El dia 5 de maig és el dia Internacional de la Llevadora, una professional clau de la sanitat pública. Són infermeres especialitzades que desenvolupen tasques importants a totes les fases de la vida reproductiva d’una dona: atenció integral a la salut sexual i reproductiva, assistència al part, lactància, postpart, menopausa, etc. Es tracta d’una de les figures més desconegudes del món de la sanitat per la població en general, tot i que s’ocupa de l’acompanyament a les dones en moments importants de la seva vida reproductiva, integrant l’acció preventiva, de promoció i de recuperació de la salut.
Segons l’informe de la OMS anomenat 'El estado de las matronas en el mundo', publicat el 2021, existeix una manca global de 900.000 llevadores. Aquesta escassetat és generalitzada, però a l’estat espanyol i a Catalunya les dades empitjoren. Les ratis de llevadores en la Comunitat Europea són de 69,8 llevadores per cada 100.000 dones. En canvi, a l’estat espanyol n'hi ha 31,6 per cada 100.000 dones i a Catalunya 17 per cada 100.000 dones, segons les dades d’un informe del Consell Internacional d’Infermeria (CIE).
Aquest fet és degut a una manca d’oferta formativa en l’especialitat, un nombre baix de places per accedir-hi i un augment de les jubilacions de les llevadores més veteranes. Però, quines repercussions comporta aquesta situació?
Aquestes dades afecten directament en la sanitat pública i la qualitat d’atenció a la dona, ja que descobreixen una afectació als seus drets de salut. A més, representa un risc pel que fa a la salut maternoinfantil: la llevadora és qui acompanya la dona durant el seu embaràs, part, postpart i lactància per tal de garantir la qualitat assistencial. Amb la situació actual, les llevadores es veuen obligades a treballar a més d’un lloc per cobrir les necessitats de la població. Això es tradueix en un augment d’hores de treball setmanal i una disminució de la qualitat i del temps d’atenció a les dones, repercutint a més en la qualitat de vida de les treballadores, afavorint l’anomenat “burn out”.
La manca de llevadores comporta la suspensió d’activitats preventives i comunitàries pròpies de la llevadora, com són la prevenció ginecològica, l’educació per a la salut, els tallers per a joves, el suport i l’assessorament de grups de preparació per al naixement, el part, grups de lactància, l’acompanyament en el postpart o l’acompanyament al climateri. A més, dificulta el respecte a la fisiologia de l’embaràs, l’atenció als drets sexuals reproductius de persones amb diversitat sexual i de gènere i la prevenció de la violència obstètrica, entre altres aspectes.
Cal que aquesta especialitat sigui valorada i remunerada com li pertoca, ja que és obligatòria per poder exercir. A Catalunya cal oferir més places EIR per tal de solucionar-ne el problema estructural, i cal fer-ho ja.
Des de la Intersindical reivindiquem més llevadores, més ben pagades i reconegudes per a construir una sanitat pública i de qualitat. Cal garantir la salut de les dones ja que constitueixen més de la meitat de la població de Catalunya.
🚩Lluitem per millorar les condicions laborals! #LluitemAmbTu
👍 Segueix-nos a:
✖️Twitter 📻Telegram 🔵 Facebook 📸 Instagram
📝 Afilia't i lluita amb La Intersindical!
📧 ics@intersindical-csc.cat
