden, els nostres gestors miren cap a una altra banda.
Per finalitzar, la Intersindical s’afegeix amb tots els arguments que hem esmentat anteriorment, a la declaració que va fer la Conxita Peña, Degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, el passat mes d’abril 2022 “Als CAP fan falta més treballadors socials, a l’atenció primària hi hauria d’haver un TS en cada equip mèdic, concretant que en un CAP n’hi pot haver més d’un”.
De la denúncia se n'ha fet ressó el Punt Diari